Entrades
NEW VEGAN-INGS (BEGINNINGS)
Fa 6 anys
30 de nov. 2010
Visita sorpresa al Hospital
"Mes d'agost de 2010. He fet una visita sorpresa a l'Hospital de Juanga.
Els vaig dir que hi aniria a veure'ls un dia sense avisar. Vaig pensar que podria servir
d'estímul per anar millorant en tot el que havíem treballat junts.
M'hi he presentat en un taxi a les vuit de la nit, quan tot l'hospital és a les fosques. Que arribi un auto a la porta principal és un senyal d'emergència, surten tots a veure què passa.
Quina alegria han tingut al veure'm!
En Govinda, emocionat de tenir-me de nou a Juanga, no m'ha dit ni hola, ha corregut a desembarassar la que ja és la meva habitació.
La Pràtima tenia llàgrimes als ulls, el Dr. Sorongi estava molt content, en Tópona, en Babu... tots han vingut a celebrar que hagués tornat.
En Manu no hi era. Estava a Puanga en una festa. L'han trucat dient-li que jo era a
l'hospital i no s'ho creia. M'han passat el telèfon i li he dit que era a la porta i que el volia veure. Ha vingut com una bala. A més, sap que li porto un ordinador portàtil que una companya de feina li ha regalat, però el veig més que feliç de veure'm.
Ha corregut la veu i de Juanga i Sunderda han vingut a dir-me hola l'Anu, en Digamma i
els de l'oficina. Que agraïts que són!
Demano pel Surgio, el meu estimat cuiner. No hi és. Ha plegat. No volia netejar de cap
manera i fa dos mesos que se’n va anar. Ara treballa al camp. Quin greu m'ha sabut!
L'endemà m'ensenyen orgullosos tot l'hospital. Segueix estant molt net.
Veig una cara nova. Han contractat una persona més per netejar. Ell i l'Asu em porten a veure els llits i els matalassos, m'ensenyen lo nets que estan, estan impecables. Les parets estan tal com les vaig deixar, sense taques ni escopinades.
La Pràtima em diu que el nou sistema de treball de les infermeres va molt bé. L'Onvi i la Lulu, que treballaven d'aprenents de infermera sense cobrar, ja tenen el seu sou i s'han agafat la feina amb molta il·lusió.
M'ensenyen l'habitació de les mares i dos nadons que dormen als llitets nous. Veig que no els fiquen a dins, estan sobre la manta. No van entendre que els havien de ficar dins el llit entre els llençolets i la manta. No els hi vaig explicar, vaig pensar que estava clar. No vaig caure en què no fan servir els llits com nosaltres. Ho faré.
En Digamma té l'àrea de cures que fa goig de veure, però em diu que se li han acabat els guants grans. Com és possible? en el contenidor en van venir moltes caixes. Diu que l'Ori li
ha dit que no n'hi ha més. Vaig al quiròfan. Sé que hi vam pujar algunes caixes plenes de
coses. Remeno i trobo cinc caixes de guants de mida gran. Les hi porto i me’n vaig a renyar una mica a l'Ori i a dir-li a en Govinda el que ha passat.
A quiròfan, de moment no han millorat les coses. Van intentar treballar amb un dels llums nous, però al tercer dia se'ls va fondre la bombeta. És molt cara i no es poden exposar a fondre-ho tot. El respirador, les taules, els aspiradors i la incubadora, no es poden fer servir mentre el sistema elèctric no millori. Els hi he fet demanar un pressupost, per tenir un generador com Déu mana, un estabilitzador de corrent general per tot l'hospital i una instal·lació elèctrica nova.
La cuina no sembla la mateixa. Neta és poc, quina meravella! Han contractat al cuiner
del Peace Restaurant de Puri. Ens coneixem, ell ens feia el menjar quan ens escapavem amb l'Albert a ciutat. Quina sorpresa! Tothom diu que cuina molt millor.
Jo enyoro al meu Surgio i vaig a veure'l a casa seva. Quasi no el reconec, està negre com
el carbó. Treballar al camp té això, el sol et crema.
Està emocionat de què m'hagi pres la molèstia d'anar-lo a veure. Hi he anat amb una certa recança, no treballa a l'hospital perquè jo li vaig fer fer una cosa que no li agradava. Però no em guarda cap rancor, li veig als ulls mig plorosos. Li he portat fotos d'ell del dia del Holy Festival, té tota la cara de mil colors i es fa un fart de riure. També li he dut xocolata, sé que
li agrada molt.
De Barcelona he vingut altre cop amb tres maletes plenes de material per l'hospital i un quadre molt gran. Tenia una fotografia d'un vellet de Sunderda que estava assegut a la porta de casa seva llegint un llibre. El vaig pintar i va quedar tan maco que vaig decidir regalar-li.
Avui li he anat a portar amb tota la il.lusió que pugueu imaginar.
Es mirava el quadre, es mirava ell, i em mirava a mi, com preguntant-se com era possible que ell estés allí dins. La seva família feia cara de no saber què han fet per merèixer un
present com aquest. Ho hem celebrat amb te i galetes.
Hem xerrat llargament amb en Govinda. L'he felicitat una i mil vegades per la feina que ha fet. Fa cinc mesos que vaig marxar i tant ell com jo teníem serioses dubtes de què les millores anessin endavant un cop jo hagués marxat. Ha treballat molt i està orgullós de què l'hospital hagi millorat tant. Em diu que li vaig ensenyar una part de la seva feina que ell no sabia i que ara li agrada molt més dirigir-lo. Està radiant.
Anem junts a Puri a visitar a la seva mare, que segueix trista i molt amoïnada perquè els problemes familiars encara duren. Però avui la faig feliç amb la meva visita.
Tornant a Juanga li dic al Govinda, com aquell qui no vol la cosa, que no he vist els penjadors a les habitacions, ni la pica pel laboratori d'anàlisis que havien quedat que
posarien. Es dóna un cop amb el palmell de la mà al front i em diu que se li havia oblidat, amb la cara molt compungida.
-Ho farem TOMORROW? li dic rient.
-Yes, Yes!
I, efectivament, em desperto amb cops de martell. Avui instal·laran la pica.
Una setmana de felicitat per a tots. Veure i ensenyar el resultat de la feina i l'esforç que entre tots vam fer els mesos passats, ha estat una gran satisfacció per ells i també per mi.
Aquest es l´últim capitol del llibre que he escrit sobre l´experiència d´aquests mesos passats a Juanga. Ens uns dies estarà a la venta editat en un CD, que es molt més económic, per que tots els diners
puguin anar directament a Juanga per renovar l´electricitat del Hospital. Valdrá 10 euros, estic segura
que us agradará a tots.
M´el podeu demanar per Facebook, que faré els posibles per que us arribi.
El dia dos de Gener marxem la Neus, doctora de l´Hospital del Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet, l´Héctor, óptic de l´Hospital de Vilafranca del Panadés, i jo. Ens emportem més de 700
ulleres que hem estat recollin el mes de novembre i l´aparell per detectar deficits visuals als alumnes de l´escola i la gent dels poblats. Ens hi estarem un mes, anem molt per feina!
18 de juny 2010
Desde Barcelona, L´Hospital de Juanga
Ja fa mes de tres mesos que estic a Barcelona i m´enyoro una mica dels meus indios. Estic en contacte amb ells. Els envio mails, fotos i els pregunto una i mil vegades com va tot, pero no en trec gaire l´aigua clara. Hi he parlat per telèfon varias vegades i per el que hem diuen segueixen trevallan bastant be, tenen net, les infermeras estàn molt mès per els malalts que avans, i els malalts estàn contents.
Ja els ha arrivat l´ambulancia arreclada. Ha costat Deu i ajuda. Quan vaig marxar ja feia unes dos o tres setmanes que havía anat al mecànic, i fins a principis de Juny no ha tornat a l´hospital funcionan.
Que ha pasat? es un misteri. He preguntat per ella moltes vegadas, he trucat, els he demanat fotos, no hi ha hagut manera. Vaig acavar trucan al americá ric a estats units per que pensava que potser no els havían arrivat els diners per pagar tota la reparació, en fí un misteri total, es tan complicat entendre els seus mecanismes. Pero bè finalment ja tenen ambulancia.
I jo ting bitllet per anar-hi a veurel´s per sorpresa al setembre. Primer m´en vaig a Ladak, reserva tibetana a 3500 m d´alçada, un lloc maravellós, a disfrutar del himalaya, monestirs, banderolas, fresqueta, i tibetans, molts tibetans refugiats desde fa 50 anys en aquestas terras indias tan altas. M´hi estaré 15 dies, i despres escapadeta a Juanga a veure si tenen net, i a complir la meva amenaça. Jo els vaig dir que un dia hi tornaria sense avisar, per veure si
les parets seguien netas, si la cuina seguia endreçada i polida, i si el Govinda podia amb el control de la neteja i si ajudava a les infermeres al canvi d´habits. La visita surprise ja te data.
A mès els porto un regal, una caixa d´eines per fer ciruría general nova de trinca, un forceps i material per treure guixos. Havía d´haver anat ficada al container pero es va traspapelar i no va arrivar. Estava preocupada per que jo sabìa que vindria amb el container, es un bon regal que ens va fer la casa de material quirùrgic Esculap, i no va apareixer. Pensava que potser me l´havian robat en l´aduana de Calcuta. Pero hem rebuscat al Taulí i finalment ha aparegut, i me l´enportaré a la maleta. Estaràn molt contents.
Si tot va bè, tal com ho ting pensat, al Gener de l´any que ve hi tornaré un mis i mitj per acavar la feina d´ensenyar primers auxilis als poblats que no vaig poguer anar per problemas logístics. A veure si tot surt bè.
I mentrestant he preparat un audiovisual sobre la meva experiencia d´aquests sis mesos, per donar- la a coneixer de primera mà als nens i nenas de 12 a 16 anys, a dues escolas que s´han interesat i un centre cìvic, que tambè m´ho ha demanat. M´agradaria que aquestes escolas poguesin estar en contacte amb els nens i nenas de l´escola de Juanga, fer quelqom conjunt, i que els nostres escolars es fesin una mica solidaris, aportan petites quantitats de diners que sumades fan molt i traduides a rupies encare fan mès. Potser un treball interesant.
Aixi que si algù pensa que també pot ser interesant per alguna altre escola, jo estic a la vostra disposició.
Tambè us demano si sabeu d´alguna persona que tingui un ordenador portàtil arreconat, seria molt útil a l´escola de juanga que de moment no en tenen cap, i si en trobès un els hi portaría en aquest pròxim viatge.
Ja veieu que continuo pensan en els meus indios, els anyoro i faig tot el que puc, per que poc a poc vaguin milloran.
14 de març 2010
8 de març 2010
6 de març 2010
Ja soc a Bangkok
Ja soc a Bankgok, em va fer molta pena anar- m´en, i va venir totthom a despedir-me que encare ho va fer mes dificil. Pero em van prometre que seguiran sen nets i polits. Al pobre Surgio li volen posar una foto meva a la cuina per que no s´oblidi de netejar.
Tren cap a Calcuta de nit que le dormit a trosets, 5 hores d´espera per l´avió a Bangkok i aqui estic amb una calor que ti cagues.
Demá m´espavilaré per anar a una illa que es diu Koh chang al orquid resort a Bailan, si ho busqueu per internet us morireu de rabia, pero vui una picina una palmera i silenci uns quans dies i el Jordi de Tailandia m´ha recomanat aquest lloc, que es molt maco. I a Reposar forças per tornar que em fa una mandra, tornar a veure vells, sonats i borratxos!!!!
Horror!!!!
Bueno ja us posaré alguna foto quan canvii de destí.
Tren cap a Calcuta de nit que le dormit a trosets, 5 hores d´espera per l´avió a Bangkok i aqui estic amb una calor que ti cagues.
Demá m´espavilaré per anar a una illa que es diu Koh chang al orquid resort a Bailan, si ho busqueu per internet us morireu de rabia, pero vui una picina una palmera i silenci uns quans dies i el Jordi de Tailandia m´ha recomanat aquest lloc, que es molt maco. I a Reposar forças per tornar que em fa una mandra, tornar a veure vells, sonats i borratxos!!!!
Horror!!!!
Bueno ja us posaré alguna foto quan canvii de destí.
3 de març 2010
Holy festival i mes cosetas
El holy festival es un dels mils de festivals que tenen a l´India. Consisteix en pintarse els uns als altres tot el que es pugui amb polvos de colors ben vius, com podeu veure a les fotos. Desde las nou del mati a la una del mitj diatothom va pintat, fins que pasa per cada poble un tractor amb musica a tota castanya i un grup de nois joves completament drogats i borratxos, que dansan, acavan d´enpolvar a qui es deixa.
Quan vaig estar ben pintada, m´en vaig anar a veure els meus malaltons habitació per habitació, i es tronxavan de riure. Hi havia una dona que reia i s´aguantava la panxa, la pobre estava recent operada.
La festivitat que dura una setmana, consta de pasejar uns deus ficats en capelletas plenas de colorins, d´un poble a l´altre, agafar una bona trompa cada dia, una mica de tambors i cants, que donan pel sac fins les dotze de la nit, a mi sobretot, i el dia dels polvos s´acava finalment la festa amb un tiberi com es habitual. Jo m´en he escapat per que era a la casa dels escarbats i m´he negat en rodó a sopar alli a terra. Al matí hi hem anat a fer la mona pintats, i estavan pelan patates i de cop, tot hi sen de dia han aparegut els escarbats que corrien com bojos i a vegades volan. Sort que havia entrat amb sabates i he sortit com una bala.
Més sobre el tema... Cap a les sis de la tarda que ja es negra nit, he anat a fer fotos a un germá del Govinda mentres munyía la vaca, li havia promés i li feia molta ilusió.
Anem a la cuadra i m´ha semblat veure corredises per terra pero me callat.
El noi s´ha posat contra la paret i en Oriya deia que no entrés per que hi havia un munt dels maleits escarbats, que havian corregut a enfilarse a la paret. He esperat una mica que s´estiguesin quiets, he fet les fotos i he marxat corrents.
Heu vist quinas diferencias hi ha entre el nostre hospital i els del govern indio?
La sala amb tres llits tinyosa es la Diarrea´s Room. La que te una taula amb papers de diari es la sala de curas. En el quirófan que estava ronyós, hi fan lligadura de trompas, pobres donas i pobre gent!!!
Les cantonades de las parets estan plenas d´escopinades vermellas de betel, les escales tambe, et morts de fástic.Tots els hospitals del govern son igual, no es el primer que veig, pero cada vegada em sorpren que ningú s´inmuti.
Un dels pacients de les fotos es un client meu, pobret estava tirat en una carretera-cami, la seva bici va xocar amb una moto, eran les 12, feia una calor infernal i mitja hora que estava allí, envoltat de gent que mirava i no feia res. Vam pasar amb el cotxe, vam parar i com vam poguer ens el vam endur a l´hospital que anavam a visitar. L´ambulancia gubernamental, com no, estava ocupada. Aquest va estar de sort!
Entre la pintura i el nou material, hem transformat la Sala dels Horrors, en una sala de parts digne. Els nens mai més correran en una bandeja de ferro per terra pelats de fret i cianotics. Els hi he fet llençolets i mantetas per els nous llitets, faltan els matalasets que els hi compraré avans de marxar.
Les dones parirán amb més comoditat. El taulell de fusta que feian servir de taula, ara es la taula de trevall de las infermeras. El metge tindrá llum, la tulipa i el pal de fusta han anat al desguace.
Las taulas de quirófan les trovan masa grosses, pero s´hi adaptaran. Els indios son talla mini, i amb tanta taula i les talles posades, tenen por de no trovar on fer el tall. Que espavilin una mica.
El Farmacéutic del hospital esta malalt desde el dia en que va arrivar el container. De tot el material que hi ha, n´ha de fer contatge i registre, i cada vegada que entra al cuarto on ho te tot amuntegat, li ve mareig. Avans lleguía tebeos, i ens feia el menjar, per que li agrada mes aquesta feina que l´altre.A sobre, jo encare el persegueixo amb la legía i els motxos per fregar. Esta desesperat, per que es un santísim gandul i ara ha de pencar!!!
Els de la oficina, tambe han de registrar tots els materials en uns altres llibres, aquí tot es fa per duplicat o triplicat i amb copias en paper carbó, i tambe estan que trinan, per que de no fer gaire res més que mirarse les caras, protegir al Govi i cobrar, han pasat a trevallar a fons i tambe tenen mareig i Ténsion. Els Indios que m´envoltan quan tenen més d´una cosa per fer o han de trevallar mes de cinc minuts seguits, diuen que tenen Ténsion, amb una cara de pena !!!!
Les infermeras son les que més be s´han agafat la feina en serio. Han posat a la millor, que te molt males puças, a governar a les altres i la cosa sembla que rutlla. Ha costat una mica de fel-s´hi entendre lo de el número al llit i un número a una caixeta on posan la medicació del pacient, pero finalment m´en he sortit. Ja no hi han medicaments per les finestres, ni agullas i xeringues per sobre dels llits i a les papereras. Ajudan als pacients a llevarse, els cuidan una mica més, estan tot el dia amunt i avall per les habitacions i ja no s´estan mirant al metge asegudes en una cadira. Els metges tenen ordre de fer-les trevallar i la veritat es que es comença a notar. Encare enxampo algún cop algun familiar amb el malalt a coll baixan per les escales, pero aviso al govinda que mou un daltabaix i l´error no es torna a a repetir.
Els números a la capcalera del llit, els hi vaig pintar posant-los en oriya i normals i ara fa molt de goig entrar a les habitacions. Els malalts preguntavan per que posava els números i una enfermera els hi explicava que era per la seva seguretat, per tenir els medicaments completament controlats i s´ho van pendre molt be. Ellas tenian por de que els pacients no volguesin entregar las medicinas i les xeringes, pero no hi ha hagut cap problema.
A qualsevol canvi que he suggerit, la primera resposta sempre ha sigut que els pacients son tribals i que no ho faran. Ha sigut una batalla fel- s´hi entendre que els tribals son humans que no han rebut educació, pero que si s´els hi explican les coses, tard o d´hora ho entenen. Ahir vam enganxar a un familiar que va sortir a pixar a la porta del hospital, bastant tribal era l´home, pero li vam explicar que teniam toilets i que no estava be el que havia fet, i va demanar perdó, i va estar fins hi tot content d´apendre una cosa nova. Ja ningu escup a les habitacions, ni a les escales ni als pasillos, per fiiiiii!!!
Tots aquests canvis, els malalts els han notat i molt. També han vist arrivar tot el material nou, i la noticia ha corregut per els poblats com la pólvora, i tothom sap que ha sigut la Marta la que ho ha canviat tot i que Spain els ha ajudat molt, i ens veneran, que ho sapigueu, si veniu algun dia sereu venerats i quan us veguin, s´ajupiran a tocarvos els peus en senyal d´agraiment per la vostra ajuda. A mi m´ho fan sovint quan corretejo per el pobles, saben el meu nom, i soc mes famosa que la monyos.
Un altre canvi important que está donant bon resultat. Amb unes llaunes usades d´oli de mostasa de 10 litres, que vaig fer comprar per 15 rupies al rastro, els hi he fet papereras per tot el cami fins al hospital. Las pintades de color groc plátano i amb lletres vermellas en oriya "fes- me servir", una creu vermella i en una altre de les cares, Hospital de Juanga. Es veuen d´una hora lluny!!!!!. Jo cada matí encare vaig fen alguna recollida de papers i bosetas. Espero a l´hora punta per que tothom ho vegui i els faig cara de pocs amics, quan fico la merda a la llauna. Costará pero guanyaré!!!!
Aquestas llaunas han donat molt de sí. N´hem pintat cuatre més per posar-hi agulles i bisturís, es molt millor que les ampollas de coca-cola. Una per urgéncies, una per les infermeras, una per el laboratory i una per el quirófan. Ara ho troban una idea maravellosa, i pensar que quan ho vaig dir per primer cop hem van mirar com si vingués de Plutón!!!
I per fí tenim un box per les Urgéncies, semblava imposible de fel-s´hi entendre, que un malalt greu primer s´ha d´arreclar i no enviarlo de qualsevol manera, rapit, rapit. Una de les taulas de quiófan fa de llitera, un monitor E.C.G, un saturador reciclat que tenian a quirófan, una botella d´oxigen que s´ha comprat expresament per les urgéncies, un pal de serum, i una caixeta amb medicaments d´ús urgent, al costat de la taula que hem adecuat per les infermeras. Es perfecte!!!!!!
Avui començan les despedidas, estic a Puri per dir adeu a la mare del Govinda, que no vol que marxi de cap manera. Despres aniré al Corte Inglés que es un xiringuito que te de tot, on compravam savo, paper cul, tabaco de la mafia i galetas. Al Peace restuarant on ens atipavam de menjar variat, i al Love and Life l´hotelet on hem estat amb L´Albert i el Michael, el de la cirurgia amb forquilla, on hem sigut sempre clients especials.
Demá diré adeu als nens de l´escola, que estan d´examens, i a unes quantes familias que ting per Juanga i Galdari, on he pasat algunes estones molt agradables. I el divendres Adeu a tot l´hospital que hem sembla que preparen alguna festeta. Tren escarbatero a la nit cap a Calcuta i Bangok disapte al matí.
Quan vaig estar ben pintada, m´en vaig anar a veure els meus malaltons habitació per habitació, i es tronxavan de riure. Hi havia una dona que reia i s´aguantava la panxa, la pobre estava recent operada.
La festivitat que dura una setmana, consta de pasejar uns deus ficats en capelletas plenas de colorins, d´un poble a l´altre, agafar una bona trompa cada dia, una mica de tambors i cants, que donan pel sac fins les dotze de la nit, a mi sobretot, i el dia dels polvos s´acava finalment la festa amb un tiberi com es habitual. Jo m´en he escapat per que era a la casa dels escarbats i m´he negat en rodó a sopar alli a terra. Al matí hi hem anat a fer la mona pintats, i estavan pelan patates i de cop, tot hi sen de dia han aparegut els escarbats que corrien com bojos i a vegades volan. Sort que havia entrat amb sabates i he sortit com una bala.
Més sobre el tema... Cap a les sis de la tarda que ja es negra nit, he anat a fer fotos a un germá del Govinda mentres munyía la vaca, li havia promés i li feia molta ilusió.
Anem a la cuadra i m´ha semblat veure corredises per terra pero me callat.
El noi s´ha posat contra la paret i en Oriya deia que no entrés per que hi havia un munt dels maleits escarbats, que havian corregut a enfilarse a la paret. He esperat una mica que s´estiguesin quiets, he fet les fotos i he marxat corrents.
Heu vist quinas diferencias hi ha entre el nostre hospital i els del govern indio?
La sala amb tres llits tinyosa es la Diarrea´s Room. La que te una taula amb papers de diari es la sala de curas. En el quirófan que estava ronyós, hi fan lligadura de trompas, pobres donas i pobre gent!!!
Les cantonades de las parets estan plenas d´escopinades vermellas de betel, les escales tambe, et morts de fástic.Tots els hospitals del govern son igual, no es el primer que veig, pero cada vegada em sorpren que ningú s´inmuti.
Un dels pacients de les fotos es un client meu, pobret estava tirat en una carretera-cami, la seva bici va xocar amb una moto, eran les 12, feia una calor infernal i mitja hora que estava allí, envoltat de gent que mirava i no feia res. Vam pasar amb el cotxe, vam parar i com vam poguer ens el vam endur a l´hospital que anavam a visitar. L´ambulancia gubernamental, com no, estava ocupada. Aquest va estar de sort!
Entre la pintura i el nou material, hem transformat la Sala dels Horrors, en una sala de parts digne. Els nens mai més correran en una bandeja de ferro per terra pelats de fret i cianotics. Els hi he fet llençolets i mantetas per els nous llitets, faltan els matalasets que els hi compraré avans de marxar.
Les dones parirán amb més comoditat. El taulell de fusta que feian servir de taula, ara es la taula de trevall de las infermeras. El metge tindrá llum, la tulipa i el pal de fusta han anat al desguace.
Las taulas de quirófan les trovan masa grosses, pero s´hi adaptaran. Els indios son talla mini, i amb tanta taula i les talles posades, tenen por de no trovar on fer el tall. Que espavilin una mica.
El Farmacéutic del hospital esta malalt desde el dia en que va arrivar el container. De tot el material que hi ha, n´ha de fer contatge i registre, i cada vegada que entra al cuarto on ho te tot amuntegat, li ve mareig. Avans lleguía tebeos, i ens feia el menjar, per que li agrada mes aquesta feina que l´altre.A sobre, jo encare el persegueixo amb la legía i els motxos per fregar. Esta desesperat, per que es un santísim gandul i ara ha de pencar!!!
Els de la oficina, tambe han de registrar tots els materials en uns altres llibres, aquí tot es fa per duplicat o triplicat i amb copias en paper carbó, i tambe estan que trinan, per que de no fer gaire res més que mirarse les caras, protegir al Govi i cobrar, han pasat a trevallar a fons i tambe tenen mareig i Ténsion. Els Indios que m´envoltan quan tenen més d´una cosa per fer o han de trevallar mes de cinc minuts seguits, diuen que tenen Ténsion, amb una cara de pena !!!!
Les infermeras son les que més be s´han agafat la feina en serio. Han posat a la millor, que te molt males puças, a governar a les altres i la cosa sembla que rutlla. Ha costat una mica de fel-s´hi entendre lo de el número al llit i un número a una caixeta on posan la medicació del pacient, pero finalment m´en he sortit. Ja no hi han medicaments per les finestres, ni agullas i xeringues per sobre dels llits i a les papereras. Ajudan als pacients a llevarse, els cuidan una mica més, estan tot el dia amunt i avall per les habitacions i ja no s´estan mirant al metge asegudes en una cadira. Els metges tenen ordre de fer-les trevallar i la veritat es que es comença a notar. Encare enxampo algún cop algun familiar amb el malalt a coll baixan per les escales, pero aviso al govinda que mou un daltabaix i l´error no es torna a a repetir.
Els números a la capcalera del llit, els hi vaig pintar posant-los en oriya i normals i ara fa molt de goig entrar a les habitacions. Els malalts preguntavan per que posava els números i una enfermera els hi explicava que era per la seva seguretat, per tenir els medicaments completament controlats i s´ho van pendre molt be. Ellas tenian por de que els pacients no volguesin entregar las medicinas i les xeringes, pero no hi ha hagut cap problema.
A qualsevol canvi que he suggerit, la primera resposta sempre ha sigut que els pacients son tribals i que no ho faran. Ha sigut una batalla fel- s´hi entendre que els tribals son humans que no han rebut educació, pero que si s´els hi explican les coses, tard o d´hora ho entenen. Ahir vam enganxar a un familiar que va sortir a pixar a la porta del hospital, bastant tribal era l´home, pero li vam explicar que teniam toilets i que no estava be el que havia fet, i va demanar perdó, i va estar fins hi tot content d´apendre una cosa nova. Ja ningu escup a les habitacions, ni a les escales ni als pasillos, per fiiiiii!!!
Tots aquests canvis, els malalts els han notat i molt. També han vist arrivar tot el material nou, i la noticia ha corregut per els poblats com la pólvora, i tothom sap que ha sigut la Marta la que ho ha canviat tot i que Spain els ha ajudat molt, i ens veneran, que ho sapigueu, si veniu algun dia sereu venerats i quan us veguin, s´ajupiran a tocarvos els peus en senyal d´agraiment per la vostra ajuda. A mi m´ho fan sovint quan corretejo per el pobles, saben el meu nom, i soc mes famosa que la monyos.
Un altre canvi important que está donant bon resultat. Amb unes llaunes usades d´oli de mostasa de 10 litres, que vaig fer comprar per 15 rupies al rastro, els hi he fet papereras per tot el cami fins al hospital. Las pintades de color groc plátano i amb lletres vermellas en oriya "fes- me servir", una creu vermella i en una altre de les cares, Hospital de Juanga. Es veuen d´una hora lluny!!!!!. Jo cada matí encare vaig fen alguna recollida de papers i bosetas. Espero a l´hora punta per que tothom ho vegui i els faig cara de pocs amics, quan fico la merda a la llauna. Costará pero guanyaré!!!!
Aquestas llaunas han donat molt de sí. N´hem pintat cuatre més per posar-hi agulles i bisturís, es molt millor que les ampollas de coca-cola. Una per urgéncies, una per les infermeras, una per el laboratory i una per el quirófan. Ara ho troban una idea maravellosa, i pensar que quan ho vaig dir per primer cop hem van mirar com si vingués de Plutón!!!
I per fí tenim un box per les Urgéncies, semblava imposible de fel-s´hi entendre, que un malalt greu primer s´ha d´arreclar i no enviarlo de qualsevol manera, rapit, rapit. Una de les taulas de quiófan fa de llitera, un monitor E.C.G, un saturador reciclat que tenian a quirófan, una botella d´oxigen que s´ha comprat expresament per les urgéncies, un pal de serum, i una caixeta amb medicaments d´ús urgent, al costat de la taula que hem adecuat per les infermeras. Es perfecte!!!!!!
Avui començan les despedidas, estic a Puri per dir adeu a la mare del Govinda, que no vol que marxi de cap manera. Despres aniré al Corte Inglés que es un xiringuito que te de tot, on compravam savo, paper cul, tabaco de la mafia i galetas. Al Peace restuarant on ens atipavam de menjar variat, i al Love and Life l´hotelet on hem estat amb L´Albert i el Michael, el de la cirurgia amb forquilla, on hem sigut sempre clients especials.
Demá diré adeu als nens de l´escola, que estan d´examens, i a unes quantes familias que ting per Juanga i Galdari, on he pasat algunes estones molt agradables. I el divendres Adeu a tot l´hospital que hem sembla que preparen alguna festeta. Tren escarbatero a la nit cap a Calcuta i Bangok disapte al matí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
