Un bon ensurt

Despres de la visita a aquest esgarrifos hospital, l' endema estabam quasi esgotats revisan vistes, quan criden a la Neus per que hi ha una urgencia.
Acaban de portar en moto un dona d'uns quaranta anys convulsionan En el moment que la veu esta rigida com un pal, en coma, i hi ha unes 15 persones al seu voltant, Familiars. Va arritmica i molt rapida 140 x minut. Demana medicaments, digoxina i diacepan i una infermera. Tothom se la mira amb cara de que vol...La monitoritza, li pren la presio i demana socorro. M' avisan a mi tambe, que quan arribo i veig tota aquella gent voltant la malalta i a la Neus, m' esgarrifo. Faig fora a tothom. Valorem la pacient amb la Neus. No hi ha cap dels medicaments que demanem. Jo en vaig dur l' any pasat pero ls han llencat per que no els saben fer servir. Ens porten digoxina en pastilles. Si la pacient esta en COMA!!!!!
S' ha de portar en ambulancia a Cuttack, a una hora i mitja d' aqui. El xofer de l' ambulancia esta a Nialy recollin unes ulleres nostres d' una nena que se li van trencar. Esperem mitja hora amb la pacient inconcient i rigida. Demamem un Ambu, diacepan endovenos i un aspirador per el viatge. ens miran amb cara d' al.lucinats. Posar li una via es una altre aventura, primer ens porten una xeringa, despres el serum, i finalment entenen que el que volem es una via.
Fiquem la pacient a l' ambulanca un jeep toyota curt. La Neus i jo l'acompanyarem i tambe ve un mig infermer. Estem estrets a mes no poguer, i encare volen pujar varios familiars. No se pas on es volien posar. Deixem venir al que pensem que es el marit.
Durant el viatge, s' ens llencan a la carretera aturan l' ambuancia, familiars que volen pujar. Arriban a Bubaneswar hem de parar per que uns familiars s' ens llencan a sobre. Volen anar a un hospital privat. Ens canvian el familiar. Anem direccio a un hospital cardiologic per que la malalta te molta patologia cardiaca. Els insoistim que necesita un hospital general amb Scaner, pero ens fan anar on ells diuen. Quan arribem no ens hi volen, diuen que tenen ple. Tota la familia, 5 0 6 que han seguit en moto l' ambulancia, trucan amb movils no sabem a on ni a qui.
La Neus i jo estem que treiem foc. No els etenem, ningu parla angles, i seguim amb la pacient en coma a dins l' ambulancia amb una calor que no s' aguanta. Ens veiem voltant hospitals tota la tarde. Finalment un metge surt a la porta a ajudarnos, i ens envia a un hospital on segur que ens atendran. Demanem una digoxina pero no es la donen.
Despres de dues hores podem deixar la pacient en un Hospital, amb molta recanca. El metge quasi no se la mirat, s' ha posat a lleguir els informes de la seva cardiopatia reumatica. No ens la deixan treure de la camilla fins que tots els papers del ingres estiguin fets, per asegurarse de que la familia pagara.
Ho hem pasat una mica malament nosaltres i la pobra malalta. De totes maneres la familia ens esta inmensament agraida de que l' haguim acompanyat i cuidat durant tot el viatge, i al menys encare que nomes hagui estat per aixo i per la companyia a la malalta ja ha valgut la pena.
Tornem a Juanga una mica enconguides d' anima, pero ja arribant a la nostra zona comemcem a trobar als nostres clients que van pel carrer amb ulleres.