Temple del Sol a Konarc

La vida a la platja

El mercat de PURI

holliday a Puri

Per fi decansem 2 dies despres de 2 setmanes seguides sense parar. Anem a Puri, una ciutat a 80 Km de Juanga i que te mar. Ens hi porten amb el cotxe de l' hospital. Tres hores per fer 8oKm pero el que aqui en diuen carreterres son trossos d' asfalt combinat amb terra, plenes de sots, estretes i amb tot el que os pogueu imaginar pel mig, gent caminant, amb bici, amb motos, vaques, gossos, bufals, cabres.......Ames la conduccio es terrorrifica i suicida, tothom adelantant i pitant, sense respectar la mes minima norma de circulacio. Crec que es un miracle que ecara estiguem vius. A Puri hem buscat un hotel minimament europeu, es a dir, amb llits que tenen un bon matalas, una dutxa amb aigua calenta i water que no es un forat al terra. Esta davant del mar i aixo es un luxe. Tambe hem aprofitat per menjar chicha i peix perque a Juanga sols mengem arros, sigrons, amanida i algun ou. Ens hem fotut les botes. Hem aprofitat per anar a la platga a pasejar i pendre el sol i sobretot per gaudir de l' espectacle de veure tanta gent vestida a l' aigua, si, si, els Indios es banyen complentament vestits i si m' apureu amb sabates i tot, son l' ostia i nosaltres al.lucinem per un tubo. La tornada la fem de nit i aixo si que es molt pitjor que pujar al dragon Kan, l' estampida o tirar/se en paracaigudes. Si de dia ja es perillos, de nit on tothom va sense llums i et vas trobant de tot pel mig de la carreterra, es un suicidi pero nosaltres no tenim massa coneixement i ens atrevim a tot, aixo si, resant a tots els sants que recordavem i aixo que no som creients, com ja sabeu.Be, la questio es que hem arribat sans i estalvis i que ens esperen uns dies molt durs fins que marxem. Tenim l' agenda plena fins al 31, uns 30 malalts diaris. Estem molt contents de la feina feta i sobretot de veure la cara de la gent , que se' ls il.lumina quan els hi donem les ulleres i per fi poden veure el que fins ara no podien.

Marxem dos dies i mig a Puri

Farem un petit descans ben merescut. Treballem de 9 a 6 cad dia, i volem un reset. Fe unes 40 revisions de visual al dia. Ha corregut la veu per tot arreu, avui ens han vingut dos clients de 39 i 50 km lluny. Hem hagut de comencar a donar montures d' ulleres sense vidres per que ja hi ha algunes graduacions que no trobem entre les ulleres que vam portar. Fins avui 224 ajustades al deficit. Fins hi tot ens porten cecs i nenes super estraviques per probar de trobar unes ulleres adecuades.
Hi ha sort per que els vidres aqui son molt barats, i com que ja duen la recepta de la revisio i la montura, els costara pocs diners.
Tenim gent que surt tan contenta i agraida, com no us podeu imaginar. Veure la cara de satisfacio de gent que no veia tres dalt d' un burro i que ara ho veu tot, no te preu. Nomes ni ha hagut tres que ens han vingut a tornar la ullera per que no els agradaba, la trobaven lletja o amb una patilla mes suelta que l' altre.
Pero necesitem un reset, aixi que dema fem vacances a Puri. Tot i aixi al mati encare pencarem. La Neus te citats deu hipertensos per controlar despres de uns dies de medicacio. I l' Hector i jo explicarem al Rongit, un noi que ens ajuda i que vol apendre, estudian Optometria, que fara servir la caixa de examens i les ulleres que deixem quan es llicenci, al Hospital. Ajudar a formar gent el millor que es pot fer en aquestes terres. Axi que dema clase d' ptometria, jo tradueixo del catala de l' Hector al angles del Rongit, per que vegui una mica com va aixo de posar una pila de vidrets diferents a les ulleres de Barragan que posem al nostres clients.
I finalment festa gran per tots el que ens ajuden aquests dies, el que fa les llistes d' espera, que el tenim mig enbogit i desadesperat, no havia treballat mai tant en tota la seva vida. Els dos que ens contolen les cues, i vigilen que no hi hagui baralles, que ho fan super be, i el Rogit, que tambe te ganes de reposar. I nosaltres, sobretot l' Hector que te una paciencia que no se li acaba mai, per que en ve cada un, que la feina es seva per aclarir que es el que veu i el que no veu, per posar la lletra en la posicio que ell li ensenya al cartell, per aclarir que vol dir quan gesticulen amb el cap i la ma dreta, de vegades no li parlen, li fan gestos que ha de descifrar, i encare que ja els comenca a entendre, de vegades el fan tornar mico.
I menjarem..... mes variat, i pollatre que encare no n' hem menjat ni un dia. I dormirem en un hotel net i pijo que ens el mereixem.
Jo he parat les clases als poblats. Aquests ultims tres dies els meus pobres pulmons estan una mica cao i m'he quedat sense veu, no se si es la pols o el que pero les he pasat una mica magres. Estic amb Salbutamol, corticoides inhalats, un de punxat i antibiotics. A veure si m' acabo de refer i torno a comencar les meves rondes per els poblats.
Vacances!!!!

Es necesita un dentista expert en ortodoncia i un dietista

El meu Manu i jo

La vida a les cases de Juanga

L' arbre sagrat quan es pon el sol

Aquest es el tronc de l' arbre sagrat que tenim just a ma esquerra del hospital. Diuen que hi viu una cobra a dins, quan el visitem anem amb cent ulls.

La cuina de l' Hospital

La cuina aquest any es molt millor, esta neta, renovada, i amb un cuiner de restaurant, que es nota. No te menu pero molts dies en ve a preguntar que volem. Sabem que sempre hi ha el mateix, per tant li diem que faci el que vulgui, el que tingui. Mengem millor que l' any passat, en fa patastes fregides, amanides, i el reste ja sabeu.... dalh, sigronets, i arros. No hi ha escarbats, i tot esta molt net. Una imatge val mes que mil paraules.

Les obres a l' escola ja tiren!!!

Els fusters ja han comencat a treballar a l' escola. Nomes ni ha dos pero trebalan molt. Primer tallar i pulir les fustes de les finestres, despres rebossar per dins i per fora i finalment pintarla tota sencera. Quasi hem sembla imposible que en 12 dies s' hagui acoseguit que es posin mans a l' obra. En Govinda esta estressat tanta feina l' atabala.

Ulleres per Juanga