27 de gen. 2010

Desde un internet indio, sense el meu ordenata, i amb les teclas brutes, trencades, sense accents, ni c trencada

He vinguta Bubaneswar expresament per posar fotos al blog, i no es posible per que no se que pasa al conectar el meu ordenador. Aixi que no fotos.
Esperen que vinui e container. Ja esta tot revisat i nomes han tret les coses caducades, que eran poquetas i ho han tornat a empaquetar tot. Ara en tres dies se suposa que han de trobar dos camions de mida mitjana o tres, per que els ultims 15Km fins a Juanga son per camins plens de sots. A mes els camions han de ser dels que haguin vingut de orisa a calcuta a descarregar, aixi s' aprofita el viatge de tornada i val menys diners.
Esperan que L' Hotel Foulty s' ompli de jet set que no ha vist una rata en sa vida, estem de pintura exterior. Els rics americans han donat un feix de bitllets per pintar l' hospital, i les dues escoles per fora i el que no he pintat jo per dins, despres de veure en fotografies com ho he deixat. Els llits nous ja han arrivat i estan tots montats.
Ahir en vaig posar un sari de un euro i mitj i m' en vaig anar a les habitacions de las pacients a las que dies avans havia fet fotos, i estavan mitj adormides. Quan em vam reconixer, es va llevar sobresaltades i emocionades i s' em van tirar al coll, super agraides que volges vestir com ellas. Son tan bona gent. Ja no tiren papers ni scupen per les finestres per que han vist com ha canviat l' hospital i estan molt contentes.
El Capit'a vol posar una foto meva junt a la dels benefactors principals a l' entrada del Hospital i li he dit que ni hablar. Ara be lo pitxor, la setmana que ve tenim una reunio amb tot el personal, per escriure unes Normas per les infermeras i els que netejan, que quan les veguin es feriran, i potser despres quan marxi farian vud'u a la meva foto. El Capi es tronxa de riure, pero jo no las ting totes.
L' Albert s' en va sense m'i a Birmania, aixi que jo no se que fare, per que la veritat es que em fa mandra viatjar a un pais complicat sola. Ja veurem quina es la seva experiencia, pero em sembla molt que haur'e de canviar els plans.
Aquesta setmana hi havia l' Americ'a que va construir uns waters per el poble de Juanga que ha vingut amb sa mare, una lovely americana autentica. Son molt agradabls i molt normals. Ja veuem els proxims.
La setmana que ve torno a comencar les clases als poblats, per fi, si el container ha arrivat.
Ja era hora, estic una mica cansada de no fer res. A pesar de tot la gent d' aqui hem diuen que no volen que marxi, que soc la mare del Hospital, que tot est'a molt canviat i que soc la voluntaria que mes ha trevallat i mes dur, els ting alucinats, no per que trevalli molt, es per que ells no saben el que es trevalllar, s' ofegan en un got d' aigua. Es imposible que entenguin que han de fer dues o mes coses al.lhora.
I ja no us dic res mes que em sortiran grans als dits per que el teclat esta ronyos, i la mitat de teclas o no hi son, o no van. Quin fastic....

20 de gen. 2010

Rituals per els morts



La familia Govinda despres de la mort d´un familiar, tots rapats al cero




EL GOVINDA JA ES AL PORT DE CALCUTA

Pues si, encare que el ministre sigui mort, miraculosament es trevalla i el nostre Gandi ja es al port, si tot va be, no ens pisparan res i el container començará a venir demá o demá pasat. Ja he encarregat que li facin fotos i próximament faré una pilícula del procés.
Avui platja, menjar i relax amb el capi a Puri, que sentiam una peste horrible, i resulta que hi havia un gos mort mitj ple de sorra i podridet a 10 de nosaltres. La platja de Puri es molt gran pero molt bruta. Cada dia entre les 6 i les 7 del mati tot el poble hi va a fer caca, i sempre s´ha de vegilar on poses els peus. Ja veiem que la pudor era extra, pero pensavam qu´era peix podrit, es una platja de pescadors tribal, pero un gos mort.......

LLENÇOLS BLANCS PER EL MALALTS!!!!!!

Ja tenim llençols blancs i cobrellits de colors, i un sari de sis metros que serán les estovalles, per els americans. Encare faltan els candelabros. El que hem faltava ara hauré de fer cambrera al Hotel Faulty. El Michael sospita que no saben fer un llit, amb lleçol de sobre i de sota, i m´ha demanat si els hi puc ensenyar a fer llits i sobretot els dels americans fer-los jo. I tant, n´han d´apendre per que els llençols els aprofitarem per despres en els maravellosos llits del hospital. Tindrem 20 llençols blancs. Estic per posas´hi alguna bestiola a dins tipu, sapo, serp, escarbat.....


I lejia, els hi he fet comprar lejia, que no n´han fet servir mai, per la neteja i per els llençols que no se pas com quedaran un cop els facin servir aquests indios.

19 de gen. 2010

hotel Fauty

Ha arrivat el Capitá, que es Michael en el llenguatge secret que teniam amb L´albert, per que no sabesin de que, ni de qui parlavam quan ens interesava.

Estaré uns quans dies divertida per que venen com 12 americans rics del cagar a veure on posan els seus diners. Com que al hospital no hi caben, els hi han buscat habitacions en una casa dels voltans que hem anat a veure avui, que per cert hem hagut d´esperar una mica en una casa apartada, per que un havia asesinat una cabra d´un altre per asumptes territorials, i hi havia cacau al mitj de poble. No m´imagino a aquests senyors i senyorisímas i tres nens entremitj de tot aquest merder, ni banyanse a galledes amb aigua freda i fen servir una letrina, que no se pas com la faran neta, per que le vist i feia por.

Per que no sentin la olor de florit de les habitacions, que per avui encare estan plenas de sacs d´arrós i llenties, han decidit posar-hi garlandes de Jasmí. Ple de mosquits, amb un pati on hi ha la cuina al mitj del pas i un regueró que l´atravesa per les aigues brutes.

Haurem de caçar els nostres estimats gossos, per que fan lleig als ulls del paganos americans. Tot lo dia rascan, es barallen per un tros de patata quan els hi donem, es rocan i estan plens de caixalades. Els hem d´amagar, i han decidit que els caçarem no se com, i els durem a casa d´una germana del govinda que els ha de sobrealimentar, per que no tornin al hospital durant els dies que dura la visita. Aquesta germana no entén res, ells els donen cops, patades i pedrades per allunyarlos de les cases i ara els ha de tenir a dispesa i ben cuidats.

Avui soc a Puri amb el Capi, compran llençols i tovalloles per els senyors. Ell es un home que no te res, tot el que trevalla i fa es per els seus indios, nepalís i una gent molt pobre de chiapas. Cada any per que rutlli l´hospital i l´escola on estic, un hospital i una escola al mitg del Himalaia, on només si arriva en avioneta, i un taller per a dones vora de Katmandú al Nepal, recull 220.500 dollars. Es un tipo de lo mes sensill i amb el compte corrent a cero. El que te es regalat. La seva feina es de forma permanent buscar diners i portarlos als llocs on ha creat els projectes, que després s´han d´anar mantenin. La seva iaia era una india americana, i ell n´ha heretat els peus i les mans que son gegants.

Aquí tothom s´el estima molt per que apart de fel´s-hi l´hospital, els va salvar de morir de gana, en un cicló molt bestia al 1999, que els va deixar a tots sense casa, sense menjar i amb aigua fins el coll. Sense carreteras ni camins, els va aconseguir ajuda del govern ,que s´en havia oblidat d´ells i ajuda de l´exterior amb voluntaris anglesos que van venir a ajudar a reconstruir. Els llits que ara hem aparcat, encare son d´aquesta ajuda. Menjar i roba va arrivar- los amb helicopters dies despres, gracies al escándol que va armar ell tot sol desde una ciutat veina, bubaneshwar. Ha vist creixer a tots els que ara tenen 20 anys.

Aixi que durant uns dies estarem com els hermanos Marx o aixó semblará l´hotel Faulty. Un dels americans carregat de duros i manies, pero visita gent molt conegudísima de tota america, resulta que el dia que es aquí, justament es el seu aniversari, i vol festa grossa. Sopar amb candelabros, taula amb estovallas per 15 persones jo incluida, vi, menjar del bo, i focs artificials.

El poble de Juanga te las vaques al carrer i a dins a casa, no hi ha ni bars ni restaurants ni botigas. Be una botigueta, tipo barraqueta que ven arros , i alguna altre, que te galetes Maria, espelmes, xampuú a sobrets, uns pastelitos de dubtosa qualitat, pepsis, i mistos.

Estovallas no saben el que son, ells menjan a terra en una fulla de plataner quan es festa. I candelabros no se pas d´on els treurem.

El Capitá esta que trina, volia que l´anés a buscar en limosina a l´areoport de Delhi. Aqui arrivaran amb jeep indio per que amb els caminots que tenim es imposible dur-los en algo millor.

Li hem llogat un espectacle de teatre local que es diu Palá, que fa riure i pagará per tots els locals un tiberi, que menjaran després del espectacle. Els locals al mitj carrer, no hi ha altre lloc. I els nens de col.legi li cantaran el Happy Birthday, després de la canço que cantan cada dia que dura 20 minuts, per relaxarse.

Els focs d´arifici, el vi i el tiberi el compraran a Bubaneshwar a 45 Km d´aquí. I volia saber si hi havia nevera, aquí no hi ha de res!!!!

En fi, seran dos dies de risa. Rokefeler a Juanga quasi res!!!!

El container va fen el seu curs indio al complert. Resulta que ja está tot, que sembla que no ens pisparan res, i tot estava calculat per treure´l del port dimecres. Pero coses indies, va i li dona per morirse un misnistre Bengalí, que es la regió de Calcuta i no está clar si hi haura dol regional o no. Per tant, si hi ha dol res funciona durant uns dies. Demá com sempre, tot será Tomorrow en aquest pais, sabrem si hi ha dol i el numero de dies.

Avui s´ha mort a Juanga un parent del qui havia sigut el cacique del poble i hi ha hagut festival de música i menjar. Dotze tambors, platerets i cants durant hores. Hi hem sigut convidats per que el cacique va mitj regalar els terrenys on s´ha edificat l´hospital. El capitá els hi va fer donar a canvi de les malessas que havia causat a la gent pobre del poble, i va accedir despres de molts tira i arronses.

Eram unas cuatrecentes personas, que a l´hora del menjar ocupavam tot el poble en linia de punta a punta, aseguts a banda i banda del unic carrer que hi ha. Com sempre, fulla de plataner i amb galledas van repartin cosetes de colors que pican com un dimoni. De Postres arros amb llet, que es lo mes bo.

Durant els cants, jo me agafat la canalleta i al pati de la casa del mort hem fet la nostra festa particular, jugan al corro de la patata, i quan me cansat els he asegut tots a terra en rotllana i amb el mocador del coll he fet una pilota i jugavam a tirarnosla amb super força. Mica en mica ha anat venin gent a veure l´espectacle, de nens dolents com la tinya, que estavan tots quiets pasant-s´ho pipa. Tot s´ha acavat quan de sobte els 12 tambors han entrat a dins del pati i han fet una dança, i les dones que s´havian mantigut a apart, o veien el meu espectacle han tirat arros.

Tot plegat molt friki pero divertit.

els dies van pasar

Com que ara no puc fer clases, per que els que ho manegan estan pel container, torno a pintar. M´he animat de nou, en veure que quan he tornat de vacances, les parets pintades anteriorment seguían bastant netas, alguna ditada, pero en general aspecte molt net.

Sembla que l´altre dia van tacarne una amb pasta de dents. Algún marrano va escopir a la paret, i van correr tots a netejar-ho, per que al dia seguent arrivava la Marta, i s´emprenyaria. Son el que no hi ha!!!!

A la porta principal d´entrada a l´hospital hi he trobat un lletrero amb Hindi o Oriya que es el que parlen aquí, i oh!!! sorpresa, diu: No escopir ni tirar papers. He quedat maravellada, tots solets han decidit posar el lletrero. I la veritat, es que no hi ha tanta merda al voltant del Hospital.

De totes maneras, desde la meva terrassa he descobert uns quan papers i bosetes de plastics. He anat a buscar a la Normoda, una enfermera que es fan meva, i li he dit que m´acompanyés a renyar als pacients de cirurgía, que son els únics que en poden tirar, per que tenen terrassa i no els hi puc posar mosquitera.

No se com ha corregut la veu, de que anava a fotre una bronca, i m´he trovat que a l´habitació dels operats, hi eran tots els del hospital, a mirar a veure que deia.

Es he fotut per que he començat a saludar amablement a les dues dones operades, a desitjarlis happy new year, i despres, als marits els he tret al balcó i els hi he dit que per favor baixesin a recollir els papers, ja que el dia anterior , jo m´havia dedicat a netejar-ho tot. Els hi han traduit el que han volgut, pero una hora mes tard, no hi havia cap paper.

L´Albert ha marxat, i el trobem a faltar. Tots hem preguntan per ell, si m´ha enviat algun misatge, on deu estar, en fí que l´enyorem. Els hi he explicat que el primer mail que m´havia enviat, el va escriure desde el water del tren, per que era on hi havia endoll, i encare riuen. Quin fástic amb lo guarros que estan els wc dels trens indios.

El Babu ha heredat la seva bici, i va més content que una mona amb el seu MP3 tot el dia. El de la farmacia dorm calent amb la manta a cuadros polar, que tambe va rebre en herencia, i está super agrait. He estat pintan i ha vingut el Tapan, el germá del Babu a ajudarme, i m´ha fet cantar el Sari, Sari, Lungui Lunghi.

El capo dels mestres pregunta per tú Albert, t´enyora. I el de la farmacia primet i finet, el que t´espíava quan feies abdominals tambe vol saber de tú.

Ara que estic soleta, encare em cuidan més, no se si tenen por de que sense el company d´aventures em deprimeixi o que, pero tot el dia els ting a sobre, em fan fideus amb sofregit, em fan una torradeta mes al mati, ara m´en donan 5 per encomptes de 4. Venen a donarme conversa mentres sopo, el Surgio, don cuiner , em canta cançons, el de l´altre farmacia li fa la percusió super ben feta, i el xofer, el Bikás m´ha ofert els masatges de la seva dona. No em puc queixar de res.

Bueno si, ahir sortia de la cuina d´esmorçar i d´un pel em va anar, que una

escopinada que venia de la finestra del pis de dalt no em va a sobre. Vaig fer veure que m´havia caigut al cap, i vaig montar un pollo, que te cagas. Resulta que la que escopía era la mare de la Pipi, una de les infermeras, que com que ha tingut un nen i ha de pencar, ha vingut a viure a l´Hospital amb la mare i el criu. Tothom m´ha vingut a demanar disculpas, si ho se me callo. Pero la questió es que el fet ha corregut per tot arreu, i crec que no tornará ningú a escopir per una finestra, que es el que jo pretenia.

Aqui se suposa que es hivern, i tots van guarnits amb el que poden, per que estan pelats de fret. Fan riure per que es colocan una bufanda al cap de mil i una maneras. Cada un te el seu estil personal. Semblan castanyeras, i aixi els anomenem. Altres porten mantes estil vel de monja. Jo torno a suar.

Aixó si tots, a les set del matí, que sí que fa fret, es banyan a la font amb aigua gelada, mitj despilotats i amb la pell de gallina. Perque a les set?, per que començan el dia fen ofrenes a una pila de deus colocats estrategicament per tot arreu, uns dins d´un arbre, altres en capelletes al mitj del jardi, altres en casetas que han construit, i les ofrenas les han de fer banyats i nets. Per aixo sempre tusen i tenen mocs.

El contenidor segueix al ritme indio. Ara sembla que tots els papers estan en recla, i demá al matí, van al port a veure que pasa. Han agafat un agent d´aduanes que els hi ha posat tot en ordre. Pero........

Segons m´han dit, el material fungible els hi volen llençar, per que en les sevas normas aquest material es considerat medicament, i necesita no se quin caray d´autorització. Jo crec que el volen arrambar per vendres´el i treuren la pasta, que no poden estafar.

Estan acollonits, per que quan m´ho han explicat me posat com una fera i els hi he dit que si aixó es així, que s´esperin a tocar res, que vaig jo a Calcuta a veure que pasa, i que hem diguin a la cara que tot aquest material, que el govern escatima als pobres, no el deixan entrar.

Que primer aniré a bones, pero despres, si ho veig tot perdut, els hi diré el

nom del porc, i estan cagats....Tenen dubtes per que saben que l´armaré. Per un cantó volen el material, pero per altre tenen por, per que en aquest país ningú aixeca la veu devant de l´administració, i em veuen molt emprenyada. ja veurem que pasa.

Avui ting cants a Juanga d´aquells que no es poden aguantar, pero son per la iaia morta del Manu, el nostre estimat traductor, i no puc fer escarrafalls.

A sobre, corre un llop per els voltants i tots els gosos aullan, que no se com es amb catalá, i ha un merder que no es podrá dormir.

Un mort a la familia vol dir, que durant deu dias no es poden banyar, ni afeitar. Tampoc poden menjar durant el dia, i a la nit només poden menjar dal. El dia que fa deu han de fer un tiberi descomunal per tots els familiars, que son un munt normalment, 50 o més personas, i el dia 11, s´han d´afeitar la barba i rapar al 0 el cap, homes i nens. Es un dol molt estricte.

Quan veus algú amb barba de tres dies, te un mort segur i al cap de poc el veurás rapadet al 0. I tambe t´en enteras per els cants escandalosos d´hores i hores, com els del video que us vaig posar.

I ara em ve al cap una altre tradició, aixi molt d´aquí. Els nens i nenas quan neixen no tenen nom fins al 21 dia de haver nascut, en que es fa un tiberi i se li porten els obsequis.

Segueixo sobrevivin!!!!!!!

Tenim un metge nou, que es l´antitesis del Indigena, el Pradam, que ens va abandonar fa temps. Es tot un senyor, tibadet, que ens mira una mica per sobre l´hombro. Es fa portar alguns ápats a la seva habitació, i parla poc.

El seu anglés encare es mes díficil d´entendre, que el de metge ayurvedic que ara ja quasi li enteng tot.

De dia va impecable amb camisa neta, planxada, i sense taques, i amb un xaleco de forro polar, molt pijet ell. De nit porta un traje molt maco tipic dels musulmans indios, camisola de fil llarga amb brodats, fins a genoll, pantalons amples, i un gorro de llana al cap. Avui ha vingut a sopar i s´ha destapat, i m´ha explicat una historia de Deus indios, d´un tipo que encare es viu que que va arrivar a Chicago meditan, de Sers Suprems, ánimas, dimonis i que se jo més, que m´ha tingut mitja hora, que aviat es dit, intentan captar el moment, en que sense entendre res del que hem deia, li podia dir bona nit, i no quedés alguna de les histories a mitjas i s´adongés de que no m´enterava de res.

M´ha trobat amb la disfresa de pintar, que es plena de pintura blanca i marró, la cara i les mans brutes de pintura, i quan li he dit que pintava, m´ha preguntat, que si hem pintava la meva habitació. Li he dit que només pintava gratis les habitacions dels malalts, que si volia que li pintés la seva li cobraría. Ha rigut, menys mal per que encare no se ben ve com va de sentit de l´humor.

Ara el ting de veí, l´han posat a l´habitació del Albert. Quin canvi, L´Albert era silencios, dormia fins les nou, i aquet fa molt de soroll, va amunt i a vall tot el dia, obre i tanca portres, tragina coses, i es lleva a les set del matí i posa no sé si una tele o la radio, amb novelas de bolywood, que tot el rato cantan, unas cançons horribles. I ronca.

Fa dos dies que plou, tot s´ha netejat, i fa olor de terra mullada. Just quan han tingut tot l´arros ben colocat en els pallers per que no es pugui mullar,com ho saben !!!

Demá hi haurá un eclipse de sol a les 12 del mitj dia. Quan hi ha eclipses estas cagats de por i no cuinan res mentre dura, porta mala estrugança.

Lo que nunca se vió

com acaba l´arros i el surgio i el vigilant de nit menjan truita de patates spanish


El nou hospi i el Govinda disfrasat de Gandi





Mes pintura




9 de gen. 2010

Calcuta i el seus carrers





Calcuta, la vida al carrer





La rebuda, l´arros canviat de lloc i una ambulancia



Tornem a ser a Juanga

S´han acavat les vacances, i tornem a ser a Juanga. Hem pasat 5 dies amb la Margarita, ensenyali l´Hospital, el terriotori i la nostre gent. En bicicleta l´hem duda al riu, a les cases de les familias que més ens coneixen, i als pobles de les rodalies. Ha quedat encantada, s´ha afartat de xapatis, ha revolucionat la cuina, ens ha fet truita de patates i seva, i peix fregit. Li van voler donar el millor oli i va resultar ser de mostasa, amb un gust una mica raro, pero la truita li va sortir bonísima i amb el peix a la mediterrania, sense especies ni colorants, ens vam xupar els dits.

Ahir vam anar a l´escola, on clase per clase els hi va explicar on era Espanya, i quines eran les nostres costums. Es una dona inagotable, molt divertida, no calla mai, i molt bona persona. Avui ha marxat, se li han acavat les vacances, i estem una mica tristos, s´en ha anat l´alegria feta persona, que ens ha donat durant 20 dies, a Assam i a Juanga, el millor d´ella, el seu somriure, la seva espontanietat, la capacitat que te per transformar qualsevol contratemps en una novetat divertida, una gran dosis d´humanitat, i la seva amistat que es el millor regal.

Aquesta setmana no puc fer res, el Govinda ,el Digam que es qui millor m´organitza les clases dels poblats, i la Prátima que a vegades traduiex, han marxat a Calcuta a buscar el Container. El Manu, el meu traductor oficial, está al carrec de tot l´Hospital i el que l´envolta, i trevallan amb un Baba per que el camí del container de Calcuta a Juanga sigui fácil, sense pagar sobrecarrecs i suborns.

Cronologia de l´arrivada del Container

dia 27 de decembre surt una comitiva de 4 persones cap a Calcuta.

Dia 29 decembre, havía d´arrivar el barco pero encare es a Singapur.

Dia 4 de Gener arriva el barco. Els documents originals del contingut del contenidor estan en Castellá, i s´els fan traduir al Anglés. Ho faig en un Excel i ho enviem per l´internet deficitari que tenim al hospital.

Dia 5, avui volen saber quina quantitat hi ha de cada cosa. He de trucar a Barcelona per que del Hospital m´enviin quan guants, xeringues, i altres coses hi ha exactament. Repetició de la llista, internet extremadament lent, anar a un ciber a Calcuta per imprimir el nou llistat.

Dia 6, Han trobat que la llista no te firma, i volen una firma espanyola, hem trucan per demanar- me si poden desde Calcuta posar el meu nom i falsificar la firma. Autoritzo.

Dia 7. Avui han decidit que volen saber quin material es nou i quin es vell.

Tornem a fer la llista. Al final de la llista els hi poso en mayúsculas que per el material nou, l´hospital no ha pagat diners, que tot aquest material procedeix de Mostres que les cases comercials facilitan sense carrec, per que el departament de compres de cada hospital pugui triar quin es el material mes adient.

Hores després tornen a merejar amb la factura, volen una factura desglosada del valor total que vam posar, 3500 $ .

I al cap d´un rato més demanen el segell del Hospital donant.

No podrien dir-ho tot de cop? Noooooo, s´ha de fer temps que cada dia que pasa es paga parking de container al port.

Per aconseguir el segell del Hospital del Parc Taulí, ha fet falta cuatre trucades a la Montse Pons, imprimir els papers que li enviava en mail, escanejarlos i tornarlos a enviar dos cops, per que no se quin error feian els meus indios, no s´aclaran amb coses tan seniclles!!!!!!. Sort que la Montse te molta paciencia i moltes ganes d´ajudar a que aquesta gent puguin tenir coses que nosaltres tenim cada dia i ni ens en adonem. Gracies Montse per la teva inacabable paciencia.

I gracies tambe als qui heu colaborat amb la campanya, Ara ve Nadal Matarem el gall i als pobres de Juanga ens hi darem un tall. Tenim 1010€, per comprar els llits i matalassos que encare faltan, i les motxilles amb material de primera asistencia per cada un dels poblats.

Els malalts que disfrutan dels nous llits us estan molt agraits !!!!!

L´Albert s´en va avui a correr món, direcció a Tailandia. Em sap molt de greu, per que em pasat mes de dos mesos trevallan junts colze a colze molt a gust. Junts em descobert el plaer de ajudar a una gent que fa temps batalla en aquesta part remota de l´india, on la vida es molt sencilla, pero mantenir viu aquest hospital es bastant complicat.

D´aqui a un mes i mitj ens tornarem a trovar per anar a descobrir Birmania, un pais que pateix, pero que ens sembla que será molt bonic d´explorar.

Fins llavors, que tinguis molta sort, que tot el que tens per devant et surti molt be, i siguis molt feliç.

7 de gen. 2010

no puc ni escriure al blog

No es pot escriure al blog?






















un casament, les obras de pintura exterior i teulada, i un dinar


1 de gen. 2010

Amb els Saris Final 2009
















Festa dels Homes a Calcuta

El fi d' any a cCalcuta es espectacular, tots els homes son al carrer Park street, amuntegats cridan, tota la policia es al mateix carrer, que te una acera de baixada i l' altre de pujada. No et pots aturar a risc de rebre un cop de basto dels polis. Hem sopat en un restaurant finet, on hi havia una cua de por, pero amb lo mudades que anavam la Margarita i jo, ens han colat al moment. Avans del Raim hem sortit a fumar i ha sigut un escandol, hem pasat fins hi tot por, tots els homes s' ens han llencat a sobre volgen donar-nos la ma i desitjan happy new year, no hi havia control, hem tornat a entrar al restaurant de seguida.
Com que no hi ha campanades ens las hem fet just a les 12, pican l' ampolla de vi que haviam pres amb una cullera. Tothom ens mirava. A la Margarita se li ha desmontat el sari, i una india l' ha hagut de vestir al mitj del menjador. Hem tirat confeti, i hem rigut molt.
Per sortir hem suat tinta xina. Ens han fet entrevistes per la televisio, i en una retransmisio en directe l' albert i la Margarita hen fet una coreografia per la camara, cantan SARI, SARI, LONGUI, LONGUI, LONGUI, INDIAAAAA.
Hem acabat a Sudder street, en un terrat de motxileros, beben pepsi, no hi havia res mes, contemplan un eclipsi de lluna, que estava plena, i xerran amb uns espanyols que corrian per aqui.
Ara ja som al 2010, aquesta nit tren escarbatero i cap a Orisa altre cop, a menjar patatetas de colors i dal, clases a les villes i les escolas que ens reclamin, esperar el container, i que hem paguin
la part proporcional de la paga de Nadal que hem volen escatimar.

Parc Manas







Al tercer intent creuem al Bhutan 20 minuts