27 de nov. 2009

L´Albert s´está tornan un indio

L´albert s´está tornan Indio. Va vestit com un indio, amb longui, que es un drap a modo de faldilla, que encare no li ha trovat el truco i de tan en tan li cau i queda amb calçotets. Porta samarreta de tirants, tipo imperi, i un drap a cuadros penjan al voltan del coll, que quan te fret s´el coloca com el vel d´una monja, está monísim

Quan te fret, a la nit per sopar es presenta, amb una jaqueta amb caputxa i envolicat amb una manta,

Fa pets i rots en public. Al principi li feia gracia, ara ja ni aixo, els fa i ni s´inmuta.

S´hem ajeu per terra allá on li ve be, i reposa o pren la fresca, mentre li pasan per sobre.

Amb la bici es para al mitg del pas, ni a la dreta ni a l´esquerra, al mitj, com fan ells fen nosa fins hi tot a les vacas.

No menja amb las mans per que es crema, que si no……

Quan acava de menjar glopeja aigua i escup devant de tothom, per la borda del menjador, com fan els metges i els mestres. Encare li queda menjar amb la boca oberta, fen soroll i xarrupar. Tirar els mocs amunt i despres escupirlos tot fen un bon gargall, i escurarse la gola, pero tot arrivará…

Está causant furor entre les nenas de l´escola que s´el miran amb molt bons ulls, comenten i riuen, el cridan pels camins, amb accent a la A, Albert!!

Els nois el tocan, i li demanan el telefon, fins hi tot els de la clase 7. El troban molt Smart. He de dir que aquí tothom es toca, els nois van agafats de la ma o per sobre l´hombro, i les nenas tambe.

A ell tots i totes el volen, hi ha escenas de lo mes Friki. L´útima me la vaig perdre. L´Albert va anar a comprar galetas al Corte Inglés, i el tipo encarregat d´alló i el de la farmacia finet, que sempre el ronda, es veu que li van tocar tot el que van poguer, mentre li deian que estava molt guapo amb la nova samarreta imperi vermella i arrapada que estrenava. Li van confesar que s´el miravan quan fa abdominals al terrat, ¡!els hi deu caure la baba!!. En fi aquet Albert, amb Accent a la A, está arman bastant de revuelo. Un dia haurá de corre i riuem un rato.

El noi te moltes pesigolles, i saben aixó, no te altre acudit que fer-li pesigolles al cuiner, que tambè es com ell de sensible. I s´ha montat una guerra de pesigolles, que tots van miranse de reull, i arrambats a les parets per tenir m´es lluny i controlat l´enemic.

2 comentaris:

Carme ha dit...

jÀ jÀ jÀ jÀ jajajajajaja...

Olimpia ha dit...

Vaja tela!!! Ep Marta i els teus admiradors, on paren? Ja ja