8 de des. 2011

Bombai

Ja estic suant com una loca a casa del Amin, QUINA CALORRRRR. Jo que ving del fret mes absolut.
Aquest mati he sortit a les 6.30 a 13 sota cero amb samarreta termica, dos forros polars, el plumon, unes mitges i uns pantalons d' esqui, i les orelles ben tapades. En arrivar a dins l' avio he corregut al toilet a treurem tot el que duia, amb feines per que els lavabos dels avions ja sabeu com son Miniatura, per que si arribo tan guarnida a bombai en detenen per ximple.
El vol una maeravella de nou, hem estat volant per sobre l' himalaya quasi mitja hora, aquest cop una mica mes alts, i no he pasat tanta por com quan vaig arrivar. He fet un munt de potos que no puc posar per un problema tecnic, pero que quan arribi a casa ja us les posare.
Els amos de la SIALA Guest House, que es on he estat aquests dotze dies a Ladahk, s' han llevat a les 6 per despedirme, m' han tractat molt be, he estat amb tota la seva familia esmorcan, dinan i sopan. I a l' aeroport m' ha vingut a trobar el amo de la guest house on vaig estar a Lamayuru que tenia el mateix vol que jo, i ha estat super content de tornarme a veure. Els Ladakis son molt bona gent.
Avans d' ahir despres de la festa sanguinaria dels musulmans vaig anar a veure com havia quedat el carrer i estava impecable, havian regat i tots els ensangrentats cotofluixos i els basals de sang que llepavan els gossos havian desaparegut. Tot estava calmat, pero es notava alguna cosa en l' ambient que no em va agradar masa, i despres d' haverlos vist amb aquell fervor sectari del mati vaig tornar cap a casa amb certa por.
M' he cremat la cara, estic rustideta a mes no poguer. El sol d' aquestes muntanyes tot i amb factor protector 40 ha pogut amb la meva pell.