El dia a dia de momen

La vida desde que ha vingut l´Albert ha canviat una mica. Per una banda amb ell, ha arrivat “El Cinema sota la Mosquitera”, que apart d´entretindre, que es per el que ens pensavam que serviría, ha resultat que es molt instructiu. Avui hem après sobre ossos polars, que després de la calor que estem pasan, es el que més ens ha vingut de gust de veure. Veiem documentals en Anglés, cosa que a mi em va molt be per fer oída, pelis de risa, una serie que es diu Little Britain, que la seguim sense enterarnos de res, a modo de novela cap a les 8 de la tarda, quan perdem la capacitat visual diurna. Las pelis de por les deixem per mes endevan, ara per ara, ja pasem prous penurias.

Tambè hem començat a seguir estratègies, com es la de canviar els noms d´alguns personatges per que molt sovin parlem d´ells i diem coses que mes val que no intentin esbrinar. Tenim l´Indígena, que es el metge fosc de cara i panxudet, el capitá que es el Michael , el petit es el metge ayurvédic…….

No anem a menjar mai per iniciativa propia, esperem que el cuiner ens vingui a buscar, es una bona estratégia ja que llavors la taula es neta i menjem sols. Es un suplici veurel´s menjar, amb les mans fan tantes porqueries, xarrupen cada ingesta, i van fen rots sense inmutarse el mes mìnim, i per rematar-ho mastegan i parlan amb la boca oberta. Un altre estrategia es no marxar del menjador els ultims, per que els gossos roncan en veure que s´ha acabat la teca i ens fan por. De nit pasem sempre amb llinterna, miran on posem els peus, per no trepitxar la fauna que ens envolta. He posat cortines a las finestres per que no ens entrin els coloms a les cinc del matí. Estar alesrta de l´Hora Odomos, que es l´hora d´embadurnarse d´una pomada anti mosquits, i més……

Ara que ja ting l´os del peu mitj enganxat i no em fa mal i les picades de puça ja no piquen, ting una especie de grip, que espero que no sigui la A, per que aquí anem molt justets. “Ma curo” com diria la Carme de Manresa, amb les boletas homeopátiques de L´Anna Plá, que m´ha fet un botiquín que ho cura tot, i m´ha donat un llibre d´urgencies homeópaticas que esta molt be. Oscillococcinum una boleta cada dos hores. Jo m´en hi poso dos, per que trobo que encare faig molt bulto , i a L´Albert tambe ni dono per que te mocs i mal de coll.

Avui hem acabat primers auxilis amb els de la clase 9, es la segona part, una mica densa, que ens ha semblat que hem de millorar.

Ara estem a Puri, al costat del mar, amb la civilització, varietat de menjar, guiris, botiguetes variades, i una mica d´ambient. Es el nostre primer cap de setmana, que podrem estar al ciber i enviarvos fotos, mails, i parlar per Skipe, que en tenim moltes ganas. L´Albert pujará seixanta mil fotos i videos, per que ens pogueu veure be. Jo posaré menys fotos, per que en el meu blog es més enrrebesat, mireu el seu que en veureu més.

Una abraçada a tothom, la més forta per la meva mami, i a veure si ens podem trobar en el ciber espai aquest cap de setmana.