hotel Fauty

Ha arrivat el Capitá, que es Michael en el llenguatge secret que teniam amb L´albert, per que no sabesin de que, ni de qui parlavam quan ens interesava.

Estaré uns quans dies divertida per que venen com 12 americans rics del cagar a veure on posan els seus diners. Com que al hospital no hi caben, els hi han buscat habitacions en una casa dels voltans que hem anat a veure avui, que per cert hem hagut d´esperar una mica en una casa apartada, per que un havia asesinat una cabra d´un altre per asumptes territorials, i hi havia cacau al mitj de poble. No m´imagino a aquests senyors i senyorisímas i tres nens entremitj de tot aquest merder, ni banyanse a galledes amb aigua freda i fen servir una letrina, que no se pas com la faran neta, per que le vist i feia por.

Per que no sentin la olor de florit de les habitacions, que per avui encare estan plenas de sacs d´arrós i llenties, han decidit posar-hi garlandes de Jasmí. Ple de mosquits, amb un pati on hi ha la cuina al mitj del pas i un regueró que l´atravesa per les aigues brutes.

Haurem de caçar els nostres estimats gossos, per que fan lleig als ulls del paganos americans. Tot lo dia rascan, es barallen per un tros de patata quan els hi donem, es rocan i estan plens de caixalades. Els hem d´amagar, i han decidit que els caçarem no se com, i els durem a casa d´una germana del govinda que els ha de sobrealimentar, per que no tornin al hospital durant els dies que dura la visita. Aquesta germana no entén res, ells els donen cops, patades i pedrades per allunyarlos de les cases i ara els ha de tenir a dispesa i ben cuidats.

Avui soc a Puri amb el Capi, compran llençols i tovalloles per els senyors. Ell es un home que no te res, tot el que trevalla i fa es per els seus indios, nepalís i una gent molt pobre de chiapas. Cada any per que rutlli l´hospital i l´escola on estic, un hospital i una escola al mitg del Himalaia, on només si arriva en avioneta, i un taller per a dones vora de Katmandú al Nepal, recull 220.500 dollars. Es un tipo de lo mes sensill i amb el compte corrent a cero. El que te es regalat. La seva feina es de forma permanent buscar diners i portarlos als llocs on ha creat els projectes, que després s´han d´anar mantenin. La seva iaia era una india americana, i ell n´ha heretat els peus i les mans que son gegants.

Aquí tothom s´el estima molt per que apart de fel´s-hi l´hospital, els va salvar de morir de gana, en un cicló molt bestia al 1999, que els va deixar a tots sense casa, sense menjar i amb aigua fins el coll. Sense carreteras ni camins, els va aconseguir ajuda del govern ,que s´en havia oblidat d´ells i ajuda de l´exterior amb voluntaris anglesos que van venir a ajudar a reconstruir. Els llits que ara hem aparcat, encare son d´aquesta ajuda. Menjar i roba va arrivar- los amb helicopters dies despres, gracies al escándol que va armar ell tot sol desde una ciutat veina, bubaneshwar. Ha vist creixer a tots els que ara tenen 20 anys.

Aixi que durant uns dies estarem com els hermanos Marx o aixó semblará l´hotel Faulty. Un dels americans carregat de duros i manies, pero visita gent molt conegudísima de tota america, resulta que el dia que es aquí, justament es el seu aniversari, i vol festa grossa. Sopar amb candelabros, taula amb estovallas per 15 persones jo incluida, vi, menjar del bo, i focs artificials.

El poble de Juanga te las vaques al carrer i a dins a casa, no hi ha ni bars ni restaurants ni botigas. Be una botigueta, tipo barraqueta que ven arros , i alguna altre, que te galetes Maria, espelmes, xampuú a sobrets, uns pastelitos de dubtosa qualitat, pepsis, i mistos.

Estovallas no saben el que son, ells menjan a terra en una fulla de plataner quan es festa. I candelabros no se pas d´on els treurem.

El Capitá esta que trina, volia que l´anés a buscar en limosina a l´areoport de Delhi. Aqui arrivaran amb jeep indio per que amb els caminots que tenim es imposible dur-los en algo millor.

Li hem llogat un espectacle de teatre local que es diu Palá, que fa riure i pagará per tots els locals un tiberi, que menjaran després del espectacle. Els locals al mitj carrer, no hi ha altre lloc. I els nens de col.legi li cantaran el Happy Birthday, després de la canço que cantan cada dia que dura 20 minuts, per relaxarse.

Els focs d´arifici, el vi i el tiberi el compraran a Bubaneshwar a 45 Km d´aquí. I volia saber si hi havia nevera, aquí no hi ha de res!!!!

En fi, seran dos dies de risa. Rokefeler a Juanga quasi res!!!!

El container va fen el seu curs indio al complert. Resulta que ja está tot, que sembla que no ens pisparan res, i tot estava calculat per treure´l del port dimecres. Pero coses indies, va i li dona per morirse un misnistre Bengalí, que es la regió de Calcuta i no está clar si hi haura dol regional o no. Per tant, si hi ha dol res funciona durant uns dies. Demá com sempre, tot será Tomorrow en aquest pais, sabrem si hi ha dol i el numero de dies.

Avui s´ha mort a Juanga un parent del qui havia sigut el cacique del poble i hi ha hagut festival de música i menjar. Dotze tambors, platerets i cants durant hores. Hi hem sigut convidats per que el cacique va mitj regalar els terrenys on s´ha edificat l´hospital. El capitá els hi va fer donar a canvi de les malessas que havia causat a la gent pobre del poble, i va accedir despres de molts tira i arronses.

Eram unas cuatrecentes personas, que a l´hora del menjar ocupavam tot el poble en linia de punta a punta, aseguts a banda i banda del unic carrer que hi ha. Com sempre, fulla de plataner i amb galledas van repartin cosetes de colors que pican com un dimoni. De Postres arros amb llet, que es lo mes bo.

Durant els cants, jo me agafat la canalleta i al pati de la casa del mort hem fet la nostra festa particular, jugan al corro de la patata, i quan me cansat els he asegut tots a terra en rotllana i amb el mocador del coll he fet una pilota i jugavam a tirarnosla amb super força. Mica en mica ha anat venin gent a veure l´espectacle, de nens dolents com la tinya, que estavan tots quiets pasant-s´ho pipa. Tot s´ha acavat quan de sobte els 12 tambors han entrat a dins del pati i han fet una dança, i les dones que s´havian mantigut a apart, o veien el meu espectacle han tirat arros.

Tot plegat molt friki pero divertit.