Per fi puc escriure!!!

6 7 i 8 de Novembre

Ja hem arrivat fa tres dies. Fer arribar totes les maletes carregades fins a reventar va ser una carrera d´obstacles considerable. Pero ens n´hem sortit!!! i vam arribar a Juanga amb 75 kg i dos ordinadors portatils dels anys 90 que pesaben lo seu.

A Barcelona vam tenir la sort de que a la cinta de embarcar les maletas ens va tocar un noi que ja vaig veure que feia cara de molt bona persona i li vam colar una maleta jo i l´altre l´Eugenia de 23 Kilets per cap.

Hem va preguntar: Nomes una maleta? Si, nomes una, vaig contestar tota simpatica jo. L´Hector que va venir a acompanyarnos al Aeroport estava amagat guardan una maleta, la meva motxilla mijaneta que pesava mes que la maleta, un ordinador suelto i una motxilla de l´Eugenia, mes un plumón per quan vagi a Ladakh enorme i la càmera de fotos.

A la porta d´embarque al avió si tornen a posar els mateixos azafatos que agafen les maletes grosses al donar-te la tarja d´embarc. Vam fer dues files. Ens haviam colocat en una que hi havia una asafata. Aquesta noia vaig pensar que no hem reconeixeria; en l´altre hi havia l´asafato amb cara de bon noi.

De sobte veig com a una senyora l´asafata li agafa la maleta i en una bàscula colocada just a la porta d´embarc li pesa la maleta de mà. Com un acte reflexe inmediat jo canvio de fila amb tots els bàrtols i hem coloco colant-me amb tota la cara i sense donar explicacions a la fila del noi bo. Amago la maleta grosa sota el taulell just quan hem toca, hem dona la tarje d´embarc i diligent, ràpida i sense mirar enrrera em fico al avió.

L´Eugenia que anava just al darrrera meu veu com el noi s´hem queda mirant perplex de la sobrecarga que duc a sobre, realment semblo un arbre de Nadal, pero com la meva intuició deia, el xicot va ser una molt bona persona i no va dir res, encare que suposo que va pensar que ting la cara mes dura que el mes barrut del món.

A Viena, a sala d´espera de pujar al avió, jo era al lavabo i l´Eugenia custodiava tots els bultos. Se li acosta una asafata li pregunta si tot allo es seu, ella diu que som dos, li agafa una maleta que pesava 15 kilos i en anglès li explica algo que no entent, quan arrivo jo del lavabo i veig el panorama hem ve suor freda, tot i que la pobre noia intenta explicarnos que aquella maleta es masa grossa i que gratuitament la posaran a la bodega del avió i que l´haurem de recollir a la cinta a Bombai. Thank you, thank you!!!!!li dic jo alucinant. De moment nomès estem trobant gent molt bona!

A Bombai l´Amin ens havia de recollir però amb un transit infernal, arrivava tard. Ens aseiem en el marbre negre brillant d´una luxosa jardinera per esperarlo i de sobte surten una munió d´escarbats gegants que corren com locos cap a totes bandes. Vam fer un bot, agafant les motilles petites. Jo no sè que va pasar pero ni havia per terra, per sobre, per sota… grossos i llargs com el dit index.

L´Eugenia estava esgarrifada i amb pell de gallina per què li fan terror, i amb aqueslt tamany encare mes.

A casa l´Amin tot perfecte pero vam estar xerrant fins les 3 i a les 6 ens vam haver de llevar. Encare ens faltava colar tot el paquetam a un altre avió sense tenir a ningú que ens n´amagès una part per què a l´India si no tens bitllet no pots entrar a l´aeroport.

Viatjavam amb Jet Airways que es la companyia “pija” de l´India. Somrrient amb cara de bona nena li dic a l´asafata que soc membre de Jet Airways i li dono el numero de soci. Hem diu que no soc ni GOLD, ni Super i que ens pasem de kilos i que haurem de pagar excess d´equipatge. Me li acosto quasi a cau d´orella i dic que el que portem es per una ONG, que es pels pobres, que son ulleres, que si vol li obro la maleta per què ho vegi. La noia insisteix amb que hem de pagar. Li dic que hem digui amb quin jefe he de parlar per pasar el pes, que altres vegades els seus jefes m´han deixat pasar equipatge en excess, pero molt amablement hem diu que ara son molt estrictes amb el pes i que hauré de pagar. Pregunto amb cara de penes i molta preocupació quan pujarà i hem diu que per tot l´excess, seran 12 euros. Un poc més i m´agafa un atac de risa. Si ho sé no li ploro ja d´entrada, 12 euros per 6 kilos extres. A Barcelona 30€ x 6 Kilos, 180€, quina diferencia!

Així que vam arrivar amb tot el material.

L´hospital està molt net, les papereras tenen papers, els llits estan molt conservats, i els malalts molt contents de tornar-me a veure.

Quan he obert la maleta han fet festa major, hi havia de tot i força, i les infermeres han estat molt feliças.

L´escola està molta maça, no l´he vist per dins per què es festa i està tencada, pero els nens estan molt contents.

Ahir vam anar a Juanga a presentar a l´Eugenia, i ella alucinava de que conegui a tothom, i em sapiga la historia de tots. Vaig estar repartin unes quantes fotografies pasadas a paper que sempre els hi fa ilusió. Costava avançar per què van sortir totes les dones a saludar-nos, vam disfrutar molt.

Ja hem començat a donar ulleres, ja tenim llista de gent per uns quans dies, que no serveixen de gaire per què venen a apuntarse, s´els hi dona dia, pero venen quan els hi convè. En Muna el nostre ajudant preferit ja va estressat tot lo dia perseguin-me per què quan un no està a la llista o no ve el dia que li toca, no sap que fer. Li he explicat un munt de vegades que primer es visitan els de la llista i si hi ha temps, tenen paciencia i s´esperan, visitarem als rebels que venen quan no toca, pero l´home s´amina molt, el lian i el destaroten, pero quan toca ajudarnos a fer la revisió, tradueix el que ens explican els malalts, els ensenya a posar la lletra com cal per què sapiguem si hi veuen o no, i ho fa amb molta paciencia i delicadesa.

Avui ens hem tronxat de riure quan a un noi jove li hem preguntat quin problema visual tenia:

TEARS ARE COMING! “li venen llàgrimes”

Quan ? li preguntem.

QUAN MENJA!

Ens ha agafat la risa.

Preguntali si es quan menja seva!

I tot serio, en Muna va i li pregunta.

El noi ens diu que no, que desprès dels menjars just als deu minuts li venen les llàgrimes!

En fí l´hem revisat i no li hem trobat res dolent, no sabem per què plora desprès de menjar.

Aquesta tarda hem anat a casa de la germana d´en Govinda i ens hem divertit molt, ens han fet una clase d´Oriya, la llengua d´aquí i una de serps.

Are estem a les foscas i amb cants a tot els voltants de l´hospital, com sempre, que hi farem!

Vam trobar en Michael a Bubaneswar, estava fent diligencies i vindrà demà.

Dia 9 Novembre

Ja tenim al Capità aqui. Estem organitzant el festival dels primers auxilis i preparant el material que necesitem.

Hem faltava una nina per ensenyal-s´hi que s´ha de fer si un nen s´escanya. N´he fet una de drap, l´he hagut d´omplir amb herba per què no hi ha cap altre relleno, i tothom es mort de riure quan veuen el ninot. Una de les infermeras m´ha dit que dema li portarà un vestidet.

Encare em falta fer una cobra i un cap de búfal per escenificar les diferents emergencies. Demá.

En tres dies l´Eugenia ja ha visitat 63 persones, porta un bon ritme i està molt contenta, aquí la gent es molt agraïda i ho demostren amb molta facilitat.

10 Novembre

Avui no hem dormit, hi havia cants a tots els pobles que ens envolten i no hi ha hagut manera de cluclar l´ull. La llista de revisions d´avui ha sigut de 29 persones, ja en duem 92. Jo al matí me dedicat a fer una cobra amb una samarreta vella d´en Govinda i un cap de búfal amb una bala de palla per fer el teatre del Festival, ensenyarl-s´hi que fer si els hi pica una serp o els embesteix un búfal.

Evidentment me pasejat per tot l´Hospital amb la serp i el búfal i tothom es tronxava de riure, una mica de circ de tant en tant ja els hi va be, pero la doctora que hi ha aquí em mira raro, es una mica com la Caballé de tamany i es fa dir Sra Doctora, i quan em veu enrredant per tot arreu i fen el ximple, alucina, pero més igual, que pensi el que vulgui. Ha vingut un nen amb el bras trencat i amb una férula de cartró li he fet un envenat que la senyora doctora no havia vist en sa vida de perfecte que estava, ha obert uns ulls mentre li feia…

Demá comencem a assejar el festival amb els nens i segurament, per què aquí no se sap mai, el farem el dissabte o el diumenge. Ja us explicaré.

Com heu pogut veure anem justets d´internet, molt justets. Que hi farem, al cul del món encare gracies!