Festa d´aniversari de la mort del Pare del Farmaceutic

La festa d´aniversari del pare del Farmaceutic, ha estat una nova aventura.

Me vestit de india, hi hem anat amb auto. Nomès arrivar, un nen petit s´ha posat a plorar i a cridar en veurem de lluny. L´altre dia em va veure a l´hospital i va fer el mateix. Es veu que els cabell blancs li fan molta por. Tambè em va pasar amb uns búfals que es banyan a la bassa del l´hospital, ens hi vem acostar amb l´Albert tot pasejan i van fugir despavorits. Sort que el pastor s´ho va pendre a risa, diuen que son els meus cabells blancs.

Tornan al dinar aniversari. Estava ple de gent, i ens van colocar a Presidencia. Això vol dir que devant la televisió, colocada en un gran rebedor, per dir algu, van posar tres cadiras de plástic, i ens hi van aseure. Apart de la tele, hi havia un llit on hi jeia un noi que ni es va inmutar per que veia un partit de cricket. Cubells i galledes brutes, sabates sueltas, roba penjan per tot arreu, i el terra ple de de tot. A un costat dues habitacions, plenes de dones ajegudes per terra, pelan i aixafan coses en barrenyos, que se suposava que desprès menjariam. A fora unes ollas molt grans coian menjar per a molta gent, i hi havia palanganas plenas de coses que no sabiam identificar. Ens va començar a agafar una mena de fàstic, i angunia terrible per que no hi havia escapatoria, tothom ens mirava.

De tant en tant venia algú i ens saludava revenrencialment. Homes i dones atrafegats, anavan amunt i avall per devant nostre.

De cop, vaig veure que un nen secsajava alguna cosa amb el peu, i amb vaig posar en guardia, jo estava sense sabates. I va començar a venir cap a mi una bestiola, entre llagosta i escarbat grosseta i panxuda, de color torrat. Vaig aguantar el tipo fins que s´em va enfilar per la pota de la cadira. Llavors sentint- ho molt em vaig aixecar de sobte, i em van treure la bestia amb cara de no saber que era el que em preocupava. Em vaig sentir una mica ridícula, pero no els puc explicar que jo no estic acostumada a tanta bestia corrent per tot arreu.

Ens van fer fora de Presidencia, el que ens va alegrar molt. A fora havian regat, havian posat unes estores brutísimas, on s´aseien els homes en fileras una frente l´altre. Semblava que dinariam a l´exterior. Pero no, ens havian tret per escombrar. Van posar estores a terra, la nostra estava impecable, i ens hi vam aseure. Va començar a entrar gent, que es van anar colocan en rotllana, van repartir fullas de plataner que feien de plats, que no eran novas. I van començar a posarnos menjar. El repartian els homes amb galledas d´alumini. Van anar pasan tres o cuatre menjars diferents, i et feian repetir. He de dir que a pesar del merder tot era molt bo.

Quan tots vam acavar de menjar, va arrivar el torn dels gossos, que es bararallavan a crits i queixaladas, per llepar els postres plats.

Acabat el dinar, ha vingut el farmacéutic, i ens ha agrait moltísim que haguesim volgut celebrar amb la seva familia l´aniversari de la mort del seu pare.

I aquí s´acabat tot, en cotxe vam tornar cap a casa a pair. I ni un mal de panxa, sembla mentida!!!