Segueixo batallan!!!

Segueixo batallan per poguer trevallar una mica. Costa tant fer- los fer alguna cosa diferent.

Fa dos o tres dies després de sopar vam encetar una conversa amb el metge ayurvédic i el Manu, el nostre traductor, sobre el tema de la neteja, del exemple que han de donar els que trevallan a l´hospital, i com inculcar als pacients que han de ser més respectuosos amb el lloc al que van quan estan malalts. Tot va començar per que els hi vaig dir que havia trovat una ditada grosa i llarga de meconi (la primera caca que fa un recien nascut), sobre d´una paret blanca acavada de pintar. I una altre taca a una altre habitació tambe al tros blanc.

Els vaig dir que haurian de mirar de que l´infermera i el metge, al fer un ingrés, expliquin al pacient que han de ser nets, i vigilar-los una mica, per acavar dient-los que aixó es responsabilitat seva, aquí i a tot arreu.

Que no poden estar escopin i llençan coses per les finestres mentre visiten, per que es un mal exemple. Van dir que l´endemá en parlarian i sembla que ho han fet.

El Recovery, on ingresan els malats quirúrgics, avui estava ple, i feia molt de goig. Tot net, polit, pintat i sense coloms entran i sortin.

Hem començat les clases a l´escola d´un poble gran que hi ha a tres o cuatre Km d´aquí. Fa uns 15 dies que vam quedar que hi aniriam el dia 8 de Decembre, que els nens haurian acavat uns exámens. Quedem a les deu, i quan som dalt la bicicleta ens diuen que es suspèn la cita, per que el qui ens ha de presentar, que es qui ens ha instit molt en que hi anesim, ha hagut d´anar a la ciutat. Quedem per l´endemá. Fa el mateix, an.nula en l´ultim moment. Per fí el tercer intent es el bo. Arrivem a les 10.30, ens reben els mestres i el director de l´escola. Un tipo amb cara seria e inexpresiva. Hem fan explicar-li de que va la nostre feina, s´ho escolta i sense dir absolutament res. Quan acavo es posa a parlar amb oriya amb el que ens ha presentat, que es el director de la escola de Juanga on ja hem trevallat els mesos anteriors.

Al cap d´un bon rato, hem diuen que volen fer el tema en una hora i mitja i tota l´escola junta, al pati, uns docents nens. Els dic que es millor amb menys nens, per que lo importan es que practiquin, que es la millor manera de que puguin apendre. No hi ha resposta. La cara del senyor es queda completament seria, e inexpresiva.

Parla amb els demés de temas que jo crec no tenen res a veure amb les nostras clases. Semblem una nosa, aquesta es la meva impresió. Pero sé que els nens tenen molt interés en nosaltres, per tant poso cara sonrrient i espero a veure que pasa.

Al cap d´una hora ens fan anar a la clase dels grans, la clase 10, hi ha uns 15 alumnes, els dic que podem juntar dues clases. M´envian a una altre clase, la 9 on ni ha uns 40. Comencem i als 10 minuts apareixen els 15 de la clase 10. Tornem a començar.

Els mestres venen a escoltarnos cosa que m´al.legra molt, el director peró no ve.

Fem una hora i mitja i totes les prácticas que podem. Els nens están molt contents.

L´endemá hi tornem quedem amb el director que acavaré amb la part de clase que falta, i els farè a un altre grup la primera part. Tot de cop son mès de tres hores i als nens s´els fa pesat i mi tambè. No diu res.

Quan arrivem ens te una hora al despatx, esperan que acabi la primera hora lectiva. No ens podia haver citat per dos quarts de dotze?

El Manu, el traductor em diu que el senyor director ha dit que avui la clase es fará al pati i per tota l´escola, que hem dona avui i demá.

Que hi farem!!!! Tots a mogollón.

Mentres ve una mestra a saludarme fen grans ademans i dient- me que soc com un somni, ting la impresió de que está com una cabra.

Els nens excitats em cridan i saluden super contents.

Posan dos plastics molt grans al pati, nens a la dreta, nenas a l´esquerra. Unes docentes criaturas.

Faig la clase, lo més divertida que puc, fen- los riure de tant en tant, i demanan voluntaris que participin dels exemples que poso. La mestra al.lucinada, m´interrumpeix dos cops. El primer per preguntarme si vull un té, i el segón per preguntarme si no estic cansada. La que al.lucina ara soc jo. Un Mestre está llegin el diari devant de tots els nens, asegut en una cadira mentre parlo, i de tant en tant quan li sembla, es posa a traduir.

El tercer i últim dia torno a tenir tota la canalla al pati. Faig dos caudrats i

L´Albert fa els nois i jo les nenas. Tot prácticas d´envenar, inmovilitar, posar els inconcients de cantó, posar als ferits dalt d´una camilla tots en bloc. Han participat bastant, han disfrutat molt, i al final ens han demanat autógrafs, tots han volgut la nosta signatura. M´he sentit com un cantant o una estrella de Bolywood.

Quan hem tornat al Hospital, em ve el Manu, i hem diu que hi ha com unes olimpiades en aquesta escola el dilluns i que el director ens hi ha convidat, i que hem de portar un regal. Un regal? Pregunto, de quina mena?

Solen voler Diners per fer alguna reforma a l´escola.

Resposta: Digali a aquest senyor que li hem fet un bon regal anan a fer clase als nens, a pesar de que m´ho ha posat tan difícil com ha pogut. Que si vol Diners els demani al seu govern. Quina barra!!!

A les dos quarts de tres, clase a un altre tros del poblat de Erara, que també fa tres dies que es suspen. Ha estat perfecte, molta asistencia, homes dones i nens, molt atents, i participatius. En el pati d´una casa, m´ho he pasat molt bé. En acavar s´em ha montat una especie de dispensari, i he hagut de visitar, peus, genolls, esquenas tortas, i una que no se pas que tenia a la panxa operada de fa anys. Després han volgut convidarme a té i uns bunyols vegetals a casa d´alguna de les dones que ha vingut. Allá m´he trobat una velleta caquéctica, que s´em ha penjat al coll i ploran m´explicava la seva penosa vida, mentre un grupet de crius petits s´em enfilavan per tot arreu i es tronxavan de risa.

Sembla que tot comença rutllar just ara, que d´aquí a cuatre dies marxem de vacances.

El container arriva el dia 29 a Calcuta. Sembla que tindrem un bon enxufe per treure´l de l´aduana.

Hi ha una persona que n´ha enviat un desde Barna a Chenai, un port del sud de l´India, amb tot el paperam en recla per als de Vicens Ferrer, i el govern indi, ja ha ingeniat un sistema per que com que si es donació, no pot xupar arancels, pugui xupar d´altre manera.

El sistema es posar el contenidor en una especie de parking de containers, mentre fa les comprobacions adients a cámara lentísima. Els de Chenai fa un mes que el tenen aparcat i de moment de parking ja portan 900€.

Aquest país es un niu de barruts.