Entrades
NEW VEGAN-INGS (BEGINNINGS)
Fa 7 anys
28 de nov. 2009
Si per Nadal Mateu el Gall
Us poso el meu número compte del BBVA, que es el que puc controlar desde L´india, per si voleu ajudar una mica a aquesta gent amb la que estem trevallan. Com que estem aquí, podran ser invertits en coses útils, que els facin força servei i no es perderá ni una pela.
El nº de compte es del Banc BBVA 0182 2940 43 0201532321
Moltes gracies en nom de tots els meus indios.
Encare estem a Puri, menjan com porquets, per que ens esperan 15 dies mes de patatetas, pero despres Vacances, ens peguem una bona vida.
Una de bona estavam menjar i he sentit merder al carrer i he vist de reull el cap d´un toro i un home que l´espantava amb una cadira, hem sortit tots, i ha resultat ser una discusió molt forta entre dos toros per una vaca en cel. Com lluitaben, ni pals ni cadires, ni crits, ells enbanyats a hosties d´una punta a l´altre del carrer, Aixo a vegades acava en ferits, per que la gent si fica pel mitj, i un toro en cel no está per bromas.
Demá teniam un dinar a casa d´un cirurgiá pero s´ha suspés. Aixi que tenim més lliure. Jo haig d´anar amb el Govinda a veure un metge, per que vingui a trevallar al nostre Hospital, el Pradam ha plegat, diu que es masa vell 66a, per anar en moto dos hores de camí. Jo crec que es per que s´está fent una casa i li prenen el pel els obrers, i ha decidit posarse al front de l´obra.
En fí, demá a fer entrevista al doctor.
I a comprar mosquiteras. Hem decidit posar mosquiteras a les finestres de les habitacions dels malalts per que no puguin escopir per la finestra i llencar-hi la merda. Sembla que ho fem per que no els piquin els mosquits, pero no, es per que hem pintat i no volem que embrutin. Truquillos i estrategias Marta.
I a seguir. No he rebut ni una foto del carregament del contenidor, i hem consta que s´han fet.
El pare d´una nova criatura de qui no diré el nom, les te pero es veu que amb l´emoció de la paternitat, se li ha pasat enviales. Amb el Marcelo no hi contava masa, per que el seu estat permanent d´astronauta, ja hem feia dubtar que pugués anar be. En fi FELICITATS AL NOU PAPA, i per favor envieume les fotos, que el container ja fa dies que navega.
Si algú pasa per devant de casa meva, que no s´espanti, la Marta ha fet una decoració Nadalenca
que no vui ni imaginar. Desde el tren es veu que totom mira a casa meva, deu semblar el SEPU dels anys 1960, quan jo era petiteta i anava a veure el Rei blanc asegut en una cadira enfilat a una paret ple de llumenetes horterillas. En fi si a la Marta li fa ilusió, guarnirme tot l´exterior de Nadal, no hem sembla gents malament, pero que tothom sapiga que ho ha comprat tot ella, i ha sigut al seu gust.
Una abraçada a tothom
27 de nov. 2009
Ara ve Nadal
Ara ve Nadal, Matarem el gall i als pobres de Juanga ens ni darem un tall!!!!!!
Si voleu ajudar a la gent de Juanga, si us sobrés algún eurillo, el podriam fer servir. Ja veieu que fem miracles, i si ens hi posem avancem molt. Pintar per exemple amb 25 euros, tenim pintura per tres habitacions, dues d´ingresos i un recovery, que pintarem la setmana que ve. Aqui falta de tot, papereras decents, llençols, encare s´hauria de renovar alguns llits, pintar altres estanças que tambe fan por, comprar una motxillas on posarem una mica de material del container(venas esparadrap, alguna ferula, iode, etc), arreglar l´ambulancia (500 euros), en fi ja se que esteu en crisis, pero aquí estan bastan pitxor. La unica manera que s´em ocurreix per poder enviar diners, hi ha varies persones que m´ho heu demanat es posarlos al meu compte del banc, ja se que sona fatal pero es que jo d´aixó no hi enteng. Si algu sap algun sistema més polit, que m´ho digui.
Si no en el próxim cop que hem pugui conectar, us escric el meu número de compte.
Avui internet va fatal, no puc posar fotos, l´albert n´ha posat. Jo ho intentaré fins que s´em acabi la paciencia, i si no puc avui ho probaré demá.
Ja hem pintat
Ja hem pintat !
Ha quedat molt be, i tothom está molt content. Ha sigut un espectacle, ha desfilat tot quisqui a veure com pintavan, sobretot com pintava jo, es veu que aquí les dones no pinten. I els homes tampoc, a no ser que siguin especialistas.
Tots volian pintar, els feia gracia, pero ens han posat dels nervis. Els mirons feian nosa, el metge que tambe ha vingut a xafardejar s´ha pintat la camisa arramban-se sense mirar, i entre dos al mitj del merder, s´han posat a netejar-se. Els més agoserats m´han demanat el pincell, i tenian molt mala má. Ens hem anat posan nerviosos, i els em fet fora a tots, i ens em tecat amb una cadena.
El resultat impresionan, mireu l´avans i ARA.
L´Albert s´está tornan un indio
L´albert s´está tornan Indio. Va vestit com un indio, amb longui, que es un drap a modo de faldilla, que encare no li ha trovat el truco i de tan en tan li cau i queda amb calçotets. Porta samarreta de tirants, tipo imperi, i un drap a cuadros penjan al voltan del coll, que quan te fret s´el coloca com el vel d´una monja, está monísim
Quan te fret, a la nit per sopar es presenta, amb una jaqueta amb caputxa i envolicat amb una manta,
Fa pets i rots en public. Al principi li feia gracia, ara ja ni aixo, els fa i ni s´inmuta.
S´hem ajeu per terra allá on li ve be, i reposa o pren la fresca, mentre li pasan per sobre.
Amb la bici es para al mitg del pas, ni a la dreta ni a l´esquerra, al mitj, com fan ells fen nosa fins hi tot a les vacas.
No menja amb las mans per que es crema, que si no……
Quan acava de menjar glopeja aigua i escup devant de tothom, per la borda del menjador, com fan els metges i els mestres. Encare li queda menjar amb la boca oberta, fen soroll i xarrupar. Tirar els mocs amunt i despres escupirlos tot fen un bon gargall, i escurarse la gola, pero tot arrivará…
Está causant furor entre les nenas de l´escola que s´el miran amb molt bons ulls, comenten i riuen, el cridan pels camins, amb accent a la A, Albert!!
Els nois el tocan, i li demanan el telefon, fins hi tot els de la clase 7. El troban molt Smart. He de dir que aquí tothom es toca, els nois van agafats de la ma o per sobre l´hombro, i les nenas tambe.
A ell tots i totes el volen, hi ha escenas de lo mes Friki. L´útima me la vaig perdre. L´Albert va anar a comprar galetas al Corte Inglés, i el tipo encarregat d´alló i el de la farmacia finet, que sempre el ronda, es veu que li van tocar tot el que van poguer, mentre li deian que estava molt guapo amb la nova samarreta imperi vermella i arrapada que estrenava. Li van confesar que s´el miravan quan fa abdominals al terrat, ¡!els hi deu caure la baba!!. En fi aquet Albert, amb Accent a la A, está arman bastant de revuelo. Un dia haurá de corre i riuem un rato.
El noi te moltes pesigolles, i saben aixó, no te altre acudit que fer-li pesigolles al cuiner, que tambè es com ell de sensible. I s´ha montat una guerra de pesigolles, que tots van miranse de reull, i arrambats a les parets per tenir m´es lluny i controlat l´enemic.
Mes aventures
La Creuada de la llimpiesa ha començat.
Primer: regalar-li al Surgio, el nostre cuiner, un pack de neteja: Un Vim de color maduixa, ben llampan, un Silik Bang, tres scothbrite, 6 fregalls amb sabo incorporat per fregar las ollas i un raspall per fer els recons. Desde que hi va fer neteja a fons, no ha sortit cap mes superXL escarbat.Acavará posantme verí a las patatas.
Us puc assegurar que l´asunto de la neteja, es una auténtica creuda. No en tenen concepte, ni els de dins ni els de fora, del que es un Hospital.
No treurem les granotes que si pasejan, un gos pollós que hi ve a dormir cada nit, algun rat penat que hi entra a sopar bestioles voladoras, ni els coloms que entran hi surten com si fosin a casa seva, pero ens en sortirem.
A ratets vaig agafan a les infermeras una per una i els hi faig practicar el que hem ensenyat als nens, amb una mica més de nivell. Quan hem arrivat a la práctica d´envenar un bras trencat, Oh nova sorpresa!!! Si la pacient es una dona casada, porta unas pulseras que no es poden treure ni per mal de morir. De cap manera, el Pradam diu que s´han d´incluir dins l´envenat. I si s´ha d´enguixar el bras? Li he preguntat. Tampoc, semblaria que no te marit !, tenen unas coses.
Li he dit a l´infermera, que si mai anés a trevallar a qualsevol altre país, que sobretot tregui anells i pulseras, i li he explicat el per qué. De veritat que son la hostia aquesta gent. Pobres dones, fins hi tot quan es fan mal, les tenen en menys preu.
Baixo per l´escala i trobo cinc homes capitanejats pel Govinda discutin devant d´una pedra, que han colocat sobre el desaigua que hi ha al mitj del pasadís de la planta baixa. Que pasa ? pregunto, que hi ha una serp, i estem escalfan aigua per ferla surtir i matarla. Cobra?, no ho saben, l´han vista corre pero era fosc.El que ens faltava, ja tenim prou fauna al pis d´abaix, com per que ara ens en vingui de perillosa, si sobrevivim a tot aixo ens guanyarem la inmortalitat.
Set km d´anar i set de tornar, preciosos, plens de vida, de gent trevallan, de color, ¡Com estan els Camps d´arrós !, s´estan dauran i ara tenen un pelet de vert i tots els grocs que pogueu imaginar, es una pasada, que bonic!
A la tarda hem anat amb el Babu, un noi orfe que viu al hospital, al riu. Tres km mes d´anar i tres de tornar. Hem quedat baldats. Pero ha valgut la pena quin lloc mes tranquil i més relaxant. Just a l´hora del bany dels búfals, semblava qu´eram al desert.
Al dia següent….
Hem anat a Nealy, a tres quarts d´hora a comprar la pintura. Blanc i de la mitat en avall color marró per que no si vegi tan la bruticia. No tenen rodillos de pintar grans dels de pel, son dels d´espuma i petits, així que haurem de pintar a brotxa.
Hem tornat i hem anat a fer la nostra primera clase al poblat que tenim més a la vora. Devant del temple i sota el porxo, hi havia uns deu homes, aseguts per a quí i per allá. Han netejat el terra de pelleringues, i ens hi hem asegut.
Al cap de poc n´ha arrivat algun més i dues dones que badavan i no veien ven be que pasava tambe si han assegut. Hem començat la clase, els ha costat posarse en órbita una mica bastant, pero alguns fins hi tot han participat i fet alguna práctica. Hem quedat per demá, que els hi explicaré que han de fer si creuen que un te un infart, si els pica una cobra, si s´electrocuten, si s´escanyan en serio, o si es creman amb foc. Com que tot aixó els hi pasa bastant sovin, els hi he anunciat els temas per crear una mica m´es d´interés.No hi havia dones. Per que? Dons per que s´els hi ha de fer per separat. Ellas no poden participar si hi ha homes, es la seva cultura i tradició. Be, dons farem dues clases una per homes i una altre per dones, Good, Good, respon el Govinda, capo de l´hospital, que ens ha acompanyat per que ens fesin mes cas.
Hem començat i llavors n´han aparegut més. Avui estavan molt més interesats que ahir, comentavan i discutian, i s´els veia més contents. Al final han dit, que el que haviam explicat avui si que ho farian, pero lo d´ahir si es un accident, no, per que aquí si t´atures per atendre un ferit, la policia t´inculpa inmediatament de ser el causant del accident. Aixó es algo molt arrelat en aquest pais, i per tant la gent no es para mai a socorrer a ningú. Inclús la propia gent es tira a sobre a pedradas, del que s´atura dient-li que es culpable, encare que no ho sigui, i es monta un merder considerable.
Els hi he dit que si el ferit fos un fill seu o el seu pare, a tots els agradaria que algú s´aturés a ajudar al seu estimat familiar, i encare que només sigui per aquesta rao, haurien de repensar- si en aquesta manera de fer.
Son gent una mica difícil, pero seguirem insistin.
Per la clase de les dones haurem d´esperar la setmana que ve. Ara estan atrafegades per que dijous es un gran dia de festival, i fan molt de menjar i unas pujas a la Deesa Laxmi que es la dona del Deu Jannagat, el de Puri, que aquí li tenen molta fé. Es veu que a la Laxmi li demanan pasta, calerons, per pasar l´any. Precisament a ells crec que no els fa gaire cas aquesta Senyora, pero no li perden la fé, i li faran ofrenas de menjar per el que sembla.
Per tant no hauriem de surtir en bici, hi haurà menjar per donar i vendre, i de la manera que son estarem convidats a menjar de tot, i a aturarnos en cada casa, i aixo es un perill per l´estomac i per la boca, ja sabeu quin sistema tenen si no en vols, t´ho fican a la boca, a saco!!!!
17 de nov. 2009
Les clases que farem ala poblats
La propera setmana comencem als poblats. El primer a Juanga. A sota del arbre sagrat i penjarem uns dies avans aquests dibuixos de l´Ivet que em va fer per despertal´s-hi l´atenció. A veure si triunfem i venen tots a apendre.
Com van pasan els dies.....
Cada vegada que paso per el pasadís d´abaix, miro cap a l´habitació dels Llits nous, fan un goig. Ja hi ha hagut un malalt que els ha estrenat. Estic molt contenta.
Fa un mes i mitj que soc aquí, i estic molt be. Tranquila, contenta, i feliç. Envoltada de gent que ens aprecia moltisim. Els nens i les nenas de l´escola quan ens veuen, s´els hi ilumina la cara, els hi hem explicat coses que els hi ha agradat molt. Quan hem acabat cada grup, els hi hem dit que ara quan veguin un accidentat o es trobin amb algú que está molt malalt poden fer coses i ser molt ùtils. Que si els grans no saben que fer, que diguin que ells si que en saben, que a l´escola ho han trevallat, i que expliquin i facin el que els hem ensenyat.
Ja hem acavat la feina a l´escola de Citta. Ara ens reclamen d´altres escolas. A mi ja m´agradaría, pero em de solucionar el problema de la traducció. Aquest setmana ens hi posem.
La setmana que ve començarem al primer poblat. Será Juanga, el poble on está l´hospital. Ja en ting ganes. Ting ganes de veure com ens en sortim, i si els nens han fet la seva feina, d´explicar per que serveix el que els estem ensenyan.
Amb l´Albert ens avenim moltisim. Estem descobrin junts una manera de viure molt diferent de la que coneixiam, i cada cop ens agrada més.
Un món sense preses, on la gent es valora per el que es, no per el que te. Disfrutem del silenci, de la pluja, de la llibertat de sentir i pensar en cada moment el que fem, sense que res, ni ningú, s´ens hi posi per el mitj.
Ens sentim molt estimats i valorats, i aixó ens fa sentir molt be.
Envoltats de natura salvatge, amb els seus colors, sorolls, i vida.
Aquesta vida sensilla de la gent i les bestias, el riu, l´arrós, els cels estrellats, la foscor, els cants que sentim de lluny de cada poblat. Al principi em molestavan, ara fa dies que no cantan i els trobo a faltar.
Trovar els camins amb gent aseguda a terra petan la xerrada, contemplan el paisatge, disfrutan de l´ombra d´un arbre, esperan que la vaca menji, o reposan del trevall al camp, sense presas, tranquilament.
M´agrada i disfruto moltísim, aturan-me asaguenme amb ells, i fer-la petar, encare que parlem idiomas diferents. Intercanviem somriures, i compartim temps de calma, a vegades un xai, el té indio, amb llet especies i sucre.
No ens molesta, que quan ens aturem es formi al nostre voltan un corrillo de gent que ens mira, com si fosim d´un altre planeta. Nosaltres tambe ens els mirem i a vegades comencem a sentir que ens agradaría ser com ells.
Som molt feliços !!!
Estrena de bicletas
Ja hem estrenat les bicicletas. Pero hem sortit a tres quarts d´once, quan els sol apreta de valent, i crema. Tot i axí hem anat a fer una volta, primer a Poanga, un Poblet a tres km, que te una barraqueta on arreclan bicis, per que ens posesin els seients a la mida. S´ha fet un corrillo d´homes al nostre voltan, tots mirant-nos, i un parlan-nos amb oriya sense ni adonarse´n que no l´enteniam de res.
Hem de trobar algu que se sembli a una ferreteria per comprar dues claus per apretar tuercas. Sens afluixa tot. He arrivat amb el manillar plegat.
Els camins son amb sots, pedras, i reguerots. No haviam tingut en compte las vacas que estan o sueltas, cap problema, o lligadas a una estaca amb un corda llarga. Just quan l´Albert pasaba per sobre d´una d´aquestas cordas la vaca s´ha mogut, ha tibat la corda i li ha anat d´un pel que no se la fot.
La carretera s´está construin i per tant trobem bastants entrebancs.
A pesar de tot hem fet una excursió seguin una part del riu que no coneixiam, que ens ha encantat. Quins colors!!! El cami vermell, a la esquerra el riu blauvert, un bon tros de sorra blanca, després camps marrons de terra llauran-se, i gent i bous trevallant-hi, que ens saludavan. Un Mestre de l´escola ens ha vingut a trovar per explicar-nos què estavan sembran ell i tota la seva familia. A la dreta els poblats, ficats sota els arbres, palmeras i plataneras que tenen tots els verts del mon. I entre poblat i poblat Camps d´arròs que ja comentan a estar de color groc torrat, per a collir.
Ens hem ficat a un poblat i de seguida ens han aturat. Un senyor ens ha netejat una parceleta sota l´arbre sagrat, i ens ha tingut de xarrera un bon rato, que ens ha anat be, per reposar forças. Mentres han anat arrivan canalla i dones a veure als dos estrangers que pasejavan amb bicicleta. Ha preguntat de seguida per el futur de les bicicletas. Li hem dit que quedarian al hospital. Li ha semblat be, pero crec que tenia intenció de demanar-nos- las.
En fí, estem molt contents de tenir les bicis, i poguer pasejar i descubrir nous paisatges i poblats.
Estem tentats de banyar-nos al riu, sobretot l´Albert que te més punts de salvatge que jo. Pero no ens acava de quedar clar si hi ha cocodrils. Uns diuen que sí, altres que no. El fet es que una mica lluny d´aquí, hi ha una granja que en cria, i sembla ser, que de tant en tant s´els escapa alguna bestia d´aquestas, que corre per el riu. A mi la veritat es que no hem crida gaire, i tenin en compte que no se nadar, m´ho pensaré bastant. Pero amb la calor que fa, no us ho podeu imaginar!!, portem tres dias de moltisíma calor. La gent está bastant estranyada, per que es hivern, i hauria de fer fret. Potser tambe tenen l´estiuet de Sant Martí ¡!!. Aquests ultims dias estem prenen serum salí, per reposar ions, semblem aquells ninots dels dibuixos animats, que quan suan ,els saltan gotes per tot arreu.
La creuada contra la bruticia comença a tirar endavant. Ahir un cop van tenir els llits nous montats i els matalaços col.locats, vaig agafar al Govinda per banda i li vaig oferir comprar pintura i entre l´Albert i jo pintar las partets d´aquella habitació. Va aceptar. Com que l´efecte sorpresa sempre está present, va resultar que al fondo d´aquesta habitació d´ingresos, on hi ha malalts que s´hi pasan dies, ha un muret que fa com un apartat, i que hi ha amagat?, Una Letrina!!!!!!, que a sobre está atascada i no es fa servir desde ni se sabe….
Resultat, hi ha com una especie de nivell d´aigua espesa marronosa amb llanties, que deu ser un criadero de bestiari i moscas. He quedat morta, de fastic i sorpresa, son el que no hi ha !
Hem quedat que ho cobririan i tapiarian aquesta setmana. No per que sigui una font de microbis, es per que com que els llits nous son mes grans i més amples, are només ens en hi caben tres quan avans ni tenian cinc. Si tapan aquell merder, tindran lloc per posar- ni un altre. Mentres ho tapin!!!!
Al Dr. Pradam li agradaría que anesim per els pobles a parlar de salut pública, pero jo penso que primer n´he de parlar amb ells molt seriosament, de la salut pública dins del hospital, si no donen exemple, com volen que la gent tingui concepte de net i brut.
A la cuina començan a fer una mica de cas, i está més neta. Pero he de trobar VIM limpia hogar, per que fan servir una mica de savo de la roba per netejar, i l´escatiman.
Aixó si, ara menjem sobre una taula neta, ja veurem el que dura.
Entrada que no podia posar per fallo tecnic
Avui ha estat un dia ben aprofitat, i amb sorpresas, com sempre, en aquest pais, descubreixes coses, que poc t´esperas.
Avui es festa consumista, els tiets regalan roba nova al nebot o neboda mes gran, i s´han llevat
tots mudats. Fan un dinar una mica mès especial, pensava que ens darian pollastre, per que avans d´ahir en van matar i deplumar 4 o 5, pero ni rastre dels pollastres.
Amb l´Albert hem anat d´escursió per les villages. Hem agafat camí molt maço. L´intenció era creuar el riu i veure que hi ha a l´altre banda. Peró no hi hem arrivat. Hem trobat nens de l´escola que ens cridavan per el nostre nom, que m´ha fet molta il.lusió, pobles molt petits, nets, i tranquils, gent que ens saludava, que ens demanava fotos, i fins hi tot una dona que s´hem abraçat, i ens ha convidat a casa seva. Ens ha tret les millors cadiras, i menjar. Un dhal, i uns quans pans d´arros amb coco per cada un, en dos plats. Estava tan contenta la dona, que hem hagut de menjar encare que, amb una mica d´angunia. Jo a sobre, avui tenia mal d´estomac, cosa rara que no ting mai. Pero es que ahir em van donar un platet de tast de la festa d´avui. Un formtge cuinat que picava com un dimoni.
Quan semblava que fen un esforç ens ho començavam a acabar, ens n´ha portat més. No li ha agraadat gens que diguesim que no podiam més, i ha vingut amb dolços, i m´els ha ficat a la boca, pero a saco, per la força bruta. Era una cosa de color carbasa fort, molt dolça. Sort que era bona. I a sobre la sucava en sucre!!!! Despres li ha tocat menjar per la força a l´Albert, que m´anava dien que ho vomitaría tot allá mateix. He rigut molt. La senyora ha estat contentísima, aixó es el que mès m´agradat.
A la tarda ha vingut el Biku, el fill gran del Govinda aveuren´s. Te dinou anys i fa primer de medicina. Algú de Nova York li paga els estudis. Sempre que ve a veure a la familia per festes, ens busca. Li agrada parlar amb europeus, saber que fem, com som, i que pensem de la seva cultura. Ens ha dut a l´habitació dels nois més jovenets que viuen aquí, a jugar a cartas, per veure si aconseguim que ens agafin una mica de confiança. Quan son a l´escola ens saludan i parlan, pero a l´hospital s´ens mostran molt tímits, quasi pasan amb la mirada abaixada, i si poden s´escaquejan de contestar un bon dia. No ens hem enterat masa del joc, pero ens han ajudat i hem rigut junts.
Despres hem pujat al terrat i sota un cel inmensament estrellat, hem tingut una conversa molt interesant amb el Biku, sobre sexualitat i llibertat d´expresió en el sexe. Ens ha explicat coses que a mi m´han sobtat bastant.
Les relacions sexuals prematrimoni, no solsament estan mal vistas, sino que si algú et descobreix, fins hi tot pot arrivar a explicar-ho a la policía. Les personas gays o lesbianas, son mal tractades socialment, encare que es poden casar. Tot i casats segueixen sen gent apart.
Per altre banda, al no estar permès el sexe previ al matrimoni, els nois tenen sexe amb nois, i les noies amb les noias, en una proporció tan alta com el 90%, sobre tot a las universitats on hi ha com col.legis majors-residencias, i aixó es considera completament normal.
Tambe ens ha explicat que per inhibir el desitj sexual en l´epoca de joventut, pots optar per un tractament médic, que consta de 6 comprimits diaris d´un medicament que et recepta el metge. Aixó evita las relacions sexuals previas al matrimoni i la masturbació, que també está mal vista. Es senten molts culpables de fer una cosa que els han dit que está molt mal feta.
Parlar de sexe amb la familia es compltament tabú, i només en parlan amb algún amic de molta confiança.
Hem parlat sobre el que fem nosaltres, com em evulocionat en uns quans anys, i com hem aprés a ser més lliures, deslligan-nos del que ens han dit que es bo i dolent, decidin que volem fer amb el nostre cos i els nostres sentiments.
Penso que aquest país canviará en pocs anys, pero quan veig sota la por, i els perjudicis en que viuen, crec que trigaran més temps.
Aquí la gent gran vol matenir les tradicions, i la cultura com sigui. Quan parlem amb els metges d´aquí que son pares de familia, veig que hi ha molta por als canvis. De vegadas quan els hi expliquem la nostra manera de veure les coses, acavan la conversa una mica taxatius dient que a l´India, la cultura i les tradicions son així, i no es poden permetre fer-ho d´altre manera. Que la llibertad porta a excesos i que aixó no es bo.
Els joves tenen un gran respecte per la gent gran, i a las escolas els ensenyan amb el métode de no pensar ni ferse preguntes, per tant ho tenen difícil.
A la televisió, que ni molt menys en te tothom, sempre hi ha partits de cricket, o películas de Bolywood, que solen ser d´amor amb final feliç, on els petons son la máxima expresió de sexe i estan velats.
Dia seguent…….
Estava esmorçan el meu primer tè, quan ha vingut el Pradam, un dels metges que trevalla aquí, tot content.
El mon es un mocador. El dia avans de marxar cap a Juanga, en la festa d´aniversari de l´Olimpia, hi havia un amic seu que es d´Orisa. M´el van presentar, vam estar parlan, i hem va ensenyar unas quantas frases en Oriya.
Be, dons aquest noi es parent del Dr. Pradam. El cap de setmana van estar parlan. Es molt amic del seu nebot, li explicaba que a Juanga hi havia dos personas de Barcelona, i quan va dir els noms, al tipo es veu que li sonaban i quan va descriure els meus cabells i l´historia del container, van tenir la sorpresa de que tot lligava. Que petit es el mon, hi ha mil docents millons d´indios, i ens hem anat a trobar!!!
Tan l´Albert com jo tenim els nostres Fans, el Pradam es fan de l´Albert, el Surgio es el nostre estimat cuiner, Sergio li hem posat nosaltres, el de la farmacia, molt finet, que li toca la cama, tambe es fan seu. Jo ting el Govinda que es super fan meu, la Normoda, el pare del farmaceutic finet, que fa de auxiliar clínic, son els meus fans particulars. El Biku el compartim, de moment no es decanta per l´un o per l´altre.
El Govinda tot de cop estem parlan i es dispara, hem comença a cantar cançons que s´inventa explican qui soc o que faig, a ple pulmó, hem mira fitxo, i va fen gestos de molt sentiment amb les mans. Aquestas cançons duran rato i rato, no se cap on mirar…. Un dia en filmarem una, per que es per veure-ho.
Ting al Pradam amoinat per que veu que m´he aprimat. Per fí comença a ser evident, que la dieta de las patatetas de colors i las llenties a tota hora, fan el seu efecte. Jo estic molt contenta, pero ell, em mira de dalt abaix i em pregunta si em trobo be, si menjo prou.
Quan vinguin les bicis acabaré de perfilar la silueta i quan arrivi a Barna ja podré anar a Mango i a Zara.
Avui li hem mirat la presió a L´Albert i está una mica baix. Ell ja s´ho notaba. De tant en tant, queda cansat de no res, o es mareja una mica. Li hem receptat Sal. A veure si el refem.
Ommmmmmmmm !
Avui es disabte, Children Day, festa dels nens. A las vuit del matí cap a l´escola, hi hem sigut convidats. Pensavan que seria una gran festa, pero ha estat una tortura sobretot per ells. Colocats tots, uns trecents alumnes, en el pasadís exterior del segòn pis, al sol, durant una hora aseguts a terra. La primera part unes nenas cantavan unes cançons que no s´acabavan mai, i la segona aprt un discurs de mitja hora d´un dels mestres, que els deia que el Govern Indi els estima molt, sobretot a ells, que tenen escola gracies als EEUU. I que han de respectar als mestres. Als mestres els respecten per que els hi criden i els tractan una mica a lo bruto. Quan aixo s´ha acabat, en fila els hi han donat una boseta amb tres dolços i cap a casa.
Fa dos dies que fa una calor esgarifosa. Porto la roba xopa tot el dia, i permanenment hem van caien gotes d´aigua per tot arreu, els braços, les camas, la cara, l´esquena, els cabells. L´Albert quan fem las pràcticas hem tem, per que les gotas de suor mevas li cauen a sobre i no sempre las pot esquivar. Pobre noi !!!!, entre que tot li pica, sua igual que jo i a sobre el rego, m´abandonará…
Despres dels actes de paciencia que hem fet a primera hora del matí, hem seguit crian paciencia.
El Manu, el nostre traductor, te un telèfon mòvil que el conecta a Internet, i amb un cable a un ordenador que tenen molt i molt vell. Algùn dia hi ha conexió, i ens avisa. Avui semblava que hi havia sort. Jo tenia un mail important per enviar al SEM, sobre una consulta d´horari. Conectem, s´en va la llum, conectem,torna a marxar la llum, reconectem, es penja l´ordinador. Decideixen que es un tema de corrent. Treuen la corrent i engegan el generador. Primer s´ha de buscar la benzina per fer-l´ho anar. Despres d´una hora, consegueixo en dues fases, enviar el mail.
Desde les 8 del matí que ens diuen, que avui venen les bicicletas, els Llits i els matalaços. A la una que ja son a la carrretera, en una furgoneta. Calculem dues o tres horas. Han arribat a las 8 de la nit i no ens ho podiam creure, amb un richaw que te un motor mes mini que un vespino. No hi havia res embalat, tot posat a saco sense cap protecció. Aixo si, els matalaços son guapisims, tenen un gruix de 6cm, plastificats, i de color Blau, quan els malalts els veguin, voldran venir més sovint.
Hem acavat les clases als nens de la nostra escola. La veu ha començat a corre a les altres escolas, del govern i alguna privé i tambe ens volen.
Aquesta setmana farem pràcticas del que hem ensenyat als nens amb les enfermeras i personal que trevalla al hospital, ens ho han demanat.
Jo començo a trevallar petits canvis. Ara ja hem coneixen, i puc començar la creuada de la neteja i del material.
A la cuina m´hi vaig ficar l´altre dia, que el cuiner feia festa. Com que cada dia a la nit mentre sopem surt algun escarbat, 5cm de llarg x 1.5 d´ample, sospitava que hi hauria bruticia.
Bruticia es poc, hi havia tanta merda que vaig ser incapaç d´arremangarme. Sobre la repisa de ciment negre on preparan el menjar, hi havia un centimetre de crosta, que quan ho vaig mullar amb aigua, no hi havia sabo en lloc, es va estovar un suc negre pudent que feia vomitar. Li vaig dir al Manu, que moririam tots qualsevol dia. Estava esgarrifat de veurem a mi, envoltada per aquell suc, em va fer fora, va dir trenta mil renecs cantra el cuiner, que l´endemá al rebre la bronca, ni es va inmutar. Va limitarse a dir que ell no te temps per netejar.
A sugerencia meva, li van posar una brigada de neteja. Li vaig dir al Manu, que el cuiner era porc de mena i que no serviria de res ferlo netejar. Per sort em va fer cas. Ara dos cops a la setmana tocará neteja. Veurem que pasa.
En quan al material, els hi vaig dur un munt de coses per fer cures que em van regalar. Estan tencadas sota clau, a l´habitació del Farmaceutic, i les enfermeras no saben que hi son. Trevallan sense esparadrap, tot va acavat amb nusos. Fan servir unas venas tiesas que no s´adaptan a la forma del cos de cap manera, podrian posar mallafix, en tenen un munt, pero no saben que hi es, ni com ferlo servir. El tema de l´anestesia local seguéix igual, l´escatiman per que es cara. En fi aquesta setmana m´hi poso en serio.
Amb l´arrivada dels Llits nous, demá acondicionarem la sala d´ingresos, els propasaré de pintarla, pagan jo la pintura i pintan amb l´Albert. Les parets estan molt brutes i tacadas de tot. Heu de tenir en compte que la familia del ingresat fa vida al hospital, porta el menjar de casa i dorm a terra al costat del malalt. Aixo genera bastan de merder a terra i esquixos de tota mena la paret. També veurem que pasa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
