9 de gen. 2010

Tornem a ser a Juanga

S´han acavat les vacances, i tornem a ser a Juanga. Hem pasat 5 dies amb la Margarita, ensenyali l´Hospital, el terriotori i la nostre gent. En bicicleta l´hem duda al riu, a les cases de les familias que més ens coneixen, i als pobles de les rodalies. Ha quedat encantada, s´ha afartat de xapatis, ha revolucionat la cuina, ens ha fet truita de patates i seva, i peix fregit. Li van voler donar el millor oli i va resultar ser de mostasa, amb un gust una mica raro, pero la truita li va sortir bonísima i amb el peix a la mediterrania, sense especies ni colorants, ens vam xupar els dits.

Ahir vam anar a l´escola, on clase per clase els hi va explicar on era Espanya, i quines eran les nostres costums. Es una dona inagotable, molt divertida, no calla mai, i molt bona persona. Avui ha marxat, se li han acavat les vacances, i estem una mica tristos, s´en ha anat l´alegria feta persona, que ens ha donat durant 20 dies, a Assam i a Juanga, el millor d´ella, el seu somriure, la seva espontanietat, la capacitat que te per transformar qualsevol contratemps en una novetat divertida, una gran dosis d´humanitat, i la seva amistat que es el millor regal.

Aquesta setmana no puc fer res, el Govinda ,el Digam que es qui millor m´organitza les clases dels poblats, i la Prátima que a vegades traduiex, han marxat a Calcuta a buscar el Container. El Manu, el meu traductor oficial, está al carrec de tot l´Hospital i el que l´envolta, i trevallan amb un Baba per que el camí del container de Calcuta a Juanga sigui fácil, sense pagar sobrecarrecs i suborns.

Cronologia de l´arrivada del Container

dia 27 de decembre surt una comitiva de 4 persones cap a Calcuta.

Dia 29 decembre, havía d´arrivar el barco pero encare es a Singapur.

Dia 4 de Gener arriva el barco. Els documents originals del contingut del contenidor estan en Castellá, i s´els fan traduir al Anglés. Ho faig en un Excel i ho enviem per l´internet deficitari que tenim al hospital.

Dia 5, avui volen saber quina quantitat hi ha de cada cosa. He de trucar a Barcelona per que del Hospital m´enviin quan guants, xeringues, i altres coses hi ha exactament. Repetició de la llista, internet extremadament lent, anar a un ciber a Calcuta per imprimir el nou llistat.

Dia 6, Han trobat que la llista no te firma, i volen una firma espanyola, hem trucan per demanar- me si poden desde Calcuta posar el meu nom i falsificar la firma. Autoritzo.

Dia 7. Avui han decidit que volen saber quin material es nou i quin es vell.

Tornem a fer la llista. Al final de la llista els hi poso en mayúsculas que per el material nou, l´hospital no ha pagat diners, que tot aquest material procedeix de Mostres que les cases comercials facilitan sense carrec, per que el departament de compres de cada hospital pugui triar quin es el material mes adient.

Hores després tornen a merejar amb la factura, volen una factura desglosada del valor total que vam posar, 3500 $ .

I al cap d´un rato més demanen el segell del Hospital donant.

No podrien dir-ho tot de cop? Noooooo, s´ha de fer temps que cada dia que pasa es paga parking de container al port.

Per aconseguir el segell del Hospital del Parc Taulí, ha fet falta cuatre trucades a la Montse Pons, imprimir els papers que li enviava en mail, escanejarlos i tornarlos a enviar dos cops, per que no se quin error feian els meus indios, no s´aclaran amb coses tan seniclles!!!!!!. Sort que la Montse te molta paciencia i moltes ganes d´ajudar a que aquesta gent puguin tenir coses que nosaltres tenim cada dia i ni ens en adonem. Gracies Montse per la teva inacabable paciencia.

I gracies tambe als qui heu colaborat amb la campanya, Ara ve Nadal Matarem el gall i als pobres de Juanga ens hi darem un tall. Tenim 1010€, per comprar els llits i matalassos que encare faltan, i les motxilles amb material de primera asistencia per cada un dels poblats.

Els malalts que disfrutan dels nous llits us estan molt agraits !!!!!

L´Albert s´en va avui a correr món, direcció a Tailandia. Em sap molt de greu, per que em pasat mes de dos mesos trevallan junts colze a colze molt a gust. Junts em descobert el plaer de ajudar a una gent que fa temps batalla en aquesta part remota de l´india, on la vida es molt sencilla, pero mantenir viu aquest hospital es bastant complicat.

D´aqui a un mes i mitj ens tornarem a trovar per anar a descobrir Birmania, un pais que pateix, pero que ens sembla que será molt bonic d´explorar.

Fins llavors, que tinguis molta sort, que tot el que tens per devant et surti molt be, i siguis molt feliç.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Carme:Desitjo de tot cor que arribi el contenidor i sembla mentida totes les trves que us posen perquè unes persones puguin disfrutar d´uns serveis que amb tan afecte han anat arreplegant. Ja em diràs com acaba tot.
Moltes gràcies per les explicacions que dones i per les fotos tan colpidores.Una abraçada i endavant amb la preparació de les classes.Carme

la gemana petita ha dit...

men alegro molt de q per fi hagi arribat el famos container, a veure si arriba tot d'una puta vegada, sembla que els goberns no volen que els pobles progressin, deuen tenir por de ser més a repartir......

Marta Miquel ha dit...

JA ARRIVA, JA ARRIVA!!!!!!