Com que ara no puc fer clases, per que els que ho manegan estan pel container, torno a pintar. M´he animat de nou, en veure que quan he tornat de vacances, les parets pintades anteriorment seguían bastant netas, alguna ditada, pero en general aspecte molt net.
Sembla que l´altre dia van tacarne una amb pasta de dents. Algún marrano va escopir a la paret, i van correr tots a netejar-ho, per que al dia seguent arrivava la Marta, i s´emprenyaria. Son el que no hi ha!!!!
A la porta principal d´entrada a l´hospital hi he trobat un lletrero amb Hindi o Oriya que es el que parlen aquí, i oh!!! sorpresa, diu: No escopir ni tirar papers. He quedat maravellada, tots solets han decidit posar el lletrero. I la veritat, es que no hi ha tanta merda al voltant del Hospital.
De totes maneras, desde la meva terrassa he descobert uns quan papers i bosetes de plastics. He anat a buscar a la Normoda, una enfermera que es fan meva, i li he dit que m´acompanyés a renyar als pacients de cirurgía, que son els únics que en poden tirar, per que tenen terrassa i no els hi puc posar mosquitera.
No se com ha corregut la veu, de que anava a fotre una bronca, i m´he trovat que a l´habitació dels operats, hi eran tots els del hospital, a mirar a veure que deia.
Es he fotut per que he començat a saludar amablement a les dues dones operades, a desitjarlis happy new year, i despres, als marits els he tret al balcó i els hi he dit que per favor baixesin a recollir els papers, ja que el dia anterior , jo m´havia dedicat a netejar-ho tot. Els hi han traduit el que han volgut, pero una hora mes tard, no hi havia cap paper.
L´Albert ha marxat, i el trobem a faltar. Tots hem preguntan per ell, si m´ha enviat algun misatge, on deu estar, en fí que l´enyorem. Els hi he explicat que el primer mail que m´havia enviat, el va escriure desde el water del tren, per que era on hi havia endoll, i encare riuen. Quin fástic amb lo guarros que estan els wc dels trens indios.
El Babu ha heredat la seva bici, i va més content que una mona amb el seu MP3 tot el dia. El de la farmacia dorm calent amb la manta a cuadros polar, que tambe va rebre en herencia, i está super agrait. He estat pintan i ha vingut el Tapan, el germá del Babu a ajudarme, i m´ha fet cantar el Sari, Sari, Lungui Lunghi.
El capo dels mestres pregunta per tú Albert, t´enyora. I el de la farmacia primet i finet, el que t´espíava quan feies abdominals tambe vol saber de tú.
Ara que estic soleta, encare em cuidan més, no se si tenen por de que sense el company d´aventures em deprimeixi o que, pero tot el dia els ting a sobre, em fan fideus amb sofregit, em fan una torradeta mes al mati, ara m´en donan 5 per encomptes de 4. Venen a donarme conversa mentres sopo, el Surgio, don cuiner , em canta cançons, el de l´altre farmacia li fa la percusió super ben feta, i el xofer, el Bikás m´ha ofert els masatges de la seva dona. No em puc queixar de res.
Bueno si, ahir sortia de la cuina d´esmorçar i d´un pel em va anar, que una
escopinada que venia de la finestra del pis de dalt no em va a sobre. Vaig fer veure que m´havia caigut al cap, i vaig montar un pollo, que te cagas. Resulta que la que escopía era la mare de la Pipi, una de les infermeras, que com que ha tingut un nen i ha de pencar, ha vingut a viure a l´Hospital amb la mare i el criu. Tothom m´ha vingut a demanar disculpas, si ho se me callo. Pero la questió es que el fet ha corregut per tot arreu, i crec que no tornará ningú a escopir per una finestra, que es el que jo pretenia.
Aqui se suposa que es hivern, i tots van guarnits amb el que poden, per que estan pelats de fret. Fan riure per que es colocan una bufanda al cap de mil i una maneras. Cada un te el seu estil personal. Semblan castanyeras, i aixi els anomenem. Altres porten mantes estil vel de monja. Jo torno a suar.
Aixó si tots, a les set del matí, que sí que fa fret, es banyan a la font amb aigua gelada, mitj despilotats i amb la pell de gallina. Perque a les set?, per que començan el dia fen ofrenes a una pila de deus colocats estrategicament per tot arreu, uns dins d´un arbre, altres en capelletes al mitj del jardi, altres en casetas que han construit, i les ofrenas les han de fer banyats i nets. Per aixo sempre tusen i tenen mocs.
El contenidor segueix al ritme indio. Ara sembla que tots els papers estan en recla, i demá al matí, van al port a veure que pasa. Han agafat un agent d´aduanes que els hi ha posat tot en ordre. Pero........
Segons m´han dit, el material fungible els hi volen llençar, per que en les sevas normas aquest material es considerat medicament, i necesita no se quin caray d´autorització. Jo crec que el volen arrambar per vendres´el i treuren la pasta, que no poden estafar.
Estan acollonits, per que quan m´ho han explicat me posat com una fera i els hi he dit que si aixó es així, que s´esperin a tocar res, que vaig jo a Calcuta a veure que pasa, i que hem diguin a la cara que tot aquest material, que el govern escatima als pobres, no el deixan entrar.
Que primer aniré a bones, pero despres, si ho veig tot perdut, els hi diré el
nom del porc, i estan cagats....Tenen dubtes per que saben que l´armaré. Per un cantó volen el material, pero per altre tenen por, per que en aquest país ningú aixeca la veu devant de l´administració, i em veuen molt emprenyada. ja veurem que pasa.
Avui ting cants a Juanga d´aquells que no es poden aguantar, pero son per la iaia morta del Manu, el nostre estimat traductor, i no puc fer escarrafalls.
A sobre, corre un llop per els voltants i tots els gosos aullan, que no se com es amb catalá, i ha un merder que no es podrá dormir.
Un mort a la familia vol dir, que durant deu dias no es poden banyar, ni afeitar. Tampoc poden menjar durant el dia, i a la nit només poden menjar dal. El dia que fa deu han de fer un tiberi descomunal per tots els familiars, que son un munt normalment, 50 o més personas, i el dia 11, s´han d´afeitar la barba i rapar al 0 el cap, homes i nens. Es un dol molt estricte.
Quan veus algú amb barba de tres dies, te un mort segur i al cap de poc el veurás rapadet al 0. I tambe t´en enteras per els cants escandalosos d´hores i hores, com els del video que us vaig posar.
I ara em ve al cap una altre tradició, aixi molt d´aquí. Els nens i nenas quan neixen no tenen nom fins al 21 dia de haver nascut, en que es fa un tiberi i se li porten els obsequis.
Segueixo sobrevivin!!!!!!!
Tenim un metge nou, que es l´antitesis del Indigena, el Pradam, que ens va abandonar fa temps. Es tot un senyor, tibadet, que ens mira una mica per sobre l´hombro. Es fa portar alguns ápats a la seva habitació, i parla poc.
El seu anglés encare es mes díficil d´entendre, que el de metge ayurvedic que ara ja quasi li enteng tot.
De dia va impecable amb camisa neta, planxada, i sense taques, i amb un xaleco de forro polar, molt pijet ell. De nit porta un traje molt maco tipic dels musulmans indios, camisola de fil llarga amb brodats, fins a genoll, pantalons amples, i un gorro de llana al cap. Avui ha vingut a sopar i s´ha destapat, i m´ha explicat una historia de Deus indios, d´un tipo que encare es viu que que va arrivar a Chicago meditan, de Sers Suprems, ánimas, dimonis i que se jo més, que m´ha tingut mitja hora, que aviat es dit, intentan captar el moment, en que sense entendre res del que hem deia, li podia dir bona nit, i no quedés alguna de les histories a mitjas i s´adongés de que no m´enterava de res.
M´ha trobat amb la disfresa de pintar, que es plena de pintura blanca i marró, la cara i les mans brutes de pintura, i quan li he dit que pintava, m´ha preguntat, que si hem pintava la meva habitació. Li he dit que només pintava gratis les habitacions dels malalts, que si volia que li pintés la seva li cobraría. Ha rigut, menys mal per que encare no se ben ve com va de sentit de l´humor.
Ara el ting de veí, l´han posat a l´habitació del Albert. Quin canvi, L´Albert era silencios, dormia fins les nou, i aquet fa molt de soroll, va amunt i a vall tot el dia, obre i tanca portres, tragina coses, i es lleva a les set del matí i posa no sé si una tele o la radio, amb novelas de bolywood, que tot el rato cantan, unas cançons horribles. I ronca.
Fa dos dies que plou, tot s´ha netejat, i fa olor de terra mullada. Just quan han tingut tot l´arros ben colocat en els pallers per que no es pugui mullar,com ho saben !!!
Demá hi haurá un eclipse de sol a les 12 del mitj dia. Quan hi ha eclipses estas cagats de por i no cuinan res mentre dura, porta mala estrugança.
Entrades
