Ja torno a ser a Juanga

Ja torno a ser a Juanga, aquest cop acompanyada per la Neus, una companya metge i l´Héctor un óptic. El viatge una mica llarg 27 hores dançan entre avions, esperes en aeroports i la carretera fins a la que serà la nostre casa durant un mes. Hem vingut amb 120 kilos de càrrega, les nostres coses, poquetes, dos ordinadors portàtils dels antics que pesan lo seus per regalar i tres maletes d´ulleres graduades, mès de mil, que en dos mesos hem recollit gracies a la bona voluntat de molta gent que ens les ha donat. Com ja es habitual no hem pagat ni un duro extra per els quaranta kilos de més que duiem. En un dels embarcaments vam deixar l´Héctor en un recó de l´aeroport de Delhi amagant l´equipatge de mà per que les tres maletes soles ja pesaben 67 kilos. El tipus que ens havia de donar les targes d´embarc a l´aeroport de Delhi, ens va preguntar on era el tercer pasatger a la Neus i a mi, que eram les que donavem la cara, i jo amb cara de bona i vergonyosa nena li vaig dir quasi a la orella, que estava al water per que tenia molta diarrea, i el noi va riure per sota el nas i ens va planyer amb un pobre noi! quina mala sort!!!. Som unes expertes en colar kilos de mès als avions, si algú vol consells, ting un manual i tècnicas per tot tipus de situacions.
El camí a Juanga com sempre molt bonic. El paisatge, espectacular, estan a recollin l´arrós que ha anat creixent desde que vaig estar aquí el mes de setembre pasat. Ens esperavan amb molta ilusió. Tothom está molt content de que hagi tornat. Hem saludat amb abraçades a la gent que ens ha rebut. He presentat a la Neus i a l´Héctor als trevalladors, i amb en Govinda, el Jefe de tot, els hi hem ensenyat l´Hospital de dalt a baix. Segueix molt net.
Com sempre, hi ha sorpresa. El metge ayurvèdic está malalt, i l´altre metge amb qui comparteixen els torns també. El farmacèutic, l´Ori, que no es pas sant de la meva devoció, fa de metge. Ens hem ofert a visitar malalts peró començarem demá, el viatge ens te agotats fisicament, estem reventats i necesitem dormir. Abans però anem a fer una volteta per el poblat de Juanga per que la Neus i l´Hector vegin una mica el terreny que repitxem. Els hi ha encantat, estem a l´Índia rural, rural.
El segon dia ja una mica mes refets, trobem cua de pacients a la porta. Una amb una apendicitis, l´altre amb l´ull a la virula, s´hi ha clavat una palleta d´arrós, una nena amb febre, una dona amb un forúncul per desbridar, feina, feina i mes feina. Quan ha tornat la calma hem anat a l´escola a veure els nens i nenas, recordan perfectament el meu nom i estan molt contents de tornarme a veure per aquí. Hem buscat un lloc adient per fer les revisions de la vista a tota la canalla els propers dies. Demá començarem o aixo esperem, per que demá en aquest pais no es un dia gaire concret.
A la tarda volteta per Galdari, saludan a tots els vilatans, i per últim visita a la familia de la germana d´en Govinda que viu a l´entrada de Juanga. Hem rigut a base de be, a la Neus li han pintat els peus de vermell amb una decoració molt bonica, i també les ungles de les mans. A mi m´ha volgut emprobar unas faldilles que van sota del sari, que em venian extremadament petites tot i que deien que eran de talla molt gran. Hem sortia panxa per tot arreu i es morien de riure. Ens han fet un té, mi han posat cacahuets salats i arrós inflat picant a dins i galetetes. Molt bo. Estem convitdats a sopar la setmana que ve. Sopar i a dormir.