Post de fa varios dias que no hi va haver manera de penjar desde en lloc

S´ha acavat la festa amb el Capi, i ja torno a ser a L´hsopital. De Puri vaig anar a Bubasnesvar pasan per la companyia eléctrica. Esgarifos!!!!!, no m´estranya que no hi hagui gaire electricitat pels pobres en aquest pais. Quines oficines tan tinyoses, tot son papers apilats, mitj arrugats i rosegats per les arnes, plens de pols. Tot era gris i brut. Ple d´armaris de llauna amb les portes mitj obertes i trencades. Semblava que entrava a qualsevol dels nostres jutjats. Nosaltres anavam acordes amb el tema. Duiam uns papers refotocopiats, rebregats i tacats d´oli.
No sé ben ve que ha pasat per que parlavan Oriya, pero el Secretari m´es alt, despres de parlar amb el Michael, ha ordenat que demá mateix vinguin a posar un transformador com Deu mana. Jo m´el he cregut, semblava molt interesat en el tema i trobava que l´electricitat es primordial i super urgent en un Hospital. En sortir jo estava molt contenta pero ell no tant, diu que fa deu anys que li diuen el mateix. Segons el Manu, aquest tipo del despatx es el maxim carrec i segons ell, si que tindrem electricitat i en una setmana. Ja veurem.

Quan he tornat a Juanga hi havia dos persones noves, l´Ari i la seva mare, que han vingut de visita. L´Ari ha acavat medicina aquest any, i l´any pasat va estar col.laboran 5 setmanes amb la gent dels poblats, i els hi va construir unes Toilets, a la entrada del poble de Juanga. No les va veure acavades i tenia els seus dubtes de si les farien servir o no.
Está molt content, primera en veure-les acavades, i segona per que ha pogut comprovar amb els seus ulls que si que les fan servir.
Li he explicat que les sevas toilets son famoses a Benasque, per que em va enviar una carta explican-me tot el proces, que la vam estar lleguin amb L´Albert i uns amics, en el menjador d´un Hotel de Benasque l´hivern pasat. Com que nevava, tothom era allí escoltan les peripecies que va haver de patir per fer els famosos waters. La gent es tronxava i avui l´Ari i sa mare també.

Are sona una campaneta i començan uns cants del metge ayurvédic que resa als seus Deus, despres de banyarse. Ning, ning, ning.

A Puri em vaig reunir amb el Govinda i el Capitá, per parlar una mica de normas escritas per les infermeras i els que netejan. Començan a donarse compte de que fan falta canvis.
Al Hospital crec que s´ho ensuman i hi ha una mica de malas caras, aquí ningú vol trevallar esforçan-s´hi masa, i jo crec que veuen a venir que s´els exigirá més del que fan. La veritat es que tots s´ofegan en un vas d´aigua, pero farem el que podrem.


Per les Infermeras

Explicar al pacient normas higiénicas del Hospital quan ingresan.

Quan un pacient es alta, ordenar la neteja del llit, el matalás, i llençols, aixi com l´orinal o botella, a qui correspongui.

Observar la confortabilitat del pacient dos cops cada matí , tres cops a la tarda, i un a mitja nit, observar que li donen per mejar i si menja, si esta angoixat, coloració de pell, llavis i mucoses, molt adormilat....
Sugerir canvi de roba, i canviar-li el llençol si está mullat de suor o orina. Ajudarlo junt amb els familiars a incorporarse i acompanyarlo al bany la primera vegada que es lleva.

Sería bo que l´infermera tingues la medicació dels pacients controlada. Numerar calaixos i llits i tenirla guardada. En una safata portar i emportarse tot el material de les cures o medicació a administrar.
El lloc on trevalla l´infermera, ha de quedar completament net quan acava de preparar cures o medicació, i per torns cada setmana l´infermera ha de netejar a fons aquest lloc de trevall..

Quan el pacient marxa a casa seva, preguntarli si ha estat confortable, i si te alguna dubte sobre la medicació, o del que el metge li ha recomanat per els primers dies a casa seva. Recordarli la higiene de les ferides, i sugerencies que li puguin ser d´utilitat.


Sembla que hagui de sortir del cap de qualsevol infermera tot aixó, pues la feina será nostra que ho entenguin, ho aceptin i ho facin.



Per els que netejan,

NETEJA DE LES HABITACIONS

Escombrat diari.
Un cop a la setmana fregat.
Un cop al mes neteja a fons dels cantos, els socols i parets. I retirar trenyines. Netejar el cuadro de interruptors de la llum.


Les parets amb aigua sabó i una esponja.
Els llits amb aigua i esponja
Els matalasos amb aigua, sabó i una esponja.
Els orinals i botellas de dieuresis, i papereras amb lejía.


LLits, matalassos i orinals, neteja cada vegada que un malalt s´en va a casa.

Portar un registre de la neteja mensual en una llibreta que tindrá algú que s´encarregará de dir quin dia es fa la neteja a fons, la supervisará i la signará.

NETEJA DE LA CUINA

Neteja de superficies i pica diaria
Escombrat Diari
Neteja a fons setmanal, que inclou estanterias, fogons, i recipients de verduras i arros.
Neteja cantos i recons amb raspall.
Neteja a fons del cubell de las escombreries setmanal.

Aquí encare hi haurá més feina, per que no tenen ni la més mínima idea del que es netejar.

El Michael volia posar una foto meva a l´entrada pricipal on n´hi han dels principals col.laboradors, i li he dit que ni hablar, per que després de posar en marxa aquest plan, em faran vudú.

Bromes apart, començan a adonarse que en tres setmanes m´en vaig i no volen ni pensar-hi. Volen que em quedi un any i diuen que soc com la mare del hospital. Que trevallo molt, que als pobles tothom sap qui soc i el que he fet i que per aixó, no enbruten les parets ni tiran papers, que soc la voluntaria que ha trevallat més dur en tots aquests anys, i jo al.lucino, no tenen ni ideia del que es pencar.
Avui me posat un sari super xulo que em vaig comprar per un euro i mitj, i me pasejat per l´hospital. El cuiner s´em ha tirat als peus, mort de riure pero molt content de veurem d´india. Ahir vaig estar fen fotos a unes malaltes a la seva habitació, i avui com que ja hi havia confi, m´els hi presentat en sari. Ni havia una que mitj dormiscava, i s´ha llevat de cop impresionada, de veurem amb el sari, s´em han abraçat, em donavan la ma, estavan molt contentes de que m´hagués posat el seu vestit. La veritat es que no m´esperava aquesta reacció. La gent aquí es super agraida i qualsevol mostra d´apreci a la seva cultura es molt valorat. Ara volen que demá m´en vagui vestida així a pasaejarme per la village de Juanga.

Un dels nens orfes que viuen a l´hospital, el Tópona germá petit del Babu, ve de tant en tan al meu cuarto. El mimo una mica, li ensenyo a xiular amb els dits a la boca, li ensenyo cosetes noves per ell, i ahir va descobrir que tenia una pilota de tenis i em va demanar si li deixava. Quan li vaig dir que li donava, que era tota per ell, no s´ho creía, i li va fer petons a la pilota. Ara va sempre amb ella. Es increible, jo crec que mai li havian donat res.
El matiex va pasar quan li vaig donar dos dies després, un telefón movil vellet que algú va enviar desde Barcelona. No te cámera, no te música, li he posat una SIM anulada per que li funcioni, l´unic joc de marcianitos que hi ha, i estava super feliç de tenir el seu móvil per jugar.
Amb tan poquet, estan tan contents!!!!! El veureu en un video.

Del container només han tret alguna coseta caducada. Ho han revisat absolutament tot. Per sort ho han tornat a empaquetar com estava. Sembla que en dos o tres dies vindrá cap aquí. Ara toca trobar un parell de camions de la mida dels camins que tenim en els 15 ultims kilometres avans no s´arriva a Juanga, i han de ser camions que haguin anat a descarregar a Calcuta, i al tornar aprofitar el viatge, per que així es més económic.
No s´acava mai, desde el Juliol que dansa el tema i estem quasi a febrer, el dia que arrivi aquí faré com el Tópona, li faré petons al container, i a totes les coses que porta, UNA PER UNA.



I afegeixo, que la reinió va anar molt b, va acceptar toes les condicions i ara ho escriuran en un paper i ho signará tothom, els capos i les trevalladoras