Mes aventures

La Creuada de la llimpiesa ha començat.

Primer: regalar-li al Surgio, el nostre cuiner, un pack de neteja: Un Vim de color maduixa, ben llampan, un Silik Bang, tres scothbrite, 6 fregalls amb sabo incorporat per fregar las ollas i un raspall per fer els recons. Desde que hi va fer neteja a fons, no ha sortit cap mes superXL escarbat.Acavará posantme verí a las patatas.

Segon: Posan betas als llençols dels pacients, per que s´els hi rebregan i dormen sobre el matalás, he descobert que quan un pacient es alta no es neteja ni el matalás, ( imposible avans per que eran d´espuma de 2cm, i sense funda), ni el llençol si no esta molt brut. Se li donava la volta i avall !!Els hi he proposat que sería molt bo, ara que tenim llits nous, netejar el matalás i rentar sempre el llençol, quan un malat es alta. M´han dit I TANT !!!!, Ja ho veurem….

Tercer: Sota la meva terrasa, fa un mes i mitj que veig un munt de merda, papers, ampollas, plástics, etc..Avui m´he llevat amb la ferma decisió de posar-me a recollir la merda a mà, en hora punta, quan més ambientillo hi ha. He agafat dues boses de plastic grans i he començat a fer d´escombriaire. Als 5 minuts, ja tenia els dos responsables de la neteja, suplican- me que deixes de recollir porquería. Pero no s´han sortit amb la seva, per que els anava al darrera recollin tot el que no veian. Quan he acabat d´aquí, me posat devant de la porta principal a recollir papers, bosetas de tabac de mastegar i bosetas de plastic de tots colors, ajupin-me a cada recollida. Deseguida ha sortit el Dr. Pradam esgarrifat, que que tot una senyora metge estigués fen d´escombriaire. Aquest paperets els tira el personal de la casa i els pacients, així que li he dit que ho faria cada matí fins que ja no fés falta. Aveure si espavilan!!!!

Quart: He proposat posar un lletrero a la finestra de les habitacions d´ingresos, que es desde on surt la merda per la finestra i enbruta el sota de la meva terrasa, es un camp vert molt bonic on hi menja una vaca cada dia. Els hi he dit si entendrian un dibuix d´una finestra amb una creu i una papelera amb una fletxa. M´han dit I TANT!!!, pero com que no he vist moviment, ho he fet jo. Amb un tros de cartró i bolígrafo i enganxats amb esparadrap a cada finestra, he fet els lletreros i els he posat la papelera just sota la finestra, veurem que pasa…..

Ha aparegut una norma nova, suposo que veien que el tema neteja anava molt de qualsevol manera. Ara per encomptes de netejar per sobre, han decitit que cada dia es fará una escombradeta com avans, pero A MES A MES, cada dia faran una estanca A FONS. Avui ha tocat el Quirófan, han fet servir tanta aigua que de poc inundan l´habitació del Albert.

Estem pendens de pintar les dues salas d´ingresos, a veure si veien que tot está net, els hi venen ganes de mantenir-ho. Voliam comprar pintura pero resulta que en tenen un pot de 20 kilos, que per cert l´hem volgut veure, i haurem de remenar amb un pal, m´es de dues hores per que es com guix, espessssss com una mala cosa. Per rematar-ho no existiesen els rodillos, i haurem de pintar a brotxa. Pintarem blanc que es el que hi ha, i de l´alçada de les finestres avall amb esmalt fosc, per que es on fan el máxim merder, i puguin netjar fácilment. Ha costat de fels-hi entendre……

Us puc assegurar que l´asunto de la neteja, es una auténtica creuda. No en tenen concepte, ni els de dins ni els de fora, del que es un Hospital.

No treurem les granotes que si pasejan, un gos pollós que hi ve a dormir cada nit, algun rat penat que hi entra a sopar bestioles voladoras, ni els coloms que entran hi surten com si fosin a casa seva, pero ens en sortirem.

Si no ens enverinan per que deixem de marejar, acavaran sen nets de veritat.

A ratets vaig agafan a les infermeras una per una i els hi faig practicar el que hem ensenyat als nens, amb una mica més de nivell. Quan hem arrivat a la práctica d´envenar un bras trencat, Oh nova sorpresa!!! Si la pacient es una dona casada, porta unas pulseras que no es poden treure ni per mal de morir. De cap manera, el Pradam diu que s´han d´incluir dins l´envenat. I si s´ha d´enguixar el bras? Li he preguntat. Tampoc, semblaria que no te marit !, tenen unas coses.

Li he dit a l´infermera, que si mai anés a trevallar a qualsevol altre país, que sobretot tregui anells i pulseras, i li he explicat el per qué. De veritat que son la hostia aquesta gent. Pobres dones, fins hi tot quan es fan mal, les tenen en menys preu.

Un dia mes tard…..

Baixo per l´escala i trobo cinc homes capitanejats pel Govinda discutin devant d´una pedra, que han colocat sobre el desaigua que hi ha al mitj del pasadís de la planta baixa. Que pasa ? pregunto, que hi ha una serp, i estem escalfan aigua per ferla surtir i matarla. Cobra?, no ho saben, l´han vista corre pero era fosc.El que ens faltava, ja tenim prou fauna al pis d´abaix, com per que ara ens en vingui de perillosa, si sobrevivim a tot aixo ens guanyarem la inmortalitat.

Al mati me llevat a dos quarts de set, amb l´intenció de preparar la pintura. Despres d´una hora i mitja de remenar amb las mans, amb el pal era imposible, he decidit donar la pintura per inútil. Com ja m´ho semblava, es una pasta imposible de desfer, i quedan moltisims grumolls. Si tinguesim un minipimer encare potser m´en sortiria, pero aquí no saben ni de que els parlo.Així que no hem pogut pintar i com que es diumenge i teniam lliure hem marxat amb les bicis. Hem anat a casa d´un amic que ahir va fer l´Albert, en una sortida individual que va fer. El noi li havia dit que l´endemá hi tornés que volia ensenyar-li casa seva. L´han hagut d´anar a buscar al camp, estava trevallan, i quan ens ha vist, no podia creure el que veien els seus ulls.Estava tan content!!!!!, li ha fet una grandísima ilusió que hi tornesim, ens ha presentat a tothom, en ha ficat a la seva habitació i hem parlat un rato, ens han ofert te, begudas frescas i menjar, hem aceptat té, i un altre dia hi anirem a dinar, per que avui era tard i a l´hospital ens esperavan.

Set km d´anar i set de tornar, preciosos, plens de vida, de gent trevallan, de color, ¡Com estan els Camps d´arrós !, s´estan dauran i ara tenen un pelet de vert i tots els grocs que pogueu imaginar, es una pasada, que bonic!

A la tarda hem anat amb el Babu, un noi orfe que viu al hospital, al riu. Tres km mes d´anar i tres de tornar. Hem quedat baldats. Pero ha valgut la pena quin lloc mes tranquil i més relaxant. Just a l´hora del bany dels búfals, semblava qu´eram al desert.

Al dia següent….

Hem anat a Nealy, a tres quarts d´hora a comprar la pintura. Blanc i de la mitat en avall color marró per que no si vegi tan la bruticia. No tenen rodillos de pintar grans dels de pel, son dels d´espuma i petits, així que haurem de pintar a brotxa.

Hem tornat i hem anat a fer la nostra primera clase al poblat que tenim més a la vora. Devant del temple i sota el porxo, hi havia uns deu homes, aseguts per a quí i per allá. Han netejat el terra de pelleringues, i ens hi hem asegut.

Al cap de poc n´ha arrivat algun més i dues dones que badavan i no veien ven be que pasava tambe si han assegut. Hem començat la clase, els ha costat posarse en órbita una mica bastant, pero alguns fins hi tot han participat i fet alguna práctica. Hem quedat per demá, que els hi explicaré que han de fer si creuen que un te un infart, si els pica una cobra, si s´electrocuten, si s´escanyan en serio, o si es creman amb foc. Com que tot aixó els hi pasa bastant sovin, els hi he anunciat els temas per crear una mica m´es d´interés.No hi havia dones. Per que? Dons per que s´els hi ha de fer per separat. Ellas no poden participar si hi ha homes, es la seva cultura i tradició. Be, dons farem dues clases una per homes i una altre per dones, Good, Good, respon el Govinda, capo de l´hospital, que ens ha acompanyat per que ens fesin mes cas.

Avui tornem al poblat a les dues tal com van quedar amb els homes. Ni havia sis tots juntets fen una partida de cartes, que ni s´han inmutat. I a terra un gran escampall de closques de cacahuet. Hem escombrat i han enviat un emisari a buscar m´es quórum. Al cap d´uns 20 minuts ha tornat sol, i els que jugaban a cartes seguían amb lo seu. El Govinda els ha explicat el que veniam a fer i han tornat a escamparse per aquí i per allá, per rebre la clase tot excusan als que faltavan, per que estavan trevallan al camp.

Hem començat i llavors n´han aparegut més. Avui estavan molt més interesats que ahir, comentavan i discutian, i s´els veia més contents. Al final han dit, que el que haviam explicat avui si que ho farian, pero lo d´ahir si es un accident, no, per que aquí si t´atures per atendre un ferit, la policia t´inculpa inmediatament de ser el causant del accident. Aixó es algo molt arrelat en aquest pais, i per tant la gent no es para mai a socorrer a ningú. Inclús la propia gent es tira a sobre a pedradas, del que s´atura dient-li que es culpable, encare que no ho sigui, i es monta un merder considerable.

Els hi he dit que si el ferit fos un fill seu o el seu pare, a tots els agradaria que algú s´aturés a ajudar al seu estimat familiar, i encare que només sigui per aquesta rao, haurien de repensar- si en aquesta manera de fer.

Son gent una mica difícil, pero seguirem insistin.

Per la clase de les dones haurem d´esperar la setmana que ve. Ara estan atrafegades per que dijous es un gran dia de festival, i fan molt de menjar i unas pujas a la Deesa Laxmi que es la dona del Deu Jannagat, el de Puri, que aquí li tenen molta fé. Es veu que a la Laxmi li demanan pasta, calerons, per pasar l´any. Precisament a ells crec que no els fa gaire cas aquesta Senyora, pero no li perden la fé, i li faran ofrenas de menjar per el que sembla.

Per tant no hauriem de surtir en bici, hi haurà menjar per donar i vendre, i de la manera que son estarem convidats a menjar de tot, i a aturarnos en cada casa, i aixo es un perill per l´estomac i per la boca, ja sabeu quin sistema tenen si no en vols, t´ho fican a la boca, a saco!!!!