Me escapat a Puri, no m´esperava poguer sortir pero m´ha vingut el Govinda a veure i me apuntat amb ell, que s´en anava a discutir un tema d´herencies familiars bastant pelut. I sobretot, es el que a mi mímporta a bucar un cable de freno i un mecanic que el posi a l´ambulalancia. Ja esta en marxa la reparació, gracies a una ajuda que hem rebut. Es complicat fer qualsevol cosa aquí, portem cuatre dies per poguer portarla a Bubaneshwar, avui li canvian la batery, dem´troben que quan l´enguegan pert oli, al dia seguent que no frena ni per mal de morir, i cada entrebanc s´ha d´anar a solucionar lluny. No s´acava mai, i sort que soc aqui donan per el sac cada dia dia, sino no es faría mai res. Els llits una altre ni ha dos que no ajusten be, buenooooooo, el que porto batallan per que vingui un tipo amb un taladro a fer dos forats una mica mes grans.
L´altre dia reunio amb les enfermeras per que facin la seva feina una mica mes be. Va anar be per que despres de sentirme remugar durant cuatre mesos s´esperavan un rapapolvo, que te cagas, pero no va ser com s´esperavan, i vam quedar que complirian la feina estipulada, que es minima. Ja veurem que pasa.
L´altre dia van descobrir que el vigilant de nit no estava al seu lloc de trevall. Feia de cuiner amb un festival d´ala vora. Hi va haver un sacramental, i jo aprofitan la bronca vaig sugerir que fes el favor de fer fora de dins l´hospital els gosos, que fins hi ott bordan dins, i dormen cada dia devant de les portes de les habitacions, plens de puses, sarnas i ferides infectades.
Deuen pensar que no en ting prou amb els malalts que ara me las empreng amb els pobres gosos. Em sap greu fer- los fora, pero es que no es plan, que dormin a dins.