Vacances a Assam

Hem començat les vacances amb alguns problemas que anem solventan sobre la marxa.

Hem sortit de Calcuta en tren escarbatero a les 10 de la nit. Teniam llitera de segon pis, i hem aprofitat per fer una mica el mico, unes fotos i un video de les exelencies del nostre tren. He dormit malament per que el matalás no es res mes que un tauló tapisat d´una plàstic durisim, i hi ha poc espai. No he vist cap escarbat.

Hem arrivat a les 5 i mitja del matí, a Guawati, he despertat l´albert que dormia com un beneit, i ens han fet surtir del tren a tota presa, sense ni pentinarnos.

A l´estació ens hem pres un café. Hem discutit per el preu d´un taxi, i hem acabat en un taxi prepayed, que ens ha costat la mitat del que ens demanavan els tipos que encare corren en veure que anavam a comprobar quin era el preu real.

Hem anat a buscar lloc per dormir mentre esperavam que vingues la Margarita en el seu avió retrasat. No hi havia manera de trobar lloc per dormir ni barat ni car. Hem mirat a les dues bandas de l´estació del tren, que estan comunicades i s´ha d´atravesar, un pont de ferro llarguisim, que hem fet cuatre vegades amb la motxilla a l´esquena.

Per fí hem tornat al primer lloc que tenian en la primera visita dues habitacions a preu car per a nosaltres. I ja només en quedava una doble, pero eram tres. Hem negociat amb l´amo de dormir tots tres travesats al llit, ha costat pero l´hem convençut.

Mentre feiem la reserva hem volgut trucar a la margarita per dirli exactament on havia d´anar i i no teniam linia a cap movil dels cuatre que duem, que per cert son tots de Vodafone.

Hem hagut de tornar a l´aeroport a buscarla en taxi, que també hem hagut de discutir el preu durament. El trajecte d´anar quasi dues hores, i el de tornar una i mitja més. Per sort hem arrivat i hem trobat la margarita que feia poc que havia arrivat, i que s´havia asosiat a una australiana per rehuir gastos. Total que hem hagut de tornar a discutir el tema del preu del mateix taxi que ens havia de tornar. Volia cuatre euros més per la nova pasatgera.

L´australiana no tenia reserva de hotel i sentin el panorama que li hem explicat, ha decidit provar sort en poguer- se aferir a la nostre habitación, dormin a terra. Hem plorat una mica i ens n´hem sortit, pagan com si tinguesim dues habitacions.

Semblava Cal Gitano, cuatre motxillas desmontadas, el llit provisional a terra per la noia, i l´Albert, la Margarita i jo dormin atravesats.

M´ha dut Malboro, Xiclets de Nicotina, pernil i llom, quin gustassooo, tornar a fumar malboro de veritat.

Al matí ens hem llevat i hem decidit marxar a explorar Assam, cap a les montanyas i el fret. Hem pujat a un jeep TaTa Sumo, que es el súmmum en cuatre per cuatre que hi ha per aquí, i quan hem sigut deu pasatgers hem marxat per la carretera mes perillosa que he fet mai a la vida. Un 100 Km de curvas costa amunt, molt costa amunt, amb un conductor que anava asegut de cantó, i un transit de camions de pujada i baixada esgarrifós. Adelantaments en curvas a tota canya, camions de cara, amb les pastillas de freno grinyolan, cotxes que sortian de cop gas a fons de darrera dels camions, i cinc accidents considerables, un daltabaix d´un barranc, i els altres amb el morro destossat, els xocs han sigut frontals.

Em arrivat de Miracle, quina por. Sort que l´albert mentre anavam apretujats tots nosaltres cuatre al darrera del jeep, m´ha estat explican mil historias i m´ha distret per que he pasat por.

El lloc es bonic tranquilet i no gaire brut. Hi ha molt de tibetá i es nota, les botigas tenen cara i ulls, está més net, no hi ha tanta merda per els carrers, fuman i no em miran tant com els indios. I m´agradan més de cara, les dones son molt maças, no tan gordas, tenen la cara tallada, el nas axaifat,adaptació del cos humá al fret. Se sembla una mica a Darjeling. Estem com a uns 1200 metres d´alçada.

Per fí hem arrivat a l´hivern, fa fret pero no ens matará. L´albert va tot envolicat en mantas sembla una croqueta o una seva, capas i capas de mantas que s´ha portat de Juanga. I com que no n´ha tingut prou s´ha comprat uns calçotets llargs, d´aquells que duen els pagessos afelpats i una samarreta d´abrigar. Jo vaig sense mitjons i amb les crocs.

Hem pasejat, menjat, i quan hem tornat al hotel on dormim, Oh Sorpresa! Feia dies que no en teniam, estava l´habitació meva i de l´Albert infestada d´escarbats que corrian per tot arreu. Quin Fástic, sortian de quansevol lloc, pujavan i baixavan per els marcs de les portes, per les parets. Duiam un baygon que sembla que els ha exitat més que matarlos. Hem cridat als amos, que ens han mirat estranyats de que estesim tan fastigueijats d´unas bestoles que per ells son com de la familia, ni les veuen, ni les apartan, viuen amb perfecte comunió. Emprenyats ens han canviat a una habitació que per el que sembla ara no te bestias, quan apaguem al llum ja veurem.

Demá mirarem d´unar a fer alguna excursió per la zona que es molt bonica.