La familia Govinda despres de la mort d´un familiar, tots rapats al cero
Entrades
NEW VEGAN-INGS (BEGINNINGS)
Fa 6 anys
20 de gen. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Segueixo escrivint, per que pugueu viure d´aprop una altra vegada les meves peripècies, ara a Nepal. Sempre amb CITTA. Primer a Orisa, Índia, tres anys treballant amb diferents estades a l´hospital de Juanga, i ara a Nepal, a Humla, a montar un quirófan per que per a la gent pobre sigui posible la cirurgia.
Idioma
Enllaços per situar-vos
L'hora a Nepal...
Seguidors
Blogs amics
Total de visualitzacions de pàgina:
Arxiu del blog
-
►
2011
(125)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (1)
-
▼
2010
(70)
- ► de novembre (4)
-
▼
de gener
(30)
- Desde un internet indio, sense el meu ordenata, i ...
- Rituals per els morts
- Sense títol
- EL GOVINDA JA ES AL PORT DE CALCUTA
- LLENÇOLS BLANCS PER EL MALALTS!!!!!!
- hotel Fauty
- els dies van pasar
- Lo que nunca se vió
- com acaba l´arros i el surgio i el vigilant de nit...
- El nou hospi i el Govinda disfrasat de Gandi
- Mes pintura
- Calcuta i el seus carrers
- Calcuta, la vida al carrer
- La rebuda, l´arros canviat de lloc i una ambulancia
- Tornem a ser a Juanga
- no puc ni escriure al blog
- Sense títol
- Sense títol
- Amb els Saris Final 2009
- Festa dels Homes a Calcuta
- Parc Manas
- Al tercer intent creuem al Bhutan 20 minuts
- Parc Nacional de Manas, peus del trigre
- Sense títol
- Kaziranga en elefant
- Dinar de Nadal al lloc mes cutre del mon
- Safari Kaziranga en jeep
- Sense títol
- Tawang la frontera amb Buthan prohibida
- Shilong
-
►
2009
(105)
- ► de desembre (44)
- ► de novembre (39)
- ► de setembre (3)
Feste estimar i estima´ls, donat i deixa´ls donar
Fes que hi hagui aprop teu sempre qui et doni la ma,
Per viure l´avui, per morir demà
Rafel Bertran
On hi hagui un amic
1 comentari:
Carme.T´escric despres de llegir tot el que ve abaix. Sort que la teva mamaà et va ensenyar a fer llits...Tot sigui perquè els americans es sentin acollits i sobre tot perquè toquin de peus a terra.Ja diras quin paper hi fan els nens, els d´aqui i els americans. Espero en candeletes la peli del contenidor.Endavant.Carme
Publica un comentari a l'entrada