Ja fa mes de tres mesos que estic a Barcelona i m´enyoro una mica dels meus indios. Estic en contacte amb ells. Els envio mails, fotos i els pregunto una i mil vegades com va tot, pero no en trec gaire l´aigua clara. Hi he parlat per telèfon varias vegades i per el que hem diuen segueixen trevallan bastant be, tenen net, les infermeras estàn molt mès per els malalts que avans, i els malalts estàn contents.
Ja els ha arrivat l´ambulancia arreclada. Ha costat Deu i ajuda. Quan vaig marxar ja feia unes dos o tres setmanes que havía anat al mecànic, i fins a principis de Juny no ha tornat a l´hospital funcionan.
Que ha pasat? es un misteri. He preguntat per ella moltes vegadas, he trucat, els he demanat fotos, no hi ha hagut manera. Vaig acavar trucan al americá ric a estats units per que pensava que potser no els havían arrivat els diners per pagar tota la reparació, en fí un misteri total, es tan complicat entendre els seus mecanismes. Pero bè finalment ja tenen ambulancia.
I jo ting bitllet per anar-hi a veurel´s per sorpresa al setembre. Primer m´en vaig a Ladak, reserva tibetana a 3500 m d´alçada, un lloc maravellós, a disfrutar del himalaya, monestirs, banderolas, fresqueta, i tibetans, molts tibetans refugiats desde fa 50 anys en aquestas terras indias tan altas. M´hi estaré 15 dies, i despres escapadeta a Juanga a veure si tenen net, i a complir la meva amenaça. Jo els vaig dir que un dia hi tornaria sense avisar, per veure si
les parets seguien netas, si la cuina seguia endreçada i polida, i si el Govinda podia amb el control de la neteja i si ajudava a les infermeres al canvi d´habits. La visita surprise ja te data.
A mès els porto un regal, una caixa d´eines per fer ciruría general nova de trinca, un forceps i material per treure guixos. Havía d´haver anat ficada al container pero es va traspapelar i no va arrivar. Estava preocupada per que jo sabìa que vindria amb el container, es un bon regal que ens va fer la casa de material quirùrgic Esculap, i no va apareixer. Pensava que potser me l´havian robat en l´aduana de Calcuta. Pero hem rebuscat al Taulí i finalment ha aparegut, i me l´enportaré a la maleta. Estaràn molt contents.
Si tot va bè, tal com ho ting pensat, al Gener de l´any que ve hi tornaré un mis i mitj per acavar la feina d´ensenyar primers auxilis als poblats que no vaig poguer anar per problemas logístics. A veure si tot surt bè.
I mentrestant he preparat un audiovisual sobre la meva experiencia d´aquests sis mesos, per donar- la a coneixer de primera mà als nens i nenas de 12 a 16 anys, a dues escolas que s´han interesat i un centre cìvic, que tambè m´ho ha demanat. M´agradaria que aquestes escolas poguesin estar en contacte amb els nens i nenas de l´escola de Juanga, fer quelqom conjunt, i que els nostres escolars es fesin una mica solidaris, aportan petites quantitats de diners que sumades fan molt i traduides a rupies encare fan mès. Potser un treball interesant.
Aixi que si algù pensa que també pot ser interesant per alguna altre escola, jo estic a la vostra disposició.
Tambè us demano si sabeu d´alguna persona que tingui un ordenador portàtil arreconat, seria molt útil a l´escola de juanga que de moment no en tenen cap, i si en trobès un els hi portaría en aquest pròxim viatge.
Ja veieu que continuo pensan en els meus indios, els anyoro i faig tot el que puc, per que poc a poc vaguin milloran.
Entrades
