Entrades
NEW VEGAN-INGS (BEGINNINGS)
Fa 7 anys
17 de nov. 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Segueixo escrivint, per que pugueu viure d´aprop una altra vegada les meves peripècies, ara a Nepal. Sempre amb CITTA. Primer a Orisa, Índia, tres anys treballant amb diferents estades a l´hospital de Juanga, i ara a Nepal, a Humla, a montar un quirófan per que per a la gent pobre sigui posible la cirurgia.
Idioma
Enllaços per situar-vos
L'hora a Nepal...
Seguidors
Blogs amics
Total de visualitzacions de pàgina:
Arxiu del blog
-
►
2011
(125)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(105)
- ► de desembre (44)
-
▼
de novembre
(39)
- mes fotos que ahir no vaig poguer posar
- com en som de feliças, ella i jo
- Si per Nadal Mateu el Gall
- un bany a l´hospital
- L´INDIO ALBERT
- La cuina on ens fan el dinar i sopar
- en cotxe a menjar
- al riu
- Sense títol
- Sense títol
- els colors
- La serp
- Ara ve Nadal
- Ja hem pintat
- L´Albert s´está tornan un indio
- Mes aventures
- les bicicletas compartidas
- video primers auxilis clase6
- Video i fotos de l´Albert fen d´alumne a la clase 6
- Les clases que farem ala poblats
- Com van pasan els dies.....
- Estrena de bicletas
- Entrada que no podia posar per fallo tecnic
- els cels de Juanga i els resultatas
- les bicicletas i els llits
- El container ja navega
- Cirurgia al pati de l´hotel
- Galdari
- Sense títol
- Sense títol
- Fotos de Galdari
- El meu primer FLIM amb fotos de Benares del Any pasat
- Un mes a Juanga
- Festa d´aniversari de la mort del Pare del Farmace...
- Fotos de les pràcticas
- Las clases
- Carretera que comença devant la porta del Hospital
- Ultima setmana d´octubre
- Tot un dia senser voltan per Bubaneshwar
- ► de setembre (3)
Feste estimar i estima´ls, donat i deixa´ls donar
Fes que hi hagui aprop teu sempre qui et doni la ma,
Per viure l´avui, per morir demà
Rafel Bertran
On hi hagui un amic
1 comentari:
la germana petita:
M'hi he fixat molt be en aquest video. L'he memoritzat, i ara ja estic preparada pel meu primer ferit, a veure si ho se fer.
També he agafat el llibre de primers auxilis d'ASEPEYO i le llegit senser, perque me donat conta que no tinc ni puta idea de socorrer a ningú.A veure si al final sabran més els indios que la germana del metge.
Publica un comentari a l'entrada