Mireu com veu el panorama indio el meu nebot de sis anys, L´ALEX

Estem a Puri

Estem a Puri, la civilització, amb ciber, super lent, que acaba la paciencia nostre.

Hem anat a la platja de la merda, on caga tothom del poble al matí, pero hem estat de sort i no n´hem trepitxat cap. Está plana de gossos sarnosos, i de guiris indis que es banyan per primer cop.

Demá ens hi banyarem. No us queixareu hem posat fotos, videos i de tot, bueno l´albert mes que jo, el meu bloc es mes complicat. Mireu el seu que te molta mes foto i videos.

Criatures

Més feines, i el meu llit amunt i avall

Feines varies

El dia a dia de momen

La vida desde que ha vingut l´Albert ha canviat una mica. Per una banda amb ell, ha arrivat “El Cinema sota la Mosquitera”, que apart d´entretindre, que es per el que ens pensavam que serviría, ha resultat que es molt instructiu. Avui hem après sobre ossos polars, que després de la calor que estem pasan, es el que més ens ha vingut de gust de veure. Veiem documentals en Anglés, cosa que a mi em va molt be per fer oída, pelis de risa, una serie que es diu Little Britain, que la seguim sense enterarnos de res, a modo de novela cap a les 8 de la tarda, quan perdem la capacitat visual diurna. Las pelis de por les deixem per mes endevan, ara per ara, ja pasem prous penurias.

Tambè hem començat a seguir estratègies, com es la de canviar els noms d´alguns personatges per que molt sovin parlem d´ells i diem coses que mes val que no intentin esbrinar. Tenim l´Indígena, que es el metge fosc de cara i panxudet, el capitá que es el Michael , el petit es el metge ayurvédic…….

No anem a menjar mai per iniciativa propia, esperem que el cuiner ens vingui a buscar, es una bona estratégia ja que llavors la taula es neta i menjem sols. Es un suplici veurel´s menjar, amb les mans fan tantes porqueries, xarrupen cada ingesta, i van fen rots sense inmutarse el mes mìnim, i per rematar-ho mastegan i parlan amb la boca oberta. Un altre estrategia es no marxar del menjador els ultims, per que els gossos roncan en veure que s´ha acabat la teca i ens fan por. De nit pasem sempre amb llinterna, miran on posem els peus, per no trepitxar la fauna que ens envolta. He posat cortines a las finestres per que no ens entrin els coloms a les cinc del matí. Estar alesrta de l´Hora Odomos, que es l´hora d´embadurnarse d´una pomada anti mosquits, i més……

Ara que ja ting l´os del peu mitj enganxat i no em fa mal i les picades de puça ja no piquen, ting una especie de grip, que espero que no sigui la A, per que aquí anem molt justets. “Ma curo” com diria la Carme de Manresa, amb les boletas homeopátiques de L´Anna Plá, que m´ha fet un botiquín que ho cura tot, i m´ha donat un llibre d´urgencies homeópaticas que esta molt be. Oscillococcinum una boleta cada dos hores. Jo m´en hi poso dos, per que trobo que encare faig molt bulto , i a L´Albert tambe ni dono per que te mocs i mal de coll.

Avui hem acabat primers auxilis amb els de la clase 9, es la segona part, una mica densa, que ens ha semblat que hem de millorar.

Ara estem a Puri, al costat del mar, amb la civilització, varietat de menjar, guiris, botiguetes variades, i una mica d´ambient. Es el nostre primer cap de setmana, que podrem estar al ciber i enviarvos fotos, mails, i parlar per Skipe, que en tenim moltes ganas. L´Albert pujará seixanta mil fotos i videos, per que ens pogueu veure be. Jo posaré menys fotos, per que en el meu blog es més enrrebesat, mireu el seu que en veureu més.

Una abraçada a tothom, la més forta per la meva mami, i a veure si ens podem trobar en el ciber espai aquest cap de setmana.

Feines intelectuals

El neixement per Cesárea

Hospital

Tardes a Juanga

La meva habitació, el menjador, i els voltans

Arrivada a Juanga

Ha arrivat L´ALBERT!

Ha arrivat l´Albert i estic molt contenta. L´he anat a rebre a les 6 de la tarda, l´aeroport de Bubaneswar, que es bastant cutrillo. Avans d´ahir vaig despedir-hi al Californiá amb bastanta pena per que es molt bona persona i m´hagués agradat tenir-lo aquí més dies.

Ara hi ha l´Albert que es encantador, que ve amb molta ilusió a participar en el projecte, i te moltes ganas de fer coses. Aquí farem carrera i deixarem emprenta segur.

No podia arrivar en millor moment. Ha estat de sort.

JA TENIM AIGUA!!!

Hem fet una Matança de puses que ni a “las Cruzadas”, es lluitava amb tanta força. Aquest matí hem desmontat el seu llit i el meu, els hem pujat al terrat, juntament amb els matalaços , els coixins i les mosquiteras. El meu llit es antic i no desmontable, i l´han baixat a l´entrada principal del hospital per el balcó, que no se com no s´el han tirat per sobre, per que es masís i pesa moltísim.

Ho han fumigat tota mb un liquit que vam comprar en un mercadillo que deu ser mes toxic que el Paraquat, pero ja m´es igual. Que matin amb el que vulguin, pero que matin les puças per que estic al borde de la desesperació, tot el dia grato, i faig molta pena. Avans el primer que hem miravan era la cabellera blanca, ara el primer que hem miran son els braços i fan una cara….

Total, que ha arrivat l´Albert i per sort el seu llit estava ja recomposat i desinsectat, i hem pogut compartir-lo. El meu encara es a l´intemperie.

Ell va estar aquí fa quasi tres anys i tothom s´en enrrecorda.

Li he anat presentan al personal i al bestiari, per que tenim una fauna que s´ha de tenir molt en compte si es vol viure sense sobresalts ni accidents. Hi ha tres gossos que ni tocarlos, a la nit jeuen on menys t´esperas, i ciudadin en trepitxarlos per que la caixalada es segura. Tambe a la nit es pasejan granotes per el pasadís principal i unic del hospital. Ho sé i ara mi fitxo per que l´altre dia descalça vaig trepitxar algo tou i amb a llanterna, vaig veure que eran granotes. Hi ha corps a l´arbre del menjador, que esperan frisosos que els tirin menjar. LLagostes de totes mides que et saltan a sobre quan menys t´ho esperas, cuatre o cinc mussols, que discuteiexen cada nit per la branca d´arbre mes suculenta en insectes.

Els coloms que entran al mati a les nostres habitacions, volan una mica i s´en van fen molt de rebombori. Si ajustes els finestrons no sé com s´ho manegan, pero els obren a cops. Una Selva, com podeu veure.

L´altre dia vaig asistir a un part normal, be de normal no en tenia res.

Aquí un d´un part s´en diu Delivery i la sala de Parts es la Delivery Room.

Sembla mes l´habitació de la tortura, que altre cosa.

Es un cuarto molt fosc, amb un taulell llarg de fusta amb una mosegada al final, finestra semioberta, just al costat un generador elèctric que fa molt soroll i pudor de querosé. El part ha durat poc, el metge ho feia molt be, pero vestia un faldó llarg i samarreta imperi, suava com un desesperat i escupia mentre trevallava. L´ajudant aguantava un llum de color vert lloro tipus tulipa del any de la picor, lligat a un pal de fusta amb un fil elèctric, ple d´afegits de seguretat dubtosa. La dona que havia parit plorava desconsoladament per que era nena, i m´ha fet molta pena.

La veritat es que tot plegat ha sigut molt trist. Quan penso que un naixement a casa nostra es motiu d´alegria i tothom ho celebra, i veig tot aquest panorama, no se per on començar. He acariciat una mica la dona per que segur que se sentia completament sola i molt trista i m´en he anat.

Avui ja hi havia oxigen i mascareta pediátrica a la sala, Poquet a Poquet amb molta discreció i carinyo algunes coses potser canviaràn.

Els metges ens han demanat de fer l´exposició del que trevallarem amb la població, per tota la gent del hospital. Jo pensava que era per saber que es el que expliquem, pero no, volen apendre, a fer envenats, inmovilitzacions, i movilitzacions de pacients accidentats. Apendre a posar cánules de guedel, i

a començar a saberse moure en l´entorn d´una urgencia. M´agrada que poquet a poquet ells solets demanin que el volen, es donguin compte que poden fer més, tot i no tenin de res, i tinguin moltes ganes d´apendre.

El meu anglés va curt pero poc a poc m´aniré espavilan. M´entenen i capten la idea ràpit, i això es el més importan.

Ja comencem a tenir invitacions a casa dels metges, per ells es un gran honor que anem a ca seva, amb lo que m´agrada a mí ficarme a casa dels altres!!!

Estic molt intrigada amb com pot ser que vivin en una xoza, puguin apareixer cada dia planxats , nets i polits. Porten tacas de tots colors a la roba, pero es neta i les camises i els pantalons tenen ratlla. Com s´ho deuen fer?

I próximament fotos que ja ting cable!!!!!!!

Avui em puc comunicar amb el mon

Avui es dia 17 i anem empitxorant. Hi ha hagut una revolució de puses a la meva habitació i a la del noi Californiá i estem gratan com micos. Sembla ser que les ha portades un dels metges d´aquí, que es bastant porc. Per totes les habitacions que ha pasat hi ha deixat el rastre. Estic a topos tota jo, semblo la Lola Flores.

Ahir hem vaig ficar a quirófan i encare estic en xoc. Una cesárea programada. Semblava fácil i sempre fa ilusió veure un nen neixer.

Petits detalls:

Entrada a quirófan amb Xancletas comunitarias, mascareta usada i sota del nas, en alguns casos fins i tot per sota del bigoti, i vestit de carrer. Nomès el cirurgiá i la ajudant–instrumentista, van de color vert.

Finestres ofertes i ventilador perque l´aire acondicionat un dia molt llunyá es va trencar. Formigues varies i una mosca pasaejanse amunt i avall. Talles esterils i Camps de color catxumbo. El coixí de la camilla amb tacas grosses de sang seca de dies, i sense funda.

El telèfon móvil del metge sona cada 5 minuts i li posan a la orella per parlar

Grans detalls:

Dos intents d´epidural fallits i finalment anestésia general.

No esta prevista la reanimació neonatal.

El nen es diposita sobre una bandejeta de acer rovellada coberta amb una talla de color indeterminat. El que es cuida de la farmacia i el jardiner son els encarregats d´asistir al nen a terra. L´han d´aspirar amb un estri de l´any de la banana, una mena de pera que funciona xupan un tub amb la boca.

Total, la nena blava, hipotònica i freda per que está al mitj de la corrent d´aire.

M´ha tocat arremangarme i començar reanimació neonatal. He demanat oxigen i un ambú, que ha trigat a venir per que no era al lloc on havia de ser. De la botella d´oxigen penjaba una mascareta d´adult infecciosa, bruta de coses negres i sense linea per conectar a l´ampolla amb aspecte d´anys i anys d´us i reús. Del Ambú neonatal ni comentaris.

Demano tres vegades algo per tapar la criatura i ningú es mou. Arraplego un drap per tapar la nena i em diuen que no el puc fer servir, per que es el sari net de la mare. Le tapat amb aquest sari net i el brut que estava a terra tirat.

Han sigut set minuts esgarrifosos i d´impotencia total. Quina colla d´inútils!

Aixó sí, l´anestesista que s´ho ha mirat tot desde la barrera, ma donat les gracias per la reanimació mentre dinavam.

Thank you Mam for your energic reanimation! Quins nasos!

Avui es DIWALI, feta de llumets i petards.

els primers dies a Juanga

Els primers dies a Juanga han sigut molt estimulants, tothom em mima, cuidan de que no hem falti de res, estic convidada a totes les cases per a coneixer la seva familia, pateixen per que dormo poc, ja que fa una calor terrorífica, i de tant en tant algú em saluda amb un Namaskar, per en comptes d´un Namasté.

El Namaskar es veu que es un saludo per autoritats importans, per Babas, i gent de molt amunt. Jo ni m´en vaig enterar, pero el Michael que no perd detall, em va explicar que es un gran honor. Espero no acostumarme a ser tan important.

Ahir vaig fer la primera clase de primers auxilis a l´escola dels grans, a la clase 9, 14 i 15 anys , amb uns 8 nois i 9 noies. Va ser un exit. Van posar- hi molt d´interès. Primer estavan una mica cohibits, pero a la tercera hora, tots volian participar en situacions simulades. Uns feien de ferits i els altres d´auxiliadors, aplicavan tots els nous coneixements ben ordenats, amb un tronc d´arbre i un fustot inmovilitzavan cames, amb un cartró i dos mocadors llargs, braços. Van apendre a posar collarets cervicals, i a fer el pont per colocar un ferit amb una posible fractura vertebral sobre un banc de la seva clase per traslladar- lo a l´hospital. Es van divertir moltísim.

M´han fet petites correccions, com que no puc barrejar nens amb nenas a l´hora de tocarse, que no els puc tocar el cap amb les mans, i que vigili molt que faig amb la ma esquerra, aquí la ma esquerra es la ma porca, que en dic jo, per que com que es amb la que es fregan el cul quan van al toilet, tenen moltes manies a l´hora de posarla segons a on.

En Manu es un noi de 28 anys que fa manteniment de l´escola i l´hospital, es el meu traductor i es excel.lent, a mes a més disfruta moltísim.

Amb el Michael va venir un tipo de California productor de Curts, que de forma altruísta, está fen un documental llarg sobre el que ahir hem va explicar. Volia fer el seu primer documental i buscava una historia interesant. Un dia algú li va explicar que hi havía un tipo a Nova York, que de la venta d´un cuadre trobat a les escombrerias, n´havia fet un Hospital a l´India, un al Nepal, un centre de dones a Katmandú i varias escolas. Va decidir dedicar- hi tots els seus esforços i temps. Porta 4 anys fen el documental, es dirá The Way Of LIfe, i ves per on jo en soc actriu en aquest film. La primera clase la he fet amb petaca i micro camuflat , i despres m´ha fet una llarga entrevista amb la cámara devant del nas. M´ha felicitat per que he estat molt natural i m´ha dit que quedo molt be a cámara i que no fará falta fotoshop, que us sembla?, Soc una Bollyvood Star, qui m´ho havia de dir.

Just he arrivat en un moment difícil, no tenim aigua per que la bomba que hi havía s´ha trencat, la llum está pendent d´un transformador que no arriva, i en tenim ratos per que tenen un generador que no dona per tot. Ahir hi havia quirófan i per tant tota l´elecricitat estava concentrada allí. He anat a la cuina menjador , sense sabates per que me las haig de treure per entrar a tot arreu, i he topat amb la pedra de moldre especies, era fosc i no l´he vista, i em sembla que m´he trencat el dit petit d´un peu, res greu pero fa mal.

Un dia més tard…..

Definitivament ting el dit trencat, cosa que no impedeix que avui m´en hagi anat d´escursió . Albert et tornarás boig , hi uns colors preciosos i tothom está al camp, collin arròs, pasejan les bestias, trevallan a tope. Els poblats son molt bonics, i quan pasem tots surten a mirar que pasa. Son una mica tímits pero es diesen fotografiar.

Avui li he fet una foto a una nena d´un any amb les mevas ulleres posades que es una monada.

Tenim una velleta ingresada amb una sepsis desde fa dos dies i avui a començat a espavilarse una mica, i m´hi he acostat i s´em ha arrapat a les mans i als braços, i quan me girat el Californiá m´estava filmán, l´escena es total!!!. Amb aquest tio no es pot badar ni un moment….

Seguim sense llum a ratets pero tenim aigua, s´acabat dutxarse a galledas.

Voleu saber que menjo, patatetas amb suc groc, patatetas amb suc vermell, llenties, arròs i vegetables, aixó inclueix unes tres formes diferents d´unes cosetes entre verdes i morades, que tenen gust entre pebrot i albergínia. Ven be no se que son pero les fan bones i aquí ens ho fotem tot. Per esmorçar, dinar i sopar, sempre hi ha el mateix, nomès canvia el color.

I ara paro d´escriure que ja ting la pantalla plena de les llagostetes que apart de pasejarse sobre les lletres, em saltan al teclat i m´el espatllaran.

Un dia mè tard….

Avui m´han despertat un parells de corps que es barallavan amb els corps que veien en un mirall que ahir els homes que s´afeiten es van penjar al meu cuarto de bany exterior.

No puc posar fotos

No ting el cable de pasar les fotos de la cámara al ordenata, per que el vaig perdre, fins que no vingui l´albert que en te un no hi haurá fotos. En ting una de la camilla de fer ecografies a las embaraçades que quan la veieu caureu de cul, sort que en el contenidor ni ha una que la prodrá retirar, per que es inimaginable que puguin ajueure una dona allí.

Estic de cap de setmana a Puri, menjar de convidada a casa de la familia del Govinda. Ahir em vaig fer un masatge ayurvedic que em va deixar arreclada per uns quans dies de matalás de pedra.

Avui he anat a la platja a torrarme per que banyarse es un perill, ha unas olas que t´arrosegarian fins a Tailandia d´una retirada, a mes ja sabeu que jo no se nadar i soc molt peruga . Axi que quasi ni els peus.

Demá torno a Bubaneshwar, que ve un tipo de California que fa una pelicula del projecte del Michael i te que entrevistar al fill del Govinda que estudia medicina gracies a algù que li paga la carrrera. Hem mudaré. No sigui que m´hi envoliquin, i surti poc doctora.

Si algú pogues fer alguna foto el dia que es carregui el Container al Hospital Taulí, estaría encantada de veure el final de la primera part de la pelicula. Per favor que algú hi vaigui a fer alguna foto i me la envii al mail, sis plau!!!!!

Ja he arrivat a Juanga. Está tal com la vaig deixar fa uns mesos. Sene aigua corrent, pendents de la llum elèctrica, i una calor infernal.Está tot mitj innundat, fa tres mesos que plou cada dia quasi be sense parar, i hi ha mils de mosquits esperant que et despistis i no t´enrecordis untarte d´una pomada que els espanta.

Els camps d´arrós estan d´un vert preciós i la terra segueix vermella.

El viatge en tren va ser pasable, no hi havia bestias, pero me las imaginava. Vaig anar en tercera A, que te aire frigorific, i llogas, llençol, cuixí i manta per 20 rupies despres de fer una fila india, que vol dir, tothom amuntegat empenyent per avançar a dins d´un tren ple de gent.

La primera nit a l´hospital he dormit 3 hores, ja que tota la santa nit hi ha hagut una tormenta de mil dimonis amb llamps i trons que queian sobre Juanga, dels que veus el llamp i l´espetec, sense temps per respirar. Ni ha hagut un, que ens ha caigut ben ve a sobre, i he fet un bot del llit, correns a tencar finestrons, les finestres no tenen vidres, i estas a l´intemperie pura i dura. Ho he tencat tot i llavors hem fregía de calor.

Quina Nit!!!!

A pesar de tot estic molt feliç, tothom hem tracta de maravella, i els que m´han d´ajudar a tirar endavant el projecte estan encatats i molt interesats.

Els hi he portat anestesia local, que el farmaceutic va colocar ben ordenada al seu magatzem desert. Aquest matí ha arrivat un nen amb un forúncul terrorìfic i li han obert sense anestesia. Li dic al que feia la feina, que pobre nen ha patit molt innecesariament, i tot serios m´ensenya un potet de Lincaina i hem diu que la te que racionar per que costa no se quan . Li he ensenyat que en te de sobres per una bona temporada, i que la pot utilitzar, que s´en agafi la que vulgui, que no hi problema. Ja veurem demá que fa. Aquí hi ha molt per fer, pero s´ha d´anar una mica en compte en la manera de dir les coses.

Ara us escric amb la llum d´una llinterna i la pantalla del ordenador invadida per un grupet de petites llagostetas que van de la pantalla al teclat i del teclat s´em fican per entre mitj dels dits, les mans i el braços. Paciencia, he de viure amb tota aquesta fauna una temporadeta.

Demà arriva el Michael a Bubaneshwar. Amb el Govinda aniré a buscarlo i despres ens en anem a Puri a pasar el cap de setmana. Així que tindré Internet i podré enviar-vos aquest escrit.

Ja ting número de telefon indi, +91 9556444796. Si hi ha alguna emergencia aviseu-me.

Unes hores mes tard……

Aquesta nit s´ha mort un nen de l´escola d´una cardiopatia congenita i avui estem una mica de dol tots.

Ja soc a Puri, me fet un bon masatge ayurvédica i ting el Michael que ve reventat.

JA SOC A CALCUTA

He trobat la mateixa India que vaig trobar fa uns mesos. Gent extremadament amable. He tingut molt bon viatge, he arribat on time i amb tot el meu cargament. Seguin una estrategia inmillorable li vaig colar 50 Kg a lufthansa, quan només m´en permetían 28. L´Ana i la Marta em van ajudar a fer cambiaso de boses, i aquí no ha pasat res.

Aquesta nit m´en vaig cap a Puri, ja a la regió d´Orisa, amb tren escarbatero, ja sabeu el métode, flitar les maletes i la roba que em posaré, per tal de que no s´em pasegin el escarbats per el meu tros, o s´em fiquin en els bartols. Valium per dormir i que pasi rapit!!!

A les 5. 30 del matí arrivarè a Puri i en Govinda m´espera emocionat, despres visita obligada a la seva parentela, un bon esmorçar a terra mentres tota la familia mira com menjo, i despres no sé, si esperarem al Michael, o anirem a Juanga, sorpresa....

Are m´en aniré a veure la Teresa Mother House a Kaligat, en metro.

Una abraçada a tothom desde L´INDIA

ja TENIM 5 MAQUINES DE COSIR

Ahir vaig anar de ruta per aconseguir máquines de cosir, mai m´havía fixat en aquestes botigues, i ni havía, que hi he pasat per devant amb l´ambulancia seixanta mil vegades.

En vaig visitar tres a Sabadell, una a Granollers i dues a Barcelona. El Sr. Aparicio del carrer Creueta de Sabadell m´en dona dues. El Sr. Pagés de Granollers dues més. Una botiga del carrer Bailen de Barna una, i estic pendent de la resposta de dues més de Sabadell, que m´han dit, que miraran que hem poden donar.

La Paqui Galguera me las anirá a recollir quan estiguin repasades i les durá embaladas al Taulí, que es el magatzem general d´on sortirá tot cap a Calcuta.

El preu del transport es de 1698€ i ens el paga la Fundació Isolana, www.isolanafundacion.org, que des de el primer dia d´aquesta historia es va comprometre a fer el pagament.

A última hora, quan ja semblava que tot estava lligat, ha sorgit un petit problema. El contenidor anirá a carregar a l´Hospital a dalt d´un camió, pero aquest tipus de camions no tenen plataforma elevadora i l´hospital, no disposa de Toro per pujar la carga a dalt del container, només te carretillas per traslladar a peu pla. Haurem de llogar un toro per tres hores, i val 400€. Com pot ser que costi tan un toro, quan tralladar 3000 kg a l´altre punta de món durant 35 dies en vaixell costa 1698€? Ho trobo desproporcionat. De totes maneras una tieta ha solvetat l´entrebanc.

Si faig una llista de totes les persones que s´han vist implicades i han ajudat a que aquest contenidor surti cap a l´India, quedariau morts per que es molt llarga.

Espero poguer-vos enviar unes bones fotografies de l´arrivada del contenidor a l´hospital de Juanga, será una festa per tots.