31 de gen. 2011

Ultim da a Juanga

Avui es la ultima nit que dormim a Juanga. Estem molt contents. Soc la Neus i personalment estic felic d' haver aportat el meu granet de sorra ajudant a gent que no te de res i que per poc que facis estant super contents i agraits. Pasejant pels pobles amb bicicleta tothom ens coneix, som els blancs de les ulleres i malgrat que son molt timids, molts et saluden i si mes no, et dediquen un somriure i aixo amics meus, no te preu. Hem donat unes 400 ulleres de les 800 que portavem i aixo crec que es molt. Jo de pas he aprofitat per fer medicina preventiva i he trobat bastante gent amb hipertensio i que mai se l' havia mirat i aixo que a la zona hi ha molta gent que ha patit embolies i que estan tirats de la ma de deu. He comencat bastants tractaments i la majoria de malalts han vingut als controls. Abans de marxar he fet un llistat perque aquests malalts continuin sent controlats pels metges de l' hospital. Espero que la feina comencada no s'acabi amb mi. Be, dema ja tornem i per mi sera molt dificil oblidar aquest mes a Juanga. Potser si els deus ho volen i sobretot la meva familia, HI TORNARE.
Soc la Marta, jo tambe tornare, a veure si l' electricitat finalment funciona com Deu mana i per veure les obres de l' escola acabades.
Algu mes s' apunta, hi ha feina per tots!!!!
Adeu i mil petons del TRIO DE LA ULLERA!!!!!!





















El nostre maleti de transport


El aspirador de transport

Un bon ensurt

Despres de la visita a aquest esgarrifos hospital, l' endema estabam quasi esgotats revisan vistes, quan criden a la Neus per que hi ha una urgencia.
Acaban de portar en moto un dona d'uns quaranta anys convulsionan En el moment que la veu esta rigida com un pal, en coma, i hi ha unes 15 persones al seu voltant, Familiars. Va arritmica i molt rapida 140 x minut. Demana medicaments, digoxina i diacepan i una infermera. Tothom se la mira amb cara de que vol...La monitoritza, li pren la presio i demana socorro. M' avisan a mi tambe, que quan arribo i veig tota aquella gent voltant la malalta i a la Neus, m' esgarrifo. Faig fora a tothom. Valorem la pacient amb la Neus. No hi ha cap dels medicaments que demanem. Jo en vaig dur l' any pasat pero ls han llencat per que no els saben fer servir. Ens porten digoxina en pastilles. Si la pacient esta en COMA!!!!!
S' ha de portar en ambulancia a Cuttack, a una hora i mitja d' aqui. El xofer de l' ambulancia esta a Nialy recollin unes ulleres nostres d' una nena que se li van trencar. Esperem mitja hora amb la pacient inconcient i rigida. Demamem un Ambu, diacepan endovenos i un aspirador per el viatge. ens miran amb cara d' al.lucinats. Posar li una via es una altre aventura, primer ens porten una xeringa, despres el serum, i finalment entenen que el que volem es una via.
Fiquem la pacient a l' ambulanca un jeep toyota curt. La Neus i jo l'acompanyarem i tambe ve un mig infermer. Estem estrets a mes no poguer, i encare volen pujar varios familiars. No se pas on es volien posar. Deixem venir al que pensem que es el marit.
Durant el viatge, s' ens llencan a la carretera aturan l' ambuancia, familiars que volen pujar. Arriban a Bubaneswar hem de parar per que uns familiars s' ens llencan a sobre. Volen anar a un hospital privat. Ens canvian el familiar. Anem direccio a un hospital cardiologic per que la malalta te molta patologia cardiaca. Els insoistim que necesita un hospital general amb Scaner, pero ens fan anar on ells diuen. Quan arribem no ens hi volen, diuen que tenen ple. Tota la familia, 5 0 6 que han seguit en moto l' ambulancia, trucan amb movils no sabem a on ni a qui.
La Neus i jo estem que treiem foc. No els etenem, ningu parla angles, i seguim amb la pacient en coma a dins l' ambulancia amb una calor que no s' aguanta. Ens veiem voltant hospitals tota la tarde. Finalment un metge surt a la porta a ajudarnos, i ens envia a un hospital on segur que ens atendran. Demanem una digoxina pero no es la donen.
Despres de dues hores podem deixar la pacient en un Hospital, amb molta recanca. El metge quasi no se la mirat, s' ha posat a lleguir els informes de la seva cardiopatia reumatica. No ens la deixan treure de la camilla fins que tots els papers del ingres estiguin fets, per asegurarse de que la familia pagara.
Ho hem pasat una mica malament nosaltres i la pobra malalta. De totes maneres la familia ens esta inmensament agraida de que l' haguim acompanyat i cuidat durant tot el viatge, i al menys encare que nomes hagui estat per aixo i per la companyia a la malalta ja ha valgut la pena.
Tornem a Juanga una mica enconguides d' anima, pero ja arribant a la nostra zona comemcem a trobar als nostres clients que van pel carrer amb ulleres.

Les habitacions




Com podeu veure aquest hospital es un fastic. El de Juanga semla la Tecknon al costat d' aixo.

Pasadisos, escupidera i letrina
















Es l' hospital mes proper a Juanga




Sala de les diarreas i dispensari

Hospital de Nialy











Aquet el un hospital del Gobern. Aqu van els pobres. El metgeesta assegut en una tauleta a l' entrada i va visitan un per un amb tota la gent al voltant. Aqui la intimitat e cero.




28 de gen. 2011

Els nostres clients contents i felicos




















































Les obres de l' escola van a tota canya

Han arrencat les obres definitivament, tres fustrers treballant alhora, i quatre obrers a 2 euros de sou al dia han comencat a posar el morter a les parets per puguer pintar, estic emocionada despr'es de quasi un mes de batallar, o he aconseguit.
Amb l' electricitat encare batallo, paciencia, paciencia i mes paciencia.
Ja portem mes de la mitat de les ulleres que vam portar donades. Encare hi ha cua cada dia, estem extenuats, sobretot el pobre Hectorque no para de veure vellets i velletes, ahir vam veure el client mes vell, 96 anys, va sortir mes content que una mona amb les seves noves antiparres. Avui hem vist la dona mes velleta 90 tacos. Tambe ha rebut ulleres i estava felic.

23 de gen. 2011

PURI SUNSET

La posta de sol que vam disfrutar el cap de setmana a Puri








350 ULLERES donades

Quan vaig a fer les clases pels poblats a les tardes trobo un munt de gent que ja va amb les nostres ulleres. N' hem donat 310 de graduades, i 40 montures per que no podiem donar una ullera ben ajustada al deficit. Tothom esta molt content i agrait.
A l' escola encare visitem per que s' ens va fondre una bombilla d' un aparell per mirar deficits a la canalla amb gotes, i hem hagut d' esperar que vingues de Calcuta. Hem trobat un nen i una nena que no veien practicament res. Ens ha sabut molt de greu pero quan els hem posat les ullleres i hi han vist ha sigut una alegria inmensa.
Hi ha gent gran que en veure el paisatge clar per primera vegada desde fa molt de temps, obre uns ulls que fan goig de veure.
A tots els que heu donat ulleres sapigueu que estan fen molt de servei i que us estan molt agraits.

Una clase de primers auxilis











Las clases de primers auxilis van seguin endevant. Hi ha dies que ting molta afluencia i dies que menys. Pero smpre hi ha gent que s' escolta la clase amb molt d' interes. Hem trobat un nou sistema per que en vinguin molts. Ens instalem al mig del poble, remenem un rato la cua i poc a poc van venin a xafardejar. He d' estar molt concentrada per que mentres explico les coses pasa de tot. Pasan vaques, remats de bens, tractors, motos, homes arrosegan arros, entre ells parlan discuteixen, m' interrompen per el te, per explicarme casos que els han pasat, en fi que hem fan tornar mico. Pero quan al final els pregunto si han trobat util tot el que els he explicat sempre em diuen que si. I hem consta que despres discuteixen etre ells la millor anera de fer les coses com els he dit.
Dema o dema passat treballare amb la gent del hospital que fa les asistencies amb l' ambulancia una mica tot el que han de fer per que ho facin ben fet, no amb sistema indi, tot fet de qualsevol manera. Els posare ferules a l' ambulancia, els ensenyare a traslladar els malalts a la camilla correctament, en fi, una mica de tot. Se que tenen ganes d' apendre a ferho be.



















21 de gen. 2011

IES de Badia del Valles School Friend amb l' Escola Vivekananda de Juanga

Avui ha sigut un gran dia!!! A les 12 he anat a l' escola a explicar als alumnes de secundaria que els nois i noies del IES de Badia del Valles de Barcelona volen compartir e intercanviar coneixements amb l' escola de Juanga, aixi com ajudarlos economicament a tenir una escola mes digne.


Tenir una escola europea amiga els ha emocinat. Hi ha hagut nens que han obert uns ulls mes grans que tota la seva cara, han estat molt contents de que de tan lluny uns nens i nenas estiguin interesats en coneixer com aprenen i viuen ells a l' India.


Els hi he donat un poster amb fotografies dels alumnes amics i un mapa d' Europa per que puguin situar Badia del Valles. Estan molt felicos i il.lusionats.


Us faig arrivar el seu agraiment atraves del blog, i quan torni a Barcelona us portare algunes de les coses que ja avui s' han proposat enviar/vos.