Hem fet l´excursió a les cascades, una cova, i uns quans view points molt indis. Hem vist Bangladesh, i un dels llocs mes humits del món.
El tour en un autobús de locals. A la segona parada ens hem adonat que duiam una momia blava dins el bus, que no s´ha transformat en india desdentada fins l´ultima parada. En aquesta parada hem trobat que hi havia botellón. Aixó vol dir un cotxe petit o un jeep, parat al mitj del pas, amb la música a tota merda, i uns quans joves carregats de cervesa i alguna cosa més ballan com locus al darrera del cotxe. L´Albert i la Margarita no s´han pogut estar de participar del bailoteo, i s´ha montat una tangana de cuidado. Un indi amb traje, corbata, agulla de corbata i sombrero de cowboy, tambe s´ha afegit al festival, semblava el JR de Falcon Crest, traslladat a un pais molt llunyá i primitiu.
A la cova que hem entrat, també hem donat la nota, aturan tota la cua d´indios en els llocs més complicats per fer-nos autofotos tots junts. I en un pas que he quedat amb una cama al est i l´altre al suroest, es adir oberta de cames i ni palante ni patras, l´Albert els ha animat a cantar “esa Marta, esa Marta, esa Marta es “ que retumbava per tota la cova.
Al surtir de la cova ja ens ahvian agafat confiança i carinyo, ens han fet fotos, i s´han fotografiat tots amb nosaltres, com si fosim estrellas. En aquesta part de l´india, on no hi ha ni un turista, ens miman i cuidan, dona molt de gust, que amables son amb nosaltres. Sempre acavan dien-nos que lo millor que tenen ens ho ofereixen, per que som els seus hostes, amb molta felicitat a la cara. Quina gent!!!!!
De les cacscades poc puc dir ne vist de molt més espectaculars, pero les paradetas de tibetans que hi havia ens han ofert una pinya amb una cendra a sobre que picava, que estava bonisíma, per deu rupies mitja pinya.
Hem arribat al Hotel i devant la nostre habitació, ens hem trobat que la sala on fumavam la Margarita i jo, s´havia transformat en botellón-discoteca. Amb música occidental, per sort aquí els agrada més aquest tipus de música que el Bollywood.
També hem descobert que les dones a Assam quan es casan es quedan ellas a casa i el marit es el que va a viure a casa de la familia de la dona. I les dones están molt més per el carrer.
L´Albert s´ha montat el seu ciber a la recepció del Hotel, envolicat en una manta i amb gorro de llana, per que apart de fer fret, tenen tot obert, i hi ha corrent d´aire. En el moment de máxima afluencia de clients, el senyor ha decidit vomitar tot el sopar senser, a dins d´una papelera que per sort teniam a devant, un espectacle de primera, que ha deixat a totthom mut, i s´ha fet un gran silenci. Quan ha acavat de vomitar ha seguit amb el seu cibermontatge com si res no hagués pasat, i s´ha quedat tan ample, només li ha sabut greu vomitar 100 rupies.
Hem canviat els plans, per que per mouren´s per aquesta regió es necesitan permisos especials per cada recó que vols visitar i les distancies son de 7 a 8 hores de trajecte per unes carreteras que fan posar els pels de punta.
Si per anar de Guawati a Shilong, vam trobar 5 accidents, per tornar i tirar amunt 4 accidents més. Terrorifiiiiiicccccc!!!!!!
Per tant ens hem llevat d´hora i hem anat al Govern a investigar quins permiosos necesitavan i quines posibilitats teniam per fer el nostre trajecte. No n´hem tret l´aigua clara, i ens feien parlar amb un cunyat d´una de les secretaries que ens ha atés. Ho em trobat una mica raro tot plegat i em marxat.
Decidit, marxem a pél cap a Tezpur, que sembla que desde allí podria ser més fácil aconseguir un permís per anar a un Monastir tibetá que está a 4500m d´alçada que sembla que es precios. Volem pasar-hi el Nadal.
Agafem tot el cargament de mantes per el fret que segur que pasarem, i anem a l´estació de jeeps per llogarne un. Pensavam que seria com quan vam venir a shilong, 10 personas apinyades durant 3 hores fins Guawati i 5 fins a Tezpur. Pero ens han oferit portarnos directament a Tezpur en un jeep per nosaltres sols per 60 €, que son 20 per cap. Hem sortit a la una i hem arrivat a les 8, no está mal. Ara be, carretera infernal les primeras 3 hores, i més infernal les seguents 4 hores, per que era de nit, i i tot el cami era en obras, estan construin una carretera nova, que unirá India, Birmania i Xina.
Estem envoltats de policias per tot arreu, per que estem en una zona calenta. Esta ple de tribals que monten sarau així que poden, i fronterers amb xina, tibet, butan i Birmania, CASI NA!!!!!
Durant el trajecte em tractat de montarnos un tour privé amb el xofer, hem negociat i pel que sembla ens ha sortit rodó. Pel cami a base de móvil, sembla que ens ha mitj tramitat un permís d´urgencia, que tindrem si tot va be demá a les dotze del mitj dia. Ens han dit que portaran un jeep nou, per que el que hem fet servir avui va justet del pedal del gas que se li afluixa, i l´han d´anar lligan amb un cordill.
Hem pactat 6 dies, que es el que costará anar, estar dos dies als voltans del Monastir a mitj Himalaya, i dos dies més per tornar. Així Nadal i Sant esteva estarem als peus de l´Himalaya , entre banderolas tibetanas i menjan momos que ens encantan.
Ara som en un Lodge del govern, que sembla talment un cuartel militar per l´austeritat, pero tenim habitació gran, bany i aigua calenta. Hem rentat roba i si l´habitació de silong semblava can seixanta, la d´avui sembla un campamento gitano, amb roba estesa per tot el sostre, i amb el ventilador engegat per aixugar la roba. Si no fos pel ventilador estariam be, pero aquí estem, peladets de fret, per poguer dur robeta neta.
Ens em llevat a les 8 per anar a solucionar lo del permís. L´oficina del Sr. Alt Comisionat obre a les 10. Pero el tipus no si presenta fins les 11, que es l´horari funcionari. El nostre organitzador no tenia ni punyetera idea de quin permís necesitavam. El jeep amb cara i ulls que ens va prometre desde les nou de la nit d´hir que ens diu que está venin, i son les 11 i encare no el tenim.
El alt comisionat ens diu que com s´ens acudeix anar a zonas prohibides, i que el permís l´han de concedir a Delhi, o a Itanagar que esta a 6 hores en cotxe i que triga, si el donen una setmana.
El nostre aspirant a agent de viatges comença a suar, jo li faig morros, li dic que m´estic comentan a emprenyar i que si m´enfado de veritat s´errecordará de mí. Sua pero no s´inmuta. Intenta treurens el permís atraves d´una agencia de guiris que hi ha per aquí. Ho intentem amb el cunyat de la secre del puesto del govern que vam visitar ahir, i ens diu que ho intentará. No se pas si ens en sortirem. Li hem enviat per fax, que ha costat de trobar per que estem al cul del món, fotocopia del pasaport i dels visats. A tot aixo per fí ha arrivat el nou jeep que te mes cara i ulls, es un qualis indi, que sembla que no te defectes. Ara som al BORDER de la zona prohibida, i la veritat es que es nota, per que hi ha més soldats que indios. Ni un turista.
Som en un tourist Lodge del govern altre cop, a Balinpong, que está be, si no fos per una aranya descomunal que hi havia al lavabo, que no tenim aigua calenta, i per que ens han donat les tovalloles de bany usades, fetas servir!!!!!!, que n´arrivan a ser de porcasassos.
I a l´espera del que pasará demá. A les 8 han de trucar per dirnos si será posible obtener el permís pagan un extra, que ens el portarian a un punt intermedi, tres hores nosaltres i tres hores el que porta el permís. No esta gens clar que carai pasará.
O per Nadal serem a 4500m envoltats de neu i montantes, o si fem el plan B, estarem a un Parc Nacional amb 1700 rinocerontes, monos i elefants.
Estem contents a pesar de tot per que l´aventura ens agrada, on som ara es molt bonic, i fa tres dies que menjem uns momos que son molt bons.
A las 8 hem contactat amb el tipo de permís per teléfon, i ens ha dit que 80% de posibilitats d´aconseguir-lo, que el truquesim a les 12 de la tarda.
El nostre xofer per distreurens ens ha dut a una reserva de tigres, que ha resultat ser un complexe pijet de bungalows, i on un safari per veure les bestias era de més de tres hores. Li he fotut una bona bronca, per que per veure cauatre barracas ens ha fet fer 20km per una carretera infernal. Amb la bronca i mala cara m´ha vingut un senyor tot educat que per ferme contenta ens ha convidat a casa seva. Era l´amo del complexe, era super amable, tenia una casa plena de coses de la gent de les tribus que ens ha explicat com anavan. Un xubasquero d´herva per no mullarse quan plou, un altre de pels de coco, qu´era com una capa per la neu, un gorro de pel de yak amb cuatre rastas una per que la neu no et caigui sobre el nas, dues per les orellas i una pel clatell. Tenis molt bon gust, fins hi tot hi havia una figura de LLadró, quéra maca. Ens ha donat un número de telefon amic per que si hem de fer servir el plan B, trobem lloc per dormir dons sembla ser que tot está ple de turistes indios cristians que celebran el Nadal.
A les les 12, em tornat a trucar, i ha dit que quasi ho tenia, que el truquesism a les tres. LLavors a les tres ens ha dit que encare li faltavan tres firmas, hem acordat 50 €, quan el permís costa 40 Dolars. A les cuatre el truquem i diu que ja el te, i que ens el portará a una ciutat que esta a 35 km d´on som.
Anem a la ciutat per la carretera infernal, esperem una hora i mitja, i apareéis per fía mb un cotxe esportiu, una mena de xino mudat, molt educati simpatic, que ens diu que la setmana pasada va ser a Barcelona, i anem a un bar molt pudent de vi agra, ple de porqueríaa per terra, que feia vomitar. La taula bruta i mullada, hi posen un papaer de diari, per que no s´ens mullin els permisos, que tan han costat de aconseguir. Ens ho mirem, son dues fotocopies, sense foto, que sabem que les demanen, i els paper val per tots tres. El nom de la margarita esta equivocat, i protestem lleugerament.
Quan comencem a parlar de calers, ens demana 12 € per cap de més. Li demanem l´original, li diem que nomes li hem de donar una quantitat, i el tio m´agafa els papers de la ma, s´aixeca i sense dir paraula, estripa els papers i fot al camp. Ens hem quedat a cuadros. I tots els que miravan, que n´eran uns quants també, i el xofer no entenia res.
Hem pensat que era una estafador, pero amb dubtes, no entenem per que si eran papers de veritat, i per tant havia pagat de la seva butxaca els 50 € al govern, ha marxat tan rapit, perden calers?, per que saben que estavam d´acort en pagar 50€, si era un estafador no els ha agafat i ha marxat, donan els papers falsos. Per que si sempre demanan 2 fotos no ens les ha demanat?
Hem arraplegat els papers que eran per terra, i hem anat a la frontera amb els trossos a averiguar si eran falsos o no. No n´hem tret l´aigua clara, primer el poli ha dit que eran falsos despres que no, pero que sense l´original, no valien. Quan ha sapigut que no haviam pagat ha dit que era per aixó que els havia trencat, que hi anesim demá al matí que en tornariam a parlar.
Pero la nostre paciencia te un limit, no tenim gaires dies més per perdre, així que hem pasat al plan B, demá anirem amb el nostre jeep a veure rinocerontes enfilats a dalt d´un elefant, que deuen ser descomunals, per que a les fotos es veuen tres personas dalt de cada un, mes el conductor del elefant.
I aquí s´acava l´historia del nostre idílic Nadal.
Un dia més, el dia de Nadal.
Al matí sortim amb el jeep cap a Kaziranga, el poble dels rinocerontes, ni ha 1700, en un parc natural. Ha costat Deu i ajuda trobar lloc, per que aquestes atraccions son plenas d´indios mitj rics amuntegats que fan vacances familiars.
Estem en un lloc que no te vidres a les finestres, un tros de teulat es de alumini pero no cobreix tot el sostre, dona a la letrina comunitaria, i fot un fret que pela.
Només arrivar ens ha asaltat un turista indio per a compartir jeep pr anar de safari. Ens ha costat la mitat del que ens demanava el tipo que regenta a questa porquera d´hotel. Hi hem anat i era un remat de jeeps atestats d´indis, hem vist uns quan rinoceronts bastant a la vora. Al final et deixan un ratet a una especie de mirador tinyos, on la gent es dedeca a ferse fotos dalt d´un tronc. Quan ja quasi marxavam, hem sentit un soroll i hem corregut a veure que era. Que era? un rinoceront mama i el seu fillet que quan ens ha vist la cara a 2 metres ha començat a esbufegar, i com si volges arrencar a correr cap a nosaltres que hem fet un bot i hem començat a correr cap al darrera d´un jeep. Per sort estava tan espantat com nosaltres i ha fugit, pero l´hem vist tan al costat!!!
A l´Albert li ha dat temps de ferli la foto que us poso, que esta feta sense tele objectiu ni res, allá mateix devant dels nostres nasos.
El dinar-sopar de Nadal en el lloc més cutrillo del món. en aquest poble no hi ha res millor. La cuina digne del premi a la pulcritud i neteja. El menjar peró era pasable, i un indio ha perdut una aposta per dir que eram francesos, i ens ha pagat el beure.
Entrades
