Desde un internet indio, sense el meu ordenata, i amb les teclas brutes, trencades, sense accents, ni c trencada

He vinguta Bubaneswar expresament per posar fotos al blog, i no es posible per que no se que pasa al conectar el meu ordenador. Aixi que no fotos.
Esperen que vinui e container. Ja esta tot revisat i nomes han tret les coses caducades, que eran poquetas i ho han tornat a empaquetar tot. Ara en tres dies se suposa que han de trobar dos camions de mida mitjana o tres, per que els ultims 15Km fins a Juanga son per camins plens de sots. A mes els camions han de ser dels que haguin vingut de orisa a calcuta a descarregar, aixi s' aprofita el viatge de tornada i val menys diners.
Esperan que L' Hotel Foulty s' ompli de jet set que no ha vist una rata en sa vida, estem de pintura exterior. Els rics americans han donat un feix de bitllets per pintar l' hospital, i les dues escoles per fora i el que no he pintat jo per dins, despres de veure en fotografies com ho he deixat. Els llits nous ja han arrivat i estan tots montats.
Ahir en vaig posar un sari de un euro i mitj i m' en vaig anar a les habitacions de las pacients a las que dies avans havia fet fotos, i estavan mitj adormides. Quan em vam reconixer, es va llevar sobresaltades i emocionades i s' em van tirar al coll, super agraides que volges vestir com ellas. Son tan bona gent. Ja no tiren papers ni scupen per les finestres per que han vist com ha canviat l' hospital i estan molt contentes.
El Capit'a vol posar una foto meva junt a la dels benefactors principals a l' entrada del Hospital i li he dit que ni hablar. Ara be lo pitxor, la setmana que ve tenim una reunio amb tot el personal, per escriure unes Normas per les infermeras i els que netejan, que quan les veguin es feriran, i potser despres quan marxi farian vud'u a la meva foto. El Capi es tronxa de riure, pero jo no las ting totes.
L' Albert s' en va sense m'i a Birmania, aixi que jo no se que fare, per que la veritat es que em fa mandra viatjar a un pais complicat sola. Ja veurem quina es la seva experiencia, pero em sembla molt que haur'e de canviar els plans.
Aquesta setmana hi havia l' Americ'a que va construir uns waters per el poble de Juanga que ha vingut amb sa mare, una lovely americana autentica. Son molt agradabls i molt normals. Ja veuem els proxims.
La setmana que ve torno a comencar les clases als poblats, per fi, si el container ha arrivat.
Ja era hora, estic una mica cansada de no fer res. A pesar de tot la gent d' aqui hem diuen que no volen que marxi, que soc la mare del Hospital, que tot est'a molt canviat i que soc la voluntaria que mes ha trevallat i mes dur, els ting alucinats, no per que trevalli molt, es per que ells no saben el que es trevalllar, s' ofegan en un got d' aigua. Es imposible que entenguin que han de fer dues o mes coses al.lhora.
I ja no us dic res mes que em sortiran grans als dits per que el teclat esta ronyos, i la mitat de teclas o no hi son, o no van. Quin fastic....