Desde l' avio

Ladakh

Ja soc al cims dels Himalaies. Una maravella. Un cel tan blau cel, tan net, tant clar que fins i tot fa mal d'ulls. Estic en una casa de gent Ladaki encantadora, m' han cuidat les primeres 48 hores per que no agafes mal d' altura i la veritat es que dec ser super woman per que ni mal de cap he tingut. Ja avui despres dels dos dies de relax he fet una excursio a una estupa, la shanti estupa que es molt bonica, i a sobre sense ni un guiri, per que eencare no n' he vist ni un. He pujat els cinqcents quaranta esglaons fins a dalt de tot i com si res, els meus pulmons donan de si a base de be.
El mes pelut va ser arribar aqui. L' avio que era dels grosos anava ratan les alas per uns montanyots super punxeguts i tremolava tot ell. Tan tremolaba que les asafates es van haver d' aseure i agafar fort el carreto de les begudes. Vaig pasar una mica de por. Despres per aterrar ha de fer una espiral per dins la vall i va tot el rato de tort. I per sortir d' aqui tornem-hi que no sera res.
Dema m' en vaig de monestirs. He llogat un taxista molt guapot' ladaki tot ell , que hem dura a cuatre monestirs dema. Un altre dia a un llac que esta a la quinta porra a cuatre mil metres d' alcada, i un altre dia a un monestir llunya, encaixat entre uns muntanyots que fan por de veure(el vaig veure desde l' avio).

El meu gat aprenent a llegir a LLeida

Ultima volteta d' aquest mati per els vols de l' Hospital

Atacan el Quirofan

Cada vegada que ving penso que s' ha atacar el quirofan pero es tanta la feina que ho deixo per la seguent visita. Doncs be, aquests dies he sentit algun rumor sobe infeccions als malalts operats, cosa que no m' extanya des de sempre. Aixi que m' he posat manos a la obra i al ataque.
He parlat amb cirurgia, ginecoleg, Govinda i Michael sobre tots els deficits que veia. El qui fa les cures septicas a urgencies entra a quirofan sense canviarse de roba, el que escombra i frega tambe, la porta d' entrada a la zona quirurgica es de fusta, te podrits i no arriva al sostre, la pica on es renten els cirurgians fa fastic de veure, la sal previa al quirofan comunica amb l' exterior per on hi entren volan tota clase d' insectes i alguns ratspenats. La instrumentista es posa una bata esteril pero a sota i du el sari que li arrosega per terra tot el dia. Les xancletas que duen a mena de solcs que son nomes d' us de quirofan estan infectes no s' han rentat mai i no tenen propietari... i no allargo mes la llista per que no sus posin els pels de punta. Aixi que els vaig fer un programa, primera acci'o obres de tancament hermetic de tota l' area quirurgica, que comencen dem'a si tots els Deus de l' India ho volen, previo desembolso del presupost de la meva butxaca es clar, sort que aqui tot es barato a comparacio de casa nostra. Segon comprar pijamas i batas per totom, al temps que es construiran dos saletas per canviarse de roba, ho paga el ginecoleg de la seva butxaca. Tercer un autoclau nou per que el que hi ha esta mitj reventat i correm perill de que un dia exploti.
Sembla increible que en nomes dues setmanes haguin entes tot aixo, pero la cosa esta en marxa i sembla, que a tota vela.

El mapa mundi

La clase del cos huma

Fotos Festa disco dels nens despres del Festival de diumnge

Ultims dies a Juanga

Aquesta setmana ha estat de relax, tot i que he tingut feineta. He anat a visitar una velleta que s' estava morint cada dia fins avui que ja s' ha mort. Per altre banda un dia vam fer amb els nens i nenas de la clase nou un mural amb una persona sibuixada i amb les capsules de nexpresso que havia recollit a Barna els vam omplir amb tots els organs intens. Li vam posar cervell, pulmons, cort estomac, fetge, pancreas, melsa, ronyons, budells,ovaris, uter, bufeta urinaria, i recte. Al dia seguent amb la clase set vam construir tambe amb les capsules de nexpreso un mapa del mon. Van disfrutar de valent enganxan les capsuletas. Els de la clase dels organs interns estvan molt interesats amb com funcionava el cervel i em van fer explicar com anava.
Al tercer dia tota l' escola sencera va anar a la clase nou i despres a la clase set i els vaig fer una clase magistral de com funcionava el ser huma per dins i de les diferents parts del mon. S' ho escoltavan amb un interes bestial mai els havia vist tan aplicats. Vam parlar de pinguins a l' antartida, esquimals a groenlandia, osos polars al pol nort, van voler saber on era exactament Paquistan, com anaven de despullats els aborigens d' australia, i lo millor, una pregunta del mestre que feia de traductor.. Volia saber on estava la cosa que marxava del cos i donava voltes durant dies quan un es mort. Li vaig dir que al que es referia era a l' anima, que no es cap organ, que no sabem on esta per que es intangible. Tela marinera amb el mestre!!!
Avui he fet bogada a trossos per que estem sense aigua, i dem'a m'envaig cap a Delhi. I l' endem'a a Ladahk, que avans d' ahir estavan a 15 sota cero dia i nit! Per fi fret, que ja en ting ganes.
Aquest any tenim una doctoora nova, grassa a petar, que es mes tribal que tots el indios de Juanga junts. Tot lo dia fa rots, i gargalleija sense parar. Li he dit quer no ho faci lo de gargalleijar per que es rasca el coll i agafara cancer. Sembla que quan esta devant meu es controla una mica, fins hi tot els d' aqui estan esgarrifats i enfastigueixats que ja es dir.
I ara m' en vaig a fer l' ultim dinar, patatetas de colors, i dal. M' han fet un extra PEIX, que no se pas d' on el treuen per que esta minat, pero minat d' espinas gruixudes i de les finetas, de tal manera que no es pot quasi menjar.
Desde Ladahk no se si podre tenir internet per que a les 6 de la tarda reuen el llum fins l' edema, aixi que si no dic res no penseu que m' he congelat. Aixo espero.
El dia 8 si tot va be anire a Bombai i estar'e tres dies amb l' Amin que ja m' espera nervios i amb un programa apretat.

Festival First Aid By Orisa Children Actors