Paseig i camps d´arrós

Una tarda surto a caminar una mica, per entremitj dels camps d´arros que estan daurats o tallats, fen paquets tots ordenats i fa molt bonic.

Al cap de poc trobo una serp, que per sort está morta. Era com metre i mitj de llarga i 3 cm de diametre, amb un cap molt gran. Se l´estan cruspin els corps.

El camí acava a Galdari, on hi ha musica a tota canya, que sona per uns altaveus. Son els cants que de tant en tant sentim des de l´Hospital.

Jo pensava que eran d´un casset, pero no!, es música en directe. Mi acosto, em fan aseure, els faig un video, i les dones, que estan apart, em cridan que hi vagui.

Ja he begut oli! Segur que hem faran menjar alguna potinga. I efectivament darrera de la casa de la música en viu, hi ha un munt d´ollas plenas de teca. Hem fan pasar a un pati, posen una estora i a menjar amb un grup d´homes. Fulla de platanera per plat i el de sempre, Dal, patatetas de colors, arros blanc i arros amb llet. I sense cullera, amb les mans.

Ja era quasi fosc, no havia calculat l´invitació, i a aquesta hora surten les serps. Hem quedavan uns tres Km de camí de tornada. Per sort ha pasat un tipo que de vegades veig per l´Hospital en una moto, ha parat i m´ha dut cap a casa, mes content que una mona, per que amb la guiri arrapada, tothom s´el mirava.