El Festival de primers auxilis

Ha sigut una pasada! Els nens feia anys que no disfrutaben tant. Van actuar molt be, a lo indio es clar, amb un megafono que feia molt de soroll i un mestre que havia de donar algun apunt de cada situaci'o d' emergencia, i es va creure una mica el rei del tema.
Pasar el riu amb la barca va ser tota una aventura, hi vam arrivar en moto, tres dalt de la moto i per un cami de bonys. La vam carregar a la barca amb les 40 criatures, algunes amb bicicletes, amb la serp, el bufal, la nina, els pals de bambu i draps per fer les ferules, una olla, un pal amb fils electrics que penjaben per fer l' esquetx del electrocutat....semblava talment l' arca de noe.
Va venir molta gent a veure el DRAMA, com en diuen ells, potser hi havia 200 espectadors.
Havia de comemcar a les 10, pero vam comencar a les 11.15, per que primer vaig haver de visitar a la dona d' un baba al Ashram on em pensava que es faria la festa. En veure quye visitava es va formar una cua d' artrosics i adolorits d' esquena que feia por. Vaig repartir ibuprofeno per tothom i tots contents. Algun hem van demanar hor per venir a visitarse a l' hospital la setmana que ve. Un xou!!
A fora l' asram uns homes cavaven a terra amb molta aficio, i una altres montavan un escenari. Em va venir mal. A Aquest pas ni dema fem l' espectacle. Pero miraculosament a un quart de dotze vam comencar. Una oratoria de la gran doctora que ve d' europa, una del Michael parlan de la gran ajuda de la gran doctora, i una del Govinda que tambe va fer gran elogis de la gran doctora. Aqui soc molt i molt mes que en Rajoy avui a tot el mon.
Els nens van actuar perfectes, inclus van fer riure a la gent, sobretot el que s' ectrocutava i el que convulsionava. Les nenas una mica lentes pero tambe ho van fer be. Estaben tots super atents a cada una de les actuacions dels seus companys, una pasada.
Despres es va montar una mica de lio per que em van envoltar cecs, tullits, malalts amb bonys per tot arreu que volian visitarse i va ser una mica dramatic. Els vaig prometre que un dia tornaria i em dedicaria a ells.
Tornan cap a Juanga els nenes estavan tant contents que van voler celebrar/ho amb una festa discoteca i un sopar a la nit a l' escola. I cap alla que vaig anar, jo que no he ballat a la vida vaig ballar bollyvood amb els i les timides nenes fins a l' extenuaci'o.
En Michael va quedar impresionat i super felic de veure el treball que havian fet aquesta canalla i del impacte que va causar a la gent de l' altre vora del riu, que van quedar alucinats amb l' obra de treatre tan real i tant instructiva que els haviam ofert. Aixi que tot perfecte.
Menys una cosa.... La pobra Eugenia havia de marxar a la tarda i en arrivar a l' aeroport es va trobar que la companyia amb la que tenia el vol de Orisa a Bombai ha tencat i no va poguer arrivar a bombai perden el vol de bombay a Barna. Ara esta amb l' Amin que l' ha rescatat aquest mati quan ha arrivat, i no podra volar, previo pago d' un nou bitllaet fins dema. Pobre noia amb lo felic que ha estat aquests dies tot i treballant com una negra, el final estat una mica desesperant, pero la India sempre te sorpreses, es lo que te aquest pais.
Ja he apres a autoritzar els comentaris i ja estan llegits i pubicats.