२०० उल्लेरेस donades

Seguim sense metge a l’ hospital. A sobre de la feinada que tenim amb les ulleres, hem de visitar els clients que van venin malalts. Ahir vam haver de dinar sota l’ arbre sagrat de l’hospital, a terra amb fulla de plataner. No se pas que celebraven. En acabat, hi havia una gran discusio a la porta principal, un escandol, I vaig anar a tafanejar. Era per un accident de moto. Pregunto si han portat el ferit I resulta que ja es a dins. Hem trobo al farmaceutic visitant-lo. M’ hi afegeixo i resulta que porta una bona cleca, havia quedat inconscient. El vull enviar a la ciutat previ txequeig a fons, amb un Voltaren i antitetanica.
El pacient es nega, i la familia, uns 10 o 12, discuteixen i criden, els dic que els hi procurare l’ambulancia. En Govinda em diu que el pacient es un home molt dolent, policia , que ha vingut varies vegades a incordiar a l’ hospital. Hem diu que no firmi res, i que marxi quan abans millor. El malalt s’ aixeca i surt al pati, familia darrera, crits, bronca, i la cosa s’ acaba en que amb l’ ambulancia el duen a casa.
Ve un malalt amb melenes, caques negres, per que deu tenir alguna hemorragia . La Neus li diu que en dugui una mostra amb un potet, i al cap de mitja hora ve amb un troset de caca dins una caixeta de mistos.
Portem mes de 200 ulleres donades. Ha vingut gent de mes de trenta kilometers lluny, i de l’ alter vora del riu, aquets ultims han de venir en una barca. Tothom esta molt content.
Els fusters han comencat a treballar a l’escola posan finestres.I aviu despres de 12 dies de dirme que Tomorrow vindria l’ electricista, per fi ha aparegut. Hem pactat deixar el quirofan en perfectes i segures condicions, diu que comencara la feina dema pasat.
Avui no hi ha c trencada नि निaccents per que us escric desde un ordinador indi, aixi que नो नो us esgarrifeu!