Ladakh

Ja soc al cims dels Himalaies. Una maravella. Un cel tan blau cel, tan net, tant clar que fins i tot fa mal d'ulls. Estic en una casa de gent Ladaki encantadora, m' han cuidat les primeres 48 hores per que no agafes mal d' altura i la veritat es que dec ser super woman per que ni mal de cap he tingut. Ja avui despres dels dos dies de relax he fet una excursio a una estupa, la shanti estupa que es molt bonica, i a sobre sense ni un guiri, per que eencare no n' he vist ni un. He pujat els cinqcents quaranta esglaons fins a dalt de tot i com si res, els meus pulmons donan de si a base de be.
El mes pelut va ser arribar aqui. L' avio que era dels grosos anava ratan les alas per uns montanyots super punxeguts i tremolava tot ell. Tan tremolaba que les asafates es van haver d' aseure i agafar fort el carreto de les begudes. Vaig pasar una mica de por. Despres per aterrar ha de fer una espiral per dins la vall i va tot el rato de tort. I per sortir d' aqui tornem-hi que no sera res.
Dema m' en vaig de monestirs. He llogat un taxista molt guapot' ladaki tot ell , que hem dura a cuatre monestirs dema. Un altre dia a un llac que esta a la quinta porra a cuatre mil metres d' alcada, i un altre dia a un monestir llunya, encaixat entre uns muntanyots que fan por de veure(el vaig veure desde l' avio).