Fa una setmana que estem aqui

Portem un ritme que els te esgarifats. Al matí revisem ulls a l´escola. Ha sigut difícil conseguir que s´organitzesin pero al final ens n´hem sortit bastant be. Ens han posat un ajudant que traduiex molt be, ens cuida als nens que venen amb por amb molt de carinyo, fins hi tot els hi fa fregues a l´esquena per que es relaxina, pero d´organització no en sap gens.
Hem revisat unes vuitanta criaturas i ja hem donat les primeres ulleres, 6 alumnes no hi veien gaire.
Quan acabem l´escola dinem i comencem a revisar als poblats per ordre de llista d´espera i amb número, ens en venen molts i quasi tots necesiten ulleres. Estem a la sala on treballa el dentista que no´mes ve diumenge. Els fem entrar de dos en dos, mentre un espera la Neus li pren la presió i l´ausculta, i a l´altre l´Hector li revisa la vista, de dues a cinc, que comemça a caure la llum i ja no podem treballar amb la gent.
Després estem un parell d´hores buscan les ulleres que hem receptat en una lista, ni ha vuitcentes noranta de registrades, i una per una anem buscan
repasan la llista, fins que s´en va la llum. Quan les trobem seleccionar per que de vegades no son prou exactes, quina será la que s´acosta mes al que necesita el client, les bosem en una boseta amb la recepta i els hi donem l´endemá.
Jo de tres a dos quarts de cinc vaig a fer la meva clase de primers auxilis al poblats, estan encantats, els hi agrada molt el que explico, i com ho explico, -faig bastant de teatre, sobretot quan convulsiono, o faig veure que ting ua cama trencada, o que me clavat un pal a la panxa, o que estic inconcient. Cada dia un poblat.
I hem paso el dia perseguin al Govinda per que s´ha de solucionar l´electricitat, he de començar a apretar per que a l´escola si posin les finestres que falten, es rebosi una part que encare esta amb maons, i despres la puguem pintar. Repasan a ratets cosetes que les infermeres encare no tenen claras, i encare ens queda temps per riure.
Els tenim al.lucinats, aixó de llevarse i no parar, treballar, treballar, i fer-ho correr tot al.lhora no els hi cap al cap.
No us puc posar fotos per que l´internet es molt lent i encare no anirem a la ciutat pero en tenim de molt boniques.
I ting un video de les ulleres desde que van surtir de Barna fins que vam donar les primeras que es bonisim. Quan pugui us el posaré, veureu lo que es treballar al mon dels pobres de solemnitat.
Estem disfutan moltísim i aquesta gent está més que agraïda.