6 de des. 2009

Las clases als poblats


Que sería complicat ho sabía, pero tant….NO!

La primera tanda a Juanga, las dels mascles, ja la sabeu.

La segona tanda amb les dones va començar bé. Les van anar a buscar, una a una i casa per casa, i en van arrivar unes 20. La seva cara era d´interés, semblava que els agradava sentir les explicacions, ara bé, fer-les practicar ja va ser una altre historia. Van sortir tres voluntarias, que ja es molt.

Va quedar clar que l´endemá hi tornariam, per explicar que fer amb una cremada, amb una picada de Cobra, amb una nen convulsionan, o com sospitar i que fer en un atac de cort.

Vam arrivar puntuals i ni una ánima, no hi havia ningú. Ens va escombar el terra un tipo, i després s´en va anar a la cacera de les donas. Va tornar sense cap, estavan a no se on, demanan un crédit. No ens ho podian dir el dia avans?

El Govinda em va dir que hi tornariam l´endemá.

Cap problema, aquí estem.

L´endemá una hora avans de la clase, em va dir que tornavan a demanar un crédit. Vaig callar, vaig seguir pintan, mentre m´anava calentan.

Va pasar per devant meu un cop, dos cops i al tercer, el vaig cridar, i li vaig dir que estava tipa de tant Tomorow (DEMÁ),, i que o es posava les piles o m´emprenyaría i molt. Es va espantar, i hem va dir demá, un altre cop amb el punyetero demá, anirem a Erara, un altre poblat.

Ah sí i qui els avisará?, son les cuatre de la tarde, i si no hi ha ningú?, i si no els hi va bé? Tot una mica pujadet de to. Els ulls se li van surtir del cap, i va dir, dons demá pasat!!!, segur, demá pasat!!!.

Vaig canviar la cara, ens vam tornar a fer amics, i a esperar. Al cap d´unes hores va venir a dirme tot content que vindria molta gent, que havía encomanat la crida, estil pregonero, a una dona, que per fer aquesta feina, li havia demanat 50 rupies, i aixó era garantia d´afluencia.

En fí hem arrivat a Erara, dia 3 de decembre, i hi havia un munt de nens petits, dos o tres homes i alguna dona que quan la convidavam a seure, fugía o s´amagava darrera del vel del sari. El Govinda ha sortit a la cacera casa per casa, i hem aconseguit unes cinc dones que posavan interés, unes 8 o 9 que escoltavan i miravan de reull, unes cuatre o cinc que escoltava desde el terrat de casa seva, i uns cinc homes, un dels quals ha estat molt interesat desde el primer moment i ha practicat amb ganes.

Els nens s´han divertit, era com estar en una obra de teatre, i un grupet de dones s´ha enterat bastan de la película.

Ho podem considerar un exit, s´han barrejat homes, dones i nens, que ja es molt i hi havia entre tothom, molta gent. He canviat el sistema començan per l´ennuagament, els electrocutats, les cremades, i les serps, que com que els hi pasa sovin, he pensat que interesaria més, i hem acavat amb els envenats, que si han de practicar fugen corrents. Demá hem de tornar al mateix poble pero a una altre part, veurem que pasa

Demá també, ens hem arreclat una clase particular. L´Albert que sempre te bones ideas, ho va sugerir ahir i sembla que será exitós.

Vam anar convidats casa d´un dels nois jovenets que corretejan per l´hospital, un que estudia amb el Babu, el Papu. Aquest noi te un pare que te cuatre germans. Aixó vol dir que en total hi ha cinc dones casadas amb els cinc germans, més la mare de tots ells, i els seus corresponents nets. Son una familia molt gran, viuen tots a la mateixa casa, son ben avinguts i oberts.

Ahir estavam tots a sobre d´un llit, en una habitació petita, fen- nos fotos, pesigolles, rien, menjan galetes i beben te.

Veien tot aquell personal tan content, va il.luminar l´Albert, i els vam proposar d´anar a fer la clase en privat, ja que eran molts, i els hi va agradar molt la idea, van triar les 7 de la tarde i allí estarem.