Un mes a Juanga

Avui fa un mes que vaig arrivar a Juanga, i estic molt contenta. Aquest país m´ha enganxat moltísim. La seva gent m´está ensenyan moltes coses que avans no tenian gaire importancia per a mí. Una de les que més em sobten es anar a fer a poc qualsevol cosa, fitxan- me be amb el que faig i dic, mirar sempre a qui ting al meu voltan, apreciar qualsevol mirada o gest. Aquí la gent mira d´una manera especial, amb sentiment, amb respecte, amb calma. En la seva la mirada veus la sensillesa de la vida, el sentiment profund d´unitat que aquesta gent te per la familia, el respecte per la saviesa dels grans que tenen els nens. La seva curiositat i espontaneitat per saber de nosaltres. L´amor que tenen per els animals que els donen de menjar cada dia i els ajuden a fer la feina del camp. El valor que donen a coses que jo ting cada dia sense fer ni el més mínim esforç pera conseguirlas, com l´aigua, el menjar, una dutxa, l´electricitat. Tot aixó t´ho diu la seva mirada.

Com arrelen el sentit de comunitat i espiritualitat, amb celebracions de tota mena, petites reunions per cantar, recordar els seus avantpasats i tenir presents els seus estimats i respectats deus.

M´enrrecordo molt de quan era petita, que a casa, el pare trevallava per poguer portar les nenas al clol-legi, per que poguesim menjar, i fer-nos feliças portan- nos a la vagoneta del port o a les golondrines el diumenge, recordo la cara de felicitat que duia el dia que ens portaba una boseta amb anous que un cop a l´any li regalava el seu vei del taller. Ell, no trevallava per tenir diners, trevallava per que fosim una familia sensilla pero feliç. I ho va aconseguir. Pero amb els anys s´em havia oblidat.

Els primers dies enyorava el meu matalás, el meu savó, el meu menjar, el cotxe. Hem posava nerviosa en veure que tot va a poc a poc, que has d´esperar per tot. Ara no només m´hi he acostumat, sino que comenco a saber disfrutar de la vida amb quatre coses, temps per mirar, badar, pensar, riure, escoltar, i entendre.

Amb aquestes reflexions celebro amb molta alegria el meu primer mes vivin a l´india rural.

Avui estic a un ciber que va lent, demá us posaré el video de la primera pelicula que he fet tota sola, amb els consells de l´Albert, amb les fotos que ting de Benarés del any pasat.

Una forta abraçada a tothom