Continua la nostra Jornada Habitual

Que al hospital hi ha uns metges que revisan ulls i donen ulleres ha corregut com la pólvora i ja tenim llista d´espera. Organitzarlos no es gens fácil. La gent va venin durant tot el dia a l´hora que li sembla per que li fem la revisió, i en venen molts cada dia. Tenim un ajudant que els posa en llista i els hi dona una recepta amb el seu nom i un número, citan-los per al cap de dos o tres dies, 20 al matí i 10 a la tarde, es imposible fer-ne més. I s´ha de comptar amb els afegits del dia, els recomanats, que en fem molt pocs per que ens hi neguem, i gent molt gran que venen de lluny i ens sap greu fer-los tornar.
Ahir es van fer un embolic. Els ultims dies al matí anavam a l´escola i a la tarde visitavam vilatans. A l´escola era festa i ningú ho sabia, així que no teniam llista de visites matinals de vilatans.
FESTAAAAA!, que ens ha vingut molt be, un mati lliure!!!
He demanat 3 bicicletas al Manu i hem anat d´excursió per els poblats de les rodalies. Quina precositat. La vida rural en estat pur! Hem fet un recorregut que ja haviam fet amb l´Albert algunes vegades que es molt bonic. Primer per l´interior sota l´ombre dels arbres cap a Puanga, després un tros per la vora del riu, sense cases i carretereta asfaltada. Desprès cami bonyegut de terra vermella, a un costat el riu i a l´altre petits poblats sota grups de palmeres i plataners, un bosquet ombrivol just a peu de riu, i finalmente el desert, sorra i mes sorra. Hem baixat al riu, han vingut els búfals a banyarse, i una dona se’ns volia quedar a la Neus. Ens deia que li donaria casa, arros, dalh, i xapatis.
En un dels poblats hi havia una senyora ficada dins d´un forat ple de caca de vaca. Hi posava aigua i amb els peus l´anava trepitxan per fer una pasta. Després en fa boles amb les mans i per acabar les aixafa fen com una ensaimada que la posen a assecar al sol. Será el combustible per cuinar. Com podeu veure aquí s´aprofita tot.

Ahir vam donar unes ulleres bifocals gruixudes i grosses a un senyor molt gran que quasi no si veu. Está totalment encorbat de manera que la cara sempre li mira a terra. Aquest mati l´he vist passar quan anava al camp a treballar i no les duia. A la tarda l’he trobat tornant del seu camp, i al preguntar-li per que no duia les ulleres, pobret m´ha dit que pesan i li cauen. Els hi arreglaré amb un tros de goma que per sort duc a la maleta. Aquest matí m´ha dit que vindrá. Estem en tot i recursos no ens en falten mai.
Avui ens hem llevat tots constipats, tenim mocs, i una mica de malestar general. Hem asaltat la farmacia veina i ens hem firat de medicines.
Portem 133 ulleres donades.