9 d’oct. 2009

Ja he arrivat a Juanga. Está tal com la vaig deixar fa uns mesos. Sene aigua corrent, pendents de la llum elèctrica, i una calor infernal.Está tot mitj innundat, fa tres mesos que plou cada dia quasi be sense parar, i hi ha mils de mosquits esperant que et despistis i no t´enrecordis untarte d´una pomada que els espanta.

Els camps d´arrós estan d´un vert preciós i la terra segueix vermella.

El viatge en tren va ser pasable, no hi havia bestias, pero me las imaginava. Vaig anar en tercera A, que te aire frigorific, i llogas, llençol, cuixí i manta per 20 rupies despres de fer una fila india, que vol dir, tothom amuntegat empenyent per avançar a dins d´un tren ple de gent.

La primera nit a l´hospital he dormit 3 hores, ja que tota la santa nit hi ha hagut una tormenta de mil dimonis amb llamps i trons que queian sobre Juanga, dels que veus el llamp i l´espetec, sense temps per respirar. Ni ha hagut un, que ens ha caigut ben ve a sobre, i he fet un bot del llit, correns a tencar finestrons, les finestres no tenen vidres, i estas a l´intemperie pura i dura. Ho he tencat tot i llavors hem fregía de calor.

Quina Nit!!!!

A pesar de tot estic molt feliç, tothom hem tracta de maravella, i els que m´han d´ajudar a tirar endavant el projecte estan encatats i molt interesats.

Els hi he portat anestesia local, que el farmaceutic va colocar ben ordenada al seu magatzem desert. Aquest matí ha arrivat un nen amb un forúncul terrorìfic i li han obert sense anestesia. Li dic al que feia la feina, que pobre nen ha patit molt innecesariament, i tot serios m´ensenya un potet de Lincaina i hem diu que la te que racionar per que costa no se quan . Li he ensenyat que en te de sobres per una bona temporada, i que la pot utilitzar, que s´en agafi la que vulgui, que no hi problema. Ja veurem demá que fa. Aquí hi ha molt per fer, pero s´ha d´anar una mica en compte en la manera de dir les coses.

Ara us escric amb la llum d´una llinterna i la pantalla del ordenador invadida per un grupet de petites llagostetas que van de la pantalla al teclat i del teclat s´em fican per entre mitj dels dits, les mans i el braços. Paciencia, he de viure amb tota aquesta fauna una temporadeta.

Demà arriva el Michael a Bubaneshwar. Amb el Govinda aniré a buscarlo i despres ens en anem a Puri a pasar el cap de setmana. Així que tindré Internet i podré enviar-vos aquest escrit.

Ja ting número de telefon indi, +91 9556444796. Si hi ha alguna emergencia aviseu-me.

Unes hores mes tard……

Aquesta nit s´ha mort un nen de l´escola d´una cardiopatia congenita i avui estem una mica de dol tots.

Ja soc a Puri, me fet un bon masatge ayurvédica i ting el Michael que ve reventat.

5 comentaris:

bcn ha dit...

ay Marta no m'espantis!!! mosquits, pluges, sense llum....crec que me lo pensaré jejejeje
bueno, será tota una experiencia acabar com un gra gegant i humit com un bolet.
estic a Tarifa menjant tapes de les bones i posant algun kilo d'aquests que perdré en un tres i no rés.
t'avisaré en quan arribi a Hyderabad i a veure quina combinació de trens hi ha per arribar a Puri.
porto flotadors? manguitos????
molts petons!!!!!
ens veiem aviat!
albert

Marta Miquel ha dit...

Albert amb que hem portis tabac per pasar les penuries n´hi haurá prou. L´aigua comença a baixar, fa dos dies que no trona, i demá ja tindré aigua corrent.
Estic amb el Michael a puri, demá anem a Bubaneswar a filmar no se ben ve que per una peilcula del seu project. Sen va el 16, pero despres ve un mes al cap de dos setmanes. Esta molt content de que vinguis tan de temps de volunter. Ah, tindrem una part reservada per nosaltres dos serem veins, el tros aquell de la terraça i les dues habitacions son per nosaltres, aixi que juntos pero no revueltos, i cada un amb la seva parcela. Jo ting dutxa, tu no pero la compartirem. Per cert et fan por els coloms, sobre la 5 del matí començan a volar per l´habitació. M´estic procurant una cortineta d´aquellas de tiras, per que nom´es em faltan els coloms. De tres en tres entren remugan i marxan, i em tocan el que no sona per que aqui costa molt adormirse amb tan ta calor.
Una abraçada i aqui t´espero fumando mis Malboritos catalans

bcn ha dit...

Marta!!! hahaha estas com una cabra!! ja se quina habitació et quedas, la recordo molt bé, crec que jo dormiré a la del Michael no??
estic a Tarifa gordo com una vaca de tant menjar fregit!!!! encara no em crec que en pocs dies ja marxi a l'India!!! tindrem feina, molta feina!!!!
jo aquesta setmana acomiats a punta pala, festa dijous i divendres rumb a Bombay...uffff jejejeje
ara son les tantes de la matinada i no puc dormir de tanta beguda i festa al casament dels meus amics, estic pujant fotos al facebook per matar l'estona i veure si m'adormo.
molts petons i fins dintre de no rés!!!
muaaa

fernandito ha dit...

hola marta me alegro de que estes perfectamante bien, espero que estos meses sean que seguro que si mas provechosos para los habitantes de hay, tienen suerte de tener un gran medico, bueno te mando un abrazote fuerte, animo y ya estaremos en contacto.

soy fernando, un abrazote tambien de julia.

Marta Miquel ha dit...

Hola guapo, necesito un favor, mandame la direccion de mail del hospital del padre de la Meritgell, que el americano quiere mandar una carta de agradecimiento.
Estoy de conya pero me han picado cien mil pulgas, i rasco como un perro sarnoso.
un beso a ti y dale recuerdos a todos