Nasik

Ahir vam anar d' escursio a Nasik bastant al nort de Bombai, un riu de pelegrins, on es van a tirar les cendres de les persones mortes que no poden arrivar-se a Varanasi per que es molt lluny. Mercats de tots els colors, i gent banyan-se al riu.

Nort de bombai

Avui he conegut als amics de l' orfanat del amin a qui ell ajuda amb una mica d' ajuda de casa nostre. Nois i noies que van creixer sense casa i que poquet a poquet han anat tirant endevant, i per fi tenen casa i han pogut fer una familia. L' Amin els ajuda per que la seva canalla pugui anar a l' escola o per pagar les medicines que els hi fan falta per a seguir tractament del mal d' alguns pobres del segle xxi. M' agradat molt de coneixe'ls per que m' hen havia parlat molt d' aquest grupet que van creixer junts a l' orfanat, i les families han estat molt ontente de coneixem a mi.

Els hem donat molts recorts d' altres amics que tenen a Catalunya que els anem ajudant juntament amb l' Amin.

Hem anat i tornat en un tren abarrotat, tot i que era festa. No us podeu imaginar com anaba de ple, pero anava molt ben acompanyada i m' ho he pasat molt be.

Ara ja ting la maleta feta i estic a punt per marxar. Espero una noia que vindra a ensenyar-me uns analisis, que esta bastant malalta pero no li troben el que. I cap a l' aeroport. Dem'a arribo a la una del mitj dia

Bombai

Ja estic suant com una loca a casa del Amin, QUINA CALORRRRR. Jo que ving del fret mes absolut.

Aquest mati he sortit a les 6.30 a 13 sota cero amb samarreta termica, dos forros polars, el plumon, unes mitges i uns pantalons d' esqui, i les orelles ben tapades. En arrivar a dins l' avio he corregut al toilet a treurem tot el que duia, amb feines per que els lavabos dels avions ja sabeu com son Miniatura, per que si arribo tan guarnida a bombai en detenen per ximple.

El vol una maeravella de nou, hem estat volant per sobre l' himalaya quasi mitja hora, aquest cop una mica mes alts, i no he pasat tanta por com quan vaig arrivar. He fet un munt de potos que no puc posar per un problema tecnic, pero que quan arribi a casa ja us les posare.

Els amos de la SIALA Guest House, que es on he estat aquests dotze dies a Ladahk, s' han llevat a les 6 per despedirme, m' han tractat molt be, he estat amb tota la seva familia esmorcan, dinan i sopan. I a l' aeroport m' ha vingut a trobar el amo de la guest house on vaig estar a Lamayuru que tenia el mateix vol que jo, i ha estat super content de tornarme a veure. Els Ladakis son molt bona gent.

Avans d' ahir despres de la festa sanguinaria dels musulmans vaig anar a veure com havia quedat el carrer i estava impecable, havian regat i tots els ensangrentats cotofluixos i els basals de sang que llepavan els gossos havian desaparegut. Tot estava calmat, pero es notava alguna cosa en l' ambient que no em va agradar masa, i despres d' haverlos vist amb aquell fervor sectari del mati vaig tornar cap a casa amb certa por.

M' he cremat la cara, estic rustideta a mes no poguer. El sol d' aquestes muntanyes tot i amb factor protector 40 ha pogut amb la meva pell.

Proceso Musulmana a Leh

Avui hi havia una celebracio musulmana a la ciutat. Estava invadida de policia amb garrots i cascs antiavalots, bombers, ambulancies, feia venir por. Fa una setmana mes o menys una festeta d' aquestes a Kargil, a 300km d' aqui va acavar a bofetades entre musulmans i budistes , per aixo hi debia haver por.

Terrible. Com mil musulmans agitats, semblaven fanatics, agrupats per cofradies, resaven alguna cosa i es picaven el pit amb les mans, pero fort a cops molt forts, i de tant en tant cridavem. En mitj de cada cofradia uns quants 5, 6 o 10 duien unes cadenes amb punxes i es picaven el cap fins a sagnar abundant ment, hi havia tanta sang que s' en sentia l' olor. En tremitj els gosos llepavan la sang que anava caient del cap dels mes besties. Uns homes amb bata blanca plena de ditades de sang repartien coto per que s' aixugesin o els que sagnavan molt els hi envenaven el cap. Feian por, molta por. No us poso fotos per no trencar l' encant del meu blog, pero en ting unes quantes d' esgarrifoses.

Dema torrarse al sol per arrivar ben moreneta i dema pasat a suar casa l' Amin. que m' ha dit que a Bombai fa molta calor

Monestir de Lamayuru

El cami al monestir una pasada, com tot aqui. 110 km en jeep, quatre hores. rimer vas per la vall del Indus, riu caudalos que va serpentejan una vall que no s' acava mai. A mitj cami el riu Indus i el riu Zanskar, absolutament cristali, s' ajunten fent un canvi de colors espectacular. Seguim canvian de color de muntanyes, ara carretera esfaltada, ara cami pedregos esgarrifos, ple de pols, i de treballadors de Bihar, una part d' india molt pobre que es dedica a fer carreteras. Tenen una mirada que fa molta por, molt profunddaaaaa. Quasi arriban al monestir hi ha un tros de muntanya que sembla talment que haguis arrivat a la lluna. Una maravella.

Just arriban a Lamayuru, una boda Ladaki, un espectacle de vestits, cancons, i borratxes. Un visita a casa d' un matrimoni Ladaki, em va fer tastar el te salat amb mantega de yak, bastant fastigos, pero es ofensiu dir que no.

Vaig sopar i dormir en una casa que hi feia un fret terrible. Vaig ormir vestida, amb el plumon, i cuatre mantes.

L' endema per fer mes aventura vam tornar per la carretera antiga. Uns barrancs que feien posar els pels de punta. Un pedrots al mitj de la carretera que no se sap mai si fa mitja hora que han caigut o dos anys. Rocas Inmensas que penjan i s' aguanten miraculosament... tot amenitzat per muntanyes de tots colors. Torna vm visitar en mitj d' una tormenta de pols, encare dos monestirs mes. No es pot perdre ni una d' aquestes maravelles, sempre amagades darrera d' un revolt i dalt d' algun turonet.

Monestirs de Thikse i Hemis

La foto que us debia

La foto que us debia, ja que l' altre dia mentre pujaben fotos, s' en va anar la llum i tot a pendre pel sac amb lo que costa pujar les fotos sense reduir de tamany per que no en se.

OHHHHH!!!!

Quina maravella, 4 hores dins un landrover, pujan a 5.320 metres d' alcada sobre el nivell del mar. Una pasada, un paisatge espectacular, muntanyes i muntanyes de tots els colors imaginables, per arrivar al llac salat mitat a ladahk i mitat a Xina. Quin blau tan precios, be tots els blaus que volgueu, fosc, clar, verdos turquesa, espectacular i sola ni unb sol turista, nomes la remor de l' aigua i del airet, una mica geladet, pero amb el cel mes blau que mai i un bon solet que m' escalfava. Estava a 4000 metres d' alcada. Es un paisatge tan precios que val la pena de veure al menys un cop a la vida. Les valls sorrenques, amb dunes i rius gelats, que de tant en tant et senties com al desert quan hi havia una revolada de vent que aixecava la sorra grisssa i superfina fent com remolins. Vaig disfrutar de valent. Animeuse a fer aquest paseig per les altures del Himalaya que val molt la pena.