Entrades
NEW VEGAN-INGS (BEGINNINGS)
Fa 6 anys
14 de març 2010
8 de març 2010
6 de març 2010
Ja soc a Bangkok
Ja soc a Bankgok, em va fer molta pena anar- m´en, i va venir totthom a despedir-me que encare ho va fer mes dificil. Pero em van prometre que seguiran sen nets i polits. Al pobre Surgio li volen posar una foto meva a la cuina per que no s´oblidi de netejar.
Tren cap a Calcuta de nit que le dormit a trosets, 5 hores d´espera per l´avió a Bangkok i aqui estic amb una calor que ti cagues.
Demá m´espavilaré per anar a una illa que es diu Koh chang al orquid resort a Bailan, si ho busqueu per internet us morireu de rabia, pero vui una picina una palmera i silenci uns quans dies i el Jordi de Tailandia m´ha recomanat aquest lloc, que es molt maco. I a Reposar forças per tornar que em fa una mandra, tornar a veure vells, sonats i borratxos!!!!
Horror!!!!
Bueno ja us posaré alguna foto quan canvii de destí.
Tren cap a Calcuta de nit que le dormit a trosets, 5 hores d´espera per l´avió a Bangkok i aqui estic amb una calor que ti cagues.
Demá m´espavilaré per anar a una illa que es diu Koh chang al orquid resort a Bailan, si ho busqueu per internet us morireu de rabia, pero vui una picina una palmera i silenci uns quans dies i el Jordi de Tailandia m´ha recomanat aquest lloc, que es molt maco. I a Reposar forças per tornar que em fa una mandra, tornar a veure vells, sonats i borratxos!!!!
Horror!!!!
Bueno ja us posaré alguna foto quan canvii de destí.
3 de març 2010
Holy festival i mes cosetas
El holy festival es un dels mils de festivals que tenen a l´India. Consisteix en pintarse els uns als altres tot el que es pugui amb polvos de colors ben vius, com podeu veure a les fotos. Desde las nou del mati a la una del mitj diatothom va pintat, fins que pasa per cada poble un tractor amb musica a tota castanya i un grup de nois joves completament drogats i borratxos, que dansan, acavan d´enpolvar a qui es deixa.
Quan vaig estar ben pintada, m´en vaig anar a veure els meus malaltons habitació per habitació, i es tronxavan de riure. Hi havia una dona que reia i s´aguantava la panxa, la pobre estava recent operada.
La festivitat que dura una setmana, consta de pasejar uns deus ficats en capelletas plenas de colorins, d´un poble a l´altre, agafar una bona trompa cada dia, una mica de tambors i cants, que donan pel sac fins les dotze de la nit, a mi sobretot, i el dia dels polvos s´acava finalment la festa amb un tiberi com es habitual. Jo m´en he escapat per que era a la casa dels escarbats i m´he negat en rodó a sopar alli a terra. Al matí hi hem anat a fer la mona pintats, i estavan pelan patates i de cop, tot hi sen de dia han aparegut els escarbats que corrien com bojos i a vegades volan. Sort que havia entrat amb sabates i he sortit com una bala.
Més sobre el tema... Cap a les sis de la tarda que ja es negra nit, he anat a fer fotos a un germá del Govinda mentres munyía la vaca, li havia promés i li feia molta ilusió.
Anem a la cuadra i m´ha semblat veure corredises per terra pero me callat.
El noi s´ha posat contra la paret i en Oriya deia que no entrés per que hi havia un munt dels maleits escarbats, que havian corregut a enfilarse a la paret. He esperat una mica que s´estiguesin quiets, he fet les fotos i he marxat corrents.
Heu vist quinas diferencias hi ha entre el nostre hospital i els del govern indio?
La sala amb tres llits tinyosa es la Diarrea´s Room. La que te una taula amb papers de diari es la sala de curas. En el quirófan que estava ronyós, hi fan lligadura de trompas, pobres donas i pobre gent!!!
Les cantonades de las parets estan plenas d´escopinades vermellas de betel, les escales tambe, et morts de fástic.Tots els hospitals del govern son igual, no es el primer que veig, pero cada vegada em sorpren que ningú s´inmuti.
Un dels pacients de les fotos es un client meu, pobret estava tirat en una carretera-cami, la seva bici va xocar amb una moto, eran les 12, feia una calor infernal i mitja hora que estava allí, envoltat de gent que mirava i no feia res. Vam pasar amb el cotxe, vam parar i com vam poguer ens el vam endur a l´hospital que anavam a visitar. L´ambulancia gubernamental, com no, estava ocupada. Aquest va estar de sort!
Entre la pintura i el nou material, hem transformat la Sala dels Horrors, en una sala de parts digne. Els nens mai més correran en una bandeja de ferro per terra pelats de fret i cianotics. Els hi he fet llençolets i mantetas per els nous llitets, faltan els matalasets que els hi compraré avans de marxar.
Les dones parirán amb més comoditat. El taulell de fusta que feian servir de taula, ara es la taula de trevall de las infermeras. El metge tindrá llum, la tulipa i el pal de fusta han anat al desguace.
Las taulas de quirófan les trovan masa grosses, pero s´hi adaptaran. Els indios son talla mini, i amb tanta taula i les talles posades, tenen por de no trovar on fer el tall. Que espavilin una mica.
El Farmacéutic del hospital esta malalt desde el dia en que va arrivar el container. De tot el material que hi ha, n´ha de fer contatge i registre, i cada vegada que entra al cuarto on ho te tot amuntegat, li ve mareig. Avans lleguía tebeos, i ens feia el menjar, per que li agrada mes aquesta feina que l´altre.A sobre, jo encare el persegueixo amb la legía i els motxos per fregar. Esta desesperat, per que es un santísim gandul i ara ha de pencar!!!
Els de la oficina, tambe han de registrar tots els materials en uns altres llibres, aquí tot es fa per duplicat o triplicat i amb copias en paper carbó, i tambe estan que trinan, per que de no fer gaire res més que mirarse les caras, protegir al Govi i cobrar, han pasat a trevallar a fons i tambe tenen mareig i Ténsion. Els Indios que m´envoltan quan tenen més d´una cosa per fer o han de trevallar mes de cinc minuts seguits, diuen que tenen Ténsion, amb una cara de pena !!!!
Les infermeras son les que més be s´han agafat la feina en serio. Han posat a la millor, que te molt males puças, a governar a les altres i la cosa sembla que rutlla. Ha costat una mica de fel-s´hi entendre lo de el número al llit i un número a una caixeta on posan la medicació del pacient, pero finalment m´en he sortit. Ja no hi han medicaments per les finestres, ni agullas i xeringues per sobre dels llits i a les papereras. Ajudan als pacients a llevarse, els cuidan una mica més, estan tot el dia amunt i avall per les habitacions i ja no s´estan mirant al metge asegudes en una cadira. Els metges tenen ordre de fer-les trevallar i la veritat es que es comença a notar. Encare enxampo algún cop algun familiar amb el malalt a coll baixan per les escales, pero aviso al govinda que mou un daltabaix i l´error no es torna a a repetir.
Els números a la capcalera del llit, els hi vaig pintar posant-los en oriya i normals i ara fa molt de goig entrar a les habitacions. Els malalts preguntavan per que posava els números i una enfermera els hi explicava que era per la seva seguretat, per tenir els medicaments completament controlats i s´ho van pendre molt be. Ellas tenian por de que els pacients no volguesin entregar las medicinas i les xeringes, pero no hi ha hagut cap problema.
A qualsevol canvi que he suggerit, la primera resposta sempre ha sigut que els pacients son tribals i que no ho faran. Ha sigut una batalla fel- s´hi entendre que els tribals son humans que no han rebut educació, pero que si s´els hi explican les coses, tard o d´hora ho entenen. Ahir vam enganxar a un familiar que va sortir a pixar a la porta del hospital, bastant tribal era l´home, pero li vam explicar que teniam toilets i que no estava be el que havia fet, i va demanar perdó, i va estar fins hi tot content d´apendre una cosa nova. Ja ningu escup a les habitacions, ni a les escales ni als pasillos, per fiiiiii!!!
Tots aquests canvis, els malalts els han notat i molt. També han vist arrivar tot el material nou, i la noticia ha corregut per els poblats com la pólvora, i tothom sap que ha sigut la Marta la que ho ha canviat tot i que Spain els ha ajudat molt, i ens veneran, que ho sapigueu, si veniu algun dia sereu venerats i quan us veguin, s´ajupiran a tocarvos els peus en senyal d´agraiment per la vostra ajuda. A mi m´ho fan sovint quan corretejo per el pobles, saben el meu nom, i soc mes famosa que la monyos.
Un altre canvi important que está donant bon resultat. Amb unes llaunes usades d´oli de mostasa de 10 litres, que vaig fer comprar per 15 rupies al rastro, els hi he fet papereras per tot el cami fins al hospital. Las pintades de color groc plátano i amb lletres vermellas en oriya "fes- me servir", una creu vermella i en una altre de les cares, Hospital de Juanga. Es veuen d´una hora lluny!!!!!. Jo cada matí encare vaig fen alguna recollida de papers i bosetas. Espero a l´hora punta per que tothom ho vegui i els faig cara de pocs amics, quan fico la merda a la llauna. Costará pero guanyaré!!!!
Aquestas llaunas han donat molt de sí. N´hem pintat cuatre més per posar-hi agulles i bisturís, es molt millor que les ampollas de coca-cola. Una per urgéncies, una per les infermeras, una per el laboratory i una per el quirófan. Ara ho troban una idea maravellosa, i pensar que quan ho vaig dir per primer cop hem van mirar com si vingués de Plutón!!!
I per fí tenim un box per les Urgéncies, semblava imposible de fel-s´hi entendre, que un malalt greu primer s´ha d´arreclar i no enviarlo de qualsevol manera, rapit, rapit. Una de les taulas de quiófan fa de llitera, un monitor E.C.G, un saturador reciclat que tenian a quirófan, una botella d´oxigen que s´ha comprat expresament per les urgéncies, un pal de serum, i una caixeta amb medicaments d´ús urgent, al costat de la taula que hem adecuat per les infermeras. Es perfecte!!!!!!
Avui començan les despedidas, estic a Puri per dir adeu a la mare del Govinda, que no vol que marxi de cap manera. Despres aniré al Corte Inglés que es un xiringuito que te de tot, on compravam savo, paper cul, tabaco de la mafia i galetas. Al Peace restuarant on ens atipavam de menjar variat, i al Love and Life l´hotelet on hem estat amb L´Albert i el Michael, el de la cirurgia amb forquilla, on hem sigut sempre clients especials.
Demá diré adeu als nens de l´escola, que estan d´examens, i a unes quantes familias que ting per Juanga i Galdari, on he pasat algunes estones molt agradables. I el divendres Adeu a tot l´hospital que hem sembla que preparen alguna festeta. Tren escarbatero a la nit cap a Calcuta i Bangok disapte al matí.
Quan vaig estar ben pintada, m´en vaig anar a veure els meus malaltons habitació per habitació, i es tronxavan de riure. Hi havia una dona que reia i s´aguantava la panxa, la pobre estava recent operada.
La festivitat que dura una setmana, consta de pasejar uns deus ficats en capelletas plenas de colorins, d´un poble a l´altre, agafar una bona trompa cada dia, una mica de tambors i cants, que donan pel sac fins les dotze de la nit, a mi sobretot, i el dia dels polvos s´acava finalment la festa amb un tiberi com es habitual. Jo m´en he escapat per que era a la casa dels escarbats i m´he negat en rodó a sopar alli a terra. Al matí hi hem anat a fer la mona pintats, i estavan pelan patates i de cop, tot hi sen de dia han aparegut els escarbats que corrien com bojos i a vegades volan. Sort que havia entrat amb sabates i he sortit com una bala.
Més sobre el tema... Cap a les sis de la tarda que ja es negra nit, he anat a fer fotos a un germá del Govinda mentres munyía la vaca, li havia promés i li feia molta ilusió.
Anem a la cuadra i m´ha semblat veure corredises per terra pero me callat.
El noi s´ha posat contra la paret i en Oriya deia que no entrés per que hi havia un munt dels maleits escarbats, que havian corregut a enfilarse a la paret. He esperat una mica que s´estiguesin quiets, he fet les fotos i he marxat corrents.
Heu vist quinas diferencias hi ha entre el nostre hospital i els del govern indio?
La sala amb tres llits tinyosa es la Diarrea´s Room. La que te una taula amb papers de diari es la sala de curas. En el quirófan que estava ronyós, hi fan lligadura de trompas, pobres donas i pobre gent!!!
Les cantonades de las parets estan plenas d´escopinades vermellas de betel, les escales tambe, et morts de fástic.Tots els hospitals del govern son igual, no es el primer que veig, pero cada vegada em sorpren que ningú s´inmuti.
Un dels pacients de les fotos es un client meu, pobret estava tirat en una carretera-cami, la seva bici va xocar amb una moto, eran les 12, feia una calor infernal i mitja hora que estava allí, envoltat de gent que mirava i no feia res. Vam pasar amb el cotxe, vam parar i com vam poguer ens el vam endur a l´hospital que anavam a visitar. L´ambulancia gubernamental, com no, estava ocupada. Aquest va estar de sort!
Entre la pintura i el nou material, hem transformat la Sala dels Horrors, en una sala de parts digne. Els nens mai més correran en una bandeja de ferro per terra pelats de fret i cianotics. Els hi he fet llençolets i mantetas per els nous llitets, faltan els matalasets que els hi compraré avans de marxar.
Les dones parirán amb més comoditat. El taulell de fusta que feian servir de taula, ara es la taula de trevall de las infermeras. El metge tindrá llum, la tulipa i el pal de fusta han anat al desguace.
Las taulas de quirófan les trovan masa grosses, pero s´hi adaptaran. Els indios son talla mini, i amb tanta taula i les talles posades, tenen por de no trovar on fer el tall. Que espavilin una mica.
El Farmacéutic del hospital esta malalt desde el dia en que va arrivar el container. De tot el material que hi ha, n´ha de fer contatge i registre, i cada vegada que entra al cuarto on ho te tot amuntegat, li ve mareig. Avans lleguía tebeos, i ens feia el menjar, per que li agrada mes aquesta feina que l´altre.A sobre, jo encare el persegueixo amb la legía i els motxos per fregar. Esta desesperat, per que es un santísim gandul i ara ha de pencar!!!
Els de la oficina, tambe han de registrar tots els materials en uns altres llibres, aquí tot es fa per duplicat o triplicat i amb copias en paper carbó, i tambe estan que trinan, per que de no fer gaire res més que mirarse les caras, protegir al Govi i cobrar, han pasat a trevallar a fons i tambe tenen mareig i Ténsion. Els Indios que m´envoltan quan tenen més d´una cosa per fer o han de trevallar mes de cinc minuts seguits, diuen que tenen Ténsion, amb una cara de pena !!!!
Les infermeras son les que més be s´han agafat la feina en serio. Han posat a la millor, que te molt males puças, a governar a les altres i la cosa sembla que rutlla. Ha costat una mica de fel-s´hi entendre lo de el número al llit i un número a una caixeta on posan la medicació del pacient, pero finalment m´en he sortit. Ja no hi han medicaments per les finestres, ni agullas i xeringues per sobre dels llits i a les papereras. Ajudan als pacients a llevarse, els cuidan una mica més, estan tot el dia amunt i avall per les habitacions i ja no s´estan mirant al metge asegudes en una cadira. Els metges tenen ordre de fer-les trevallar i la veritat es que es comença a notar. Encare enxampo algún cop algun familiar amb el malalt a coll baixan per les escales, pero aviso al govinda que mou un daltabaix i l´error no es torna a a repetir.
Els números a la capcalera del llit, els hi vaig pintar posant-los en oriya i normals i ara fa molt de goig entrar a les habitacions. Els malalts preguntavan per que posava els números i una enfermera els hi explicava que era per la seva seguretat, per tenir els medicaments completament controlats i s´ho van pendre molt be. Ellas tenian por de que els pacients no volguesin entregar las medicinas i les xeringes, pero no hi ha hagut cap problema.
A qualsevol canvi que he suggerit, la primera resposta sempre ha sigut que els pacients son tribals i que no ho faran. Ha sigut una batalla fel- s´hi entendre que els tribals son humans que no han rebut educació, pero que si s´els hi explican les coses, tard o d´hora ho entenen. Ahir vam enganxar a un familiar que va sortir a pixar a la porta del hospital, bastant tribal era l´home, pero li vam explicar que teniam toilets i que no estava be el que havia fet, i va demanar perdó, i va estar fins hi tot content d´apendre una cosa nova. Ja ningu escup a les habitacions, ni a les escales ni als pasillos, per fiiiiii!!!
Tots aquests canvis, els malalts els han notat i molt. També han vist arrivar tot el material nou, i la noticia ha corregut per els poblats com la pólvora, i tothom sap que ha sigut la Marta la que ho ha canviat tot i que Spain els ha ajudat molt, i ens veneran, que ho sapigueu, si veniu algun dia sereu venerats i quan us veguin, s´ajupiran a tocarvos els peus en senyal d´agraiment per la vostra ajuda. A mi m´ho fan sovint quan corretejo per el pobles, saben el meu nom, i soc mes famosa que la monyos.
Un altre canvi important que está donant bon resultat. Amb unes llaunes usades d´oli de mostasa de 10 litres, que vaig fer comprar per 15 rupies al rastro, els hi he fet papereras per tot el cami fins al hospital. Las pintades de color groc plátano i amb lletres vermellas en oriya "fes- me servir", una creu vermella i en una altre de les cares, Hospital de Juanga. Es veuen d´una hora lluny!!!!!. Jo cada matí encare vaig fen alguna recollida de papers i bosetas. Espero a l´hora punta per que tothom ho vegui i els faig cara de pocs amics, quan fico la merda a la llauna. Costará pero guanyaré!!!!
Aquestas llaunas han donat molt de sí. N´hem pintat cuatre més per posar-hi agulles i bisturís, es molt millor que les ampollas de coca-cola. Una per urgéncies, una per les infermeras, una per el laboratory i una per el quirófan. Ara ho troban una idea maravellosa, i pensar que quan ho vaig dir per primer cop hem van mirar com si vingués de Plutón!!!
I per fí tenim un box per les Urgéncies, semblava imposible de fel-s´hi entendre, que un malalt greu primer s´ha d´arreclar i no enviarlo de qualsevol manera, rapit, rapit. Una de les taulas de quiófan fa de llitera, un monitor E.C.G, un saturador reciclat que tenian a quirófan, una botella d´oxigen que s´ha comprat expresament per les urgéncies, un pal de serum, i una caixeta amb medicaments d´ús urgent, al costat de la taula que hem adecuat per les infermeras. Es perfecte!!!!!!
Avui començan les despedidas, estic a Puri per dir adeu a la mare del Govinda, que no vol que marxi de cap manera. Despres aniré al Corte Inglés que es un xiringuito que te de tot, on compravam savo, paper cul, tabaco de la mafia i galetas. Al Peace restuarant on ens atipavam de menjar variat, i al Love and Life l´hotelet on hem estat amb L´Albert i el Michael, el de la cirurgia amb forquilla, on hem sigut sempre clients especials.
Demá diré adeu als nens de l´escola, que estan d´examens, i a unes quantes familias que ting per Juanga i Galdari, on he pasat algunes estones molt agradables. I el divendres Adeu a tot l´hospital que hem sembla que preparen alguna festeta. Tren escarbatero a la nit cap a Calcuta i Bangok disapte al matí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
