Cada vegada que paso per el pasadís d´abaix, miro cap a l´habitació dels Llits nous, fan un goig. Ja hi ha hagut un malalt que els ha estrenat. Estic molt contenta.
Fa un mes i mitj que soc aquí, i estic molt be. Tranquila, contenta, i feliç. Envoltada de gent que ens aprecia moltisim. Els nens i les nenas de l´escola quan ens veuen, s´els hi ilumina la cara, els hi hem explicat coses que els hi ha agradat molt. Quan hem acabat cada grup, els hi hem dit que ara quan veguin un accidentat o es trobin amb algú que está molt malalt poden fer coses i ser molt ùtils. Que si els grans no saben que fer, que diguin que ells si que en saben, que a l´escola ho han trevallat, i que expliquin i facin el que els hem ensenyat.
Ja hem acavat la feina a l´escola de Citta. Ara ens reclamen d´altres escolas. A mi ja m´agradaría, pero em de solucionar el problema de la traducció. Aquest setmana ens hi posem.
La setmana que ve començarem al primer poblat. Será Juanga, el poble on está l´hospital. Ja en ting ganes. Ting ganes de veure com ens en sortim, i si els nens han fet la seva feina, d´explicar per que serveix el que els estem ensenyan.
Amb l´Albert ens avenim moltisim. Estem descobrin junts una manera de viure molt diferent de la que coneixiam, i cada cop ens agrada més.
Un món sense preses, on la gent es valora per el que es, no per el que te. Disfrutem del silenci, de la pluja, de la llibertat de sentir i pensar en cada moment el que fem, sense que res, ni ningú, s´ens hi posi per el mitj.
Ens sentim molt estimats i valorats, i aixó ens fa sentir molt be.
Envoltats de natura salvatge, amb els seus colors, sorolls, i vida.
Aquesta vida sensilla de la gent i les bestias, el riu, l´arrós, els cels estrellats, la foscor, els cants que sentim de lluny de cada poblat. Al principi em molestavan, ara fa dies que no cantan i els trobo a faltar.
Trovar els camins amb gent aseguda a terra petan la xerrada, contemplan el paisatge, disfrutan de l´ombra d´un arbre, esperan que la vaca menji, o reposan del trevall al camp, sense presas, tranquilament.
M´agrada i disfruto moltísim, aturan-me asaguenme amb ells, i fer-la petar, encare que parlem idiomas diferents. Intercanviem somriures, i compartim temps de calma, a vegades un xai, el té indio, amb llet especies i sucre.
No ens molesta, que quan ens aturem es formi al nostre voltan un corrillo de gent que ens mira, com si fosim d´un altre planeta. Nosaltres tambe ens els mirem i a vegades comencem a sentir que ens agradaría ser com ells.
Som molt feliços !!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada