els primers dies a Juanga

Els primers dies a Juanga han sigut molt estimulants, tothom em mima, cuidan de que no hem falti de res, estic convidada a totes les cases per a coneixer la seva familia, pateixen per que dormo poc, ja que fa una calor terrorífica, i de tant en tant algú em saluda amb un Namaskar, per en comptes d´un Namasté.

El Namaskar es veu que es un saludo per autoritats importans, per Babas, i gent de molt amunt. Jo ni m´en vaig enterar, pero el Michael que no perd detall, em va explicar que es un gran honor. Espero no acostumarme a ser tan important.

Ahir vaig fer la primera clase de primers auxilis a l´escola dels grans, a la clase 9, 14 i 15 anys , amb uns 8 nois i 9 noies. Va ser un exit. Van posar- hi molt d´interès. Primer estavan una mica cohibits, pero a la tercera hora, tots volian participar en situacions simulades. Uns feien de ferits i els altres d´auxiliadors, aplicavan tots els nous coneixements ben ordenats, amb un tronc d´arbre i un fustot inmovilitzavan cames, amb un cartró i dos mocadors llargs, braços. Van apendre a posar collarets cervicals, i a fer el pont per colocar un ferit amb una posible fractura vertebral sobre un banc de la seva clase per traslladar- lo a l´hospital. Es van divertir moltísim.

M´han fet petites correccions, com que no puc barrejar nens amb nenas a l´hora de tocarse, que no els puc tocar el cap amb les mans, i que vigili molt que faig amb la ma esquerra, aquí la ma esquerra es la ma porca, que en dic jo, per que com que es amb la que es fregan el cul quan van al toilet, tenen moltes manies a l´hora de posarla segons a on.

En Manu es un noi de 28 anys que fa manteniment de l´escola i l´hospital, es el meu traductor i es excel.lent, a mes a més disfruta moltísim.

Amb el Michael va venir un tipo de California productor de Curts, que de forma altruísta, está fen un documental llarg sobre el que ahir hem va explicar. Volia fer el seu primer documental i buscava una historia interesant. Un dia algú li va explicar que hi havía un tipo a Nova York, que de la venta d´un cuadre trobat a les escombrerias, n´havia fet un Hospital a l´India, un al Nepal, un centre de dones a Katmandú i varias escolas. Va decidir dedicar- hi tots els seus esforços i temps. Porta 4 anys fen el documental, es dirá The Way Of LIfe, i ves per on jo en soc actriu en aquest film. La primera clase la he fet amb petaca i micro camuflat , i despres m´ha fet una llarga entrevista amb la cámara devant del nas. M´ha felicitat per que he estat molt natural i m´ha dit que quedo molt be a cámara i que no fará falta fotoshop, que us sembla?, Soc una Bollyvood Star, qui m´ho havia de dir.

Just he arrivat en un moment difícil, no tenim aigua per que la bomba que hi havía s´ha trencat, la llum está pendent d´un transformador que no arriva, i en tenim ratos per que tenen un generador que no dona per tot. Ahir hi havia quirófan i per tant tota l´elecricitat estava concentrada allí. He anat a la cuina menjador , sense sabates per que me las haig de treure per entrar a tot arreu, i he topat amb la pedra de moldre especies, era fosc i no l´he vista, i em sembla que m´he trencat el dit petit d´un peu, res greu pero fa mal.

Un dia més tard…..

Definitivament ting el dit trencat, cosa que no impedeix que avui m´en hagi anat d´escursió . Albert et tornarás boig , hi uns colors preciosos i tothom está al camp, collin arròs, pasejan les bestias, trevallan a tope. Els poblats son molt bonics, i quan pasem tots surten a mirar que pasa. Son una mica tímits pero es diesen fotografiar.

Avui li he fet una foto a una nena d´un any amb les mevas ulleres posades que es una monada.

Tenim una velleta ingresada amb una sepsis desde fa dos dies i avui a començat a espavilarse una mica, i m´hi he acostat i s´em ha arrapat a les mans i als braços, i quan me girat el Californiá m´estava filmán, l´escena es total!!!. Amb aquest tio no es pot badar ni un moment….

Seguim sense llum a ratets pero tenim aigua, s´acabat dutxarse a galledas.

Voleu saber que menjo, patatetas amb suc groc, patatetas amb suc vermell, llenties, arròs i vegetables, aixó inclueix unes tres formes diferents d´unes cosetes entre verdes i morades, que tenen gust entre pebrot i albergínia. Ven be no se que son pero les fan bones i aquí ens ho fotem tot. Per esmorçar, dinar i sopar, sempre hi ha el mateix, nomès canvia el color.

I ara paro d´escriure que ja ting la pantalla plena de les llagostetes que apart de pasejarse sobre les lletres, em saltan al teclat i m´el espatllaran.

Un dia mè tard….

Avui m´han despertat un parells de corps que es barallavan amb els corps que veien en un mirall que ahir els homes que s´afeiten es van penjar al meu cuarto de bany exterior.