Monestir de Lamayuru

El cami al monestir una pasada, com tot aqui. 110 km en jeep, quatre hores. rimer vas per la vall del Indus, riu caudalos que va serpentejan una vall que no s' acava mai. A mitj cami el riu Indus i el riu Zanskar, absolutament cristali, s' ajunten fent un canvi de colors espectacular. Seguim canvian de color de muntanyes, ara carretera esfaltada, ara cami pedregos esgarrifos, ple de pols, i de treballadors de Bihar, una part d' india molt pobre que es dedica a fer carreteras. Tenen una mirada que fa molta por, molt profunddaaaaa. Quasi arriban al monestir hi ha un tros de muntanya que sembla talment que haguis arrivat a la lluna. Una maravella.

Just arriban a Lamayuru, una boda Ladaki, un espectacle de vestits, cancons, i borratxes. Un visita a casa d' un matrimoni Ladaki, em va fer tastar el te salat amb mantega de yak, bastant fastigos, pero es ofensiu dir que no.

Vaig sopar i dormir en una casa que hi feia un fret terrible. Vaig ormir vestida, amb el plumon, i cuatre mantes.

L' endema per fer mes aventura vam tornar per la carretera antiga. Uns barrancs que feien posar els pels de punta. Un pedrots al mitj de la carretera que no se sap mai si fa mitja hora que han caigut o dos anys. Rocas Inmensas que penjan i s' aguanten miraculosament... tot amenitzat per muntanyes de tots colors. Torna vm visitar en mitj d' una tormenta de pols, encare dos monestirs mes. No es pot perdre ni una d' aquestes maravelles, sempre amagades darrera d' un revolt i dalt d' algun turonet.