19 d’oct. 2009

Avui em puc comunicar amb el mon

Avui es dia 17 i anem empitxorant. Hi ha hagut una revolució de puses a la meva habitació i a la del noi Californiá i estem gratan com micos. Sembla ser que les ha portades un dels metges d´aquí, que es bastant porc. Per totes les habitacions que ha pasat hi ha deixat el rastre. Estic a topos tota jo, semblo la Lola Flores.

Ahir hem vaig ficar a quirófan i encare estic en xoc. Una cesárea programada. Semblava fácil i sempre fa ilusió veure un nen neixer.

Petits detalls:

Entrada a quirófan amb Xancletas comunitarias, mascareta usada i sota del nas, en alguns casos fins i tot per sota del bigoti, i vestit de carrer. Nomès el cirurgiá i la ajudant–instrumentista, van de color vert.

Finestres ofertes i ventilador perque l´aire acondicionat un dia molt llunyá es va trencar. Formigues varies i una mosca pasaejanse amunt i avall. Talles esterils i Camps de color catxumbo. El coixí de la camilla amb tacas grosses de sang seca de dies, i sense funda.

El telèfon móvil del metge sona cada 5 minuts i li posan a la orella per parlar

Grans detalls:

Dos intents d´epidural fallits i finalment anestésia general.

No esta prevista la reanimació neonatal.

El nen es diposita sobre una bandejeta de acer rovellada coberta amb una talla de color indeterminat. El que es cuida de la farmacia i el jardiner son els encarregats d´asistir al nen a terra. L´han d´aspirar amb un estri de l´any de la banana, una mena de pera que funciona xupan un tub amb la boca.

Total, la nena blava, hipotònica i freda per que está al mitj de la corrent d´aire.

M´ha tocat arremangarme i començar reanimació neonatal. He demanat oxigen i un ambú, que ha trigat a venir per que no era al lloc on havia de ser. De la botella d´oxigen penjaba una mascareta d´adult infecciosa, bruta de coses negres i sense linea per conectar a l´ampolla amb aspecte d´anys i anys d´us i reús. Del Ambú neonatal ni comentaris.

Demano tres vegades algo per tapar la criatura i ningú es mou. Arraplego un drap per tapar la nena i em diuen que no el puc fer servir, per que es el sari net de la mare. Le tapat amb aquest sari net i el brut que estava a terra tirat.

Han sigut set minuts esgarrifosos i d´impotencia total. Quina colla d´inútils!

Aixó sí, l´anestesista que s´ho ha mirat tot desde la barrera, ma donat les gracias per la reanimació mentre dinavam.

Thank you Mam for your energic reanimation! Quins nasos!

Avui es DIWALI, feta de llumets i petards.

11 comentaris:

Marta ha dit...

vaya tela, quin mal rato!!!Sort q estabas allá, no? Aqui tot fenomenal!!!!!1

piolin ha dit...

Encara no puc entendre com encara n'hi ha dtants de vius, o es que es reprodueixen com les rates? I el pitjor és que aquets petits i gran detalls deuen ser el pa de cada dia.Potser si que més val dedicar-se a la prevenció i a la formació, al menys és més útil!
Piolin

piolin ha dit...

Ostres, vigila amb les puses que no marxen així com aixà, i sobretot les petiytes llagostes que es fiquen a l'ordinador, son especialment malparides per fotre l'ordinador.

Xavier Miquel i Faig ha dit...

Marta, suposo que dit trencat a part, assistir un naixement, si tot va finalment be, és una experiència recomfortant, i si hi tots donar un cop de ma... no siguis tan dura amb els locals, que al final semblaras un jesuita posant ordre a les misions, je je ...
Pel que fa a les Llagostes, suposo que tens l'antivirus i el firewall del portàtil engegats oi? ji ji ja ja..... :)

Olimpia ha dit...

Hola Marta!

ànim que avui t'arriba l'Albert!
He parlat amb ell fa una estoneta per l'skype i m'ha fet mlta il.lu, em sembla que el tenim una miqueta espantat!
Segur que tot anirà molt bé!
Un petó i cuida't molt reina!
Olimpia

Anna Pla ha dit...

Hola Marta i cia!
No sé si encara hi sóc a temps. Ahir vaig llegir que també vols màquines de cosir i en tinc una d'antiga però que cus, dins un moble tipus modern.
Si algú m'avisa la puc dur al Taulí.
Anna
pla.c.anna@gmail.com

Anònim ha dit...

Hola guapa,
Madre mía!!! qué fuerte todo lo que cuentas, pero tú y Albert podréis con esto y con más estos meses que estareis por ahí!!!!!!
A ser muy fuerte, aunque no os tengo que decir nada pq los 2 lo sois.
Cuidaros mucho y sed muy felices.

Desde una Barcelona lluviosa os envio millones de besos y abrazos.

Os estaremos siguiendo y esperando vuestras noticias ansiosamente.
Miles de besos!!!!!!!!!!!!!

Yolanda ha dit...

Guapa, la del último comentario soy yo, Yolanda. No sé que ha pasado que no se ha grabado mi nombre...jeje ;-) Un besote!!!

Anònim ha dit...

Marta, soy amiga de Albert. Fui madre hace unos meses por cesarea y claro, no he podido dejar de comparar lo que relatas con mi experiencia personal...Se me han puesto los pelos de punta y desgraciadamente doy gracias por haber nacido en esta parte del mundo. Por Albert sé que eres una persona muy especial, espero poder conocerte algún día. Silvia.

Unknown ha dit...

Carme.Hola.Com va tot?Quins comentaris tan macos t´arriben.Avui he esta amb la teva mare i hem treballat amb l´,ordinador.M´he permés coipiar tot el de primers auxilis que és super interessant.Suposo que no et s`p greu. Gràcies. La mare t´envia molts records i jo una abraçada forta.Carme

Marta Miquel ha dit...

Hola a tots, hem feu companyia, i us ho agraiexo molt. Ara us pujaré fotos per que veieu a la maravella de pais que estic.