"Mes d'agost de 2010. He fet una visita sorpresa a l'Hospital de Juanga.
Els vaig dir que hi aniria a veure'ls un dia sense avisar. Vaig pensar que podria servir
d'estímul per anar millorant en tot el que havíem treballat junts.
M'hi he presentat en un taxi a les vuit de la nit, quan tot l'hospital és a les fosques. Que arribi un auto a la porta principal és un senyal d'emergència, surten tots a veure què passa.
Quina alegria han tingut al veure'm!
En Govinda, emocionat de tenir-me de nou a Juanga, no m'ha dit ni hola, ha corregut a desembarassar la que ja és la meva habitació.
La Pràtima tenia llàgrimes als ulls, el Dr. Sorongi estava molt content, en Tópona, en Babu... tots han vingut a celebrar que hagués tornat.
En Manu no hi era. Estava a Puanga en una festa. L'han trucat dient-li que jo era a
l'hospital i no s'ho creia. M'han passat el telèfon i li he dit que era a la porta i que el volia veure. Ha vingut com una bala. A més, sap que li porto un ordinador portàtil que una companya de feina li ha regalat, però el veig més que feliç de veure'm.
Ha corregut la veu i de Juanga i Sunderda han vingut a dir-me hola l'Anu, en Digamma i
els de l'oficina. Que agraïts que són!
Demano pel Surgio, el meu estimat cuiner. No hi és. Ha plegat. No volia netejar de cap
manera i fa dos mesos que se’n va anar. Ara treballa al camp. Quin greu m'ha sabut!
L'endemà m'ensenyen orgullosos tot l'hospital. Segueix estant molt net.
Veig una cara nova. Han contractat una persona més per netejar. Ell i l'Asu em porten a veure els llits i els matalassos, m'ensenyen lo nets que estan, estan impecables. Les parets estan tal com les vaig deixar, sense taques ni escopinades.
La Pràtima em diu que el nou sistema de treball de les infermeres va molt bé. L'Onvi i la Lulu, que treballaven d'aprenents de infermera sense cobrar, ja tenen el seu sou i s'han agafat la feina amb molta il·lusió.
M'ensenyen l'habitació de les mares i dos nadons que dormen als llitets nous. Veig que no els fiquen a dins, estan sobre la manta. No van entendre que els havien de ficar dins el llit entre els llençolets i la manta. No els hi vaig explicar, vaig pensar que estava clar. No vaig caure en què no fan servir els llits com nosaltres. Ho faré.
En Digamma té l'àrea de cures que fa goig de veure, però em diu que se li han acabat els guants grans. Com és possible? en el contenidor en van venir moltes caixes. Diu que l'Ori li
ha dit que no n'hi ha més. Vaig al quiròfan. Sé que hi vam pujar algunes caixes plenes de
coses. Remeno i trobo cinc caixes de guants de mida gran. Les hi porto i me’n vaig a renyar una mica a l'Ori i a dir-li a en Govinda el que ha passat.
A quiròfan, de moment no han millorat les coses. Van intentar treballar amb un dels llums nous, però al tercer dia se'ls va fondre la bombeta. És molt cara i no es poden exposar a fondre-ho tot. El respirador, les taules, els aspiradors i la incubadora, no es poden fer servir mentre el sistema elèctric no millori. Els hi he fet demanar un pressupost, per tenir un generador com Déu mana, un estabilitzador de corrent general per tot l'hospital i una instal·lació elèctrica nova.
La cuina no sembla la mateixa. Neta és poc, quina meravella! Han contractat al cuiner
del Peace Restaurant de Puri. Ens coneixem, ell ens feia el menjar quan ens escapavem amb l'Albert a ciutat. Quina sorpresa! Tothom diu que cuina molt millor.
Jo enyoro al meu Surgio i vaig a veure'l a casa seva. Quasi no el reconec, està negre com
el carbó. Treballar al camp té això, el sol et crema.
Està emocionat de què m'hagi pres la molèstia d'anar-lo a veure. Hi he anat amb una certa recança, no treballa a l'hospital perquè jo li vaig fer fer una cosa que no li agradava. Però no em guarda cap rancor, li veig als ulls mig plorosos. Li he portat fotos d'ell del dia del Holy Festival, té tota la cara de mil colors i es fa un fart de riure. També li he dut xocolata, sé que
li agrada molt.
De Barcelona he vingut altre cop amb tres maletes plenes de material per l'hospital i un quadre molt gran. Tenia una fotografia d'un vellet de Sunderda que estava assegut a la porta de casa seva llegint un llibre. El vaig pintar i va quedar tan maco que vaig decidir regalar-li.
Avui li he anat a portar amb tota la il.lusió que pugueu imaginar.
Es mirava el quadre, es mirava ell, i em mirava a mi, com preguntant-se com era possible que ell estés allí dins. La seva família feia cara de no saber què han fet per merèixer un
present com aquest. Ho hem celebrat amb te i galetes.
Hem xerrat llargament amb en Govinda. L'he felicitat una i mil vegades per la feina que ha fet. Fa cinc mesos que vaig marxar i tant ell com jo teníem serioses dubtes de què les millores anessin endavant un cop jo hagués marxat. Ha treballat molt i està orgullós de què l'hospital hagi millorat tant. Em diu que li vaig ensenyar una part de la seva feina que ell no sabia i que ara li agrada molt més dirigir-lo. Està radiant.
Anem junts a Puri a visitar a la seva mare, que segueix trista i molt amoïnada perquè els problemes familiars encara duren. Però avui la faig feliç amb la meva visita.
Tornant a Juanga li dic al Govinda, com aquell qui no vol la cosa, que no he vist els penjadors a les habitacions, ni la pica pel laboratori d'anàlisis que havien quedat que
posarien. Es dóna un cop amb el palmell de la mà al front i em diu que se li havia oblidat, amb la cara molt compungida.
-Ho farem TOMORROW? li dic rient.
-Yes, Yes!
I, efectivament, em desperto amb cops de martell. Avui instal·laran la pica.
Una setmana de felicitat per a tots. Veure i ensenyar el resultat de la feina i l'esforç que entre tots vam fer els mesos passats, ha estat una gran satisfacció per ells i també per mi.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada