Las clases

Las clases que fem als nens ens deixan esgotats. Las fem de dues a cuatre del mitjdia, just després de dinar. Aixo no es problema per que mai quedem tips, cuatre patatetas, arrós, i una taseta de puré de llenties. No hi ha postre. Te final. La panxa no ens queda gaire plena.

En aquesta hora fa moltísima calor, aixó si que ens fa mal.

Comencem posan el mobiliari de la clase potes amunt, per donar-li caire festiu al tema. Aquí els nens van molt rectes. S´aixecan tots a l´hora quan entra un Mestre, saluden quan s´els hi diu que ho facin, i no s´aseuen fins que s´els hi mana.

Las nenes a una banda i nens a l´altre, aseguts en bancs llargs. Els hi donem un powerpoint plastificat, que s´el miren amb molt d´interés. Ens presentem, els hi expliquem que hi ha algunes coses que poden apendre a fer, per quan es trobin en una situació d´emergencia, amb un accidentat o un malalt, per que arrivi al hospital, en les millors condicions posibles.

Comencem per explical´s-hi que primer de tot, s´han de protegir del perills que els puguin envoltar. L´Albert ha trovat un bon sistema, per que en las practicas sempre s´els hi oblida. Posem un nen que fa de gos i borda al ferit, per simular perill. Una idea genial.

Desprès han de demanar ajuda als companys, i acabats aquests dos pasos, ja poden atendre al ferit, que es el més els hi agrada.L´hi han de preguntar que li pasa, i si contesta actuar, inmovilitzan una cama o un bras, o aturan una hemorragia.

Si no contesta, han de mirar si respira, posán la má vora la boca, obrir la boca i netejar-la de posibles porqueries. Després han de posar el ferit de cantó, per protegir la via aérea, i colocarlo, quan els hi arriva l´ajuda, sobre d´un banc de fusta que fa de camilla, lligarlo i transportalo un troset, fins fora de la clase. Aquesta part es la més perilllosa, quan l´Albert fa de ferit, per que son molt brutos, el banc es molt estret, i sempre te por de que el tirin per terra. A mès tota la demostració práctica, es fa sobre d´un gran plastic, que estenem a terra, brut, tinyós i ple de pols, i al pobre noi li pica tot.

El primer dia l´Albert fa de ferit, jo d´auxiliadora i demano algún nen o nena que m´ajudi.

El segon dia ho fan tot ells, i nosaltres els supervisem.

El tercer els hi expliquem que han de fer en situacions concretes, com la maniobra de Helmich si algú s´escanya, ferides amb coses clavadas, intoxicacions, cremades, electrocutaments, picades de serp, convulsions, atac de cort i que fer quan algú li costa respirar.

Coses molt sencillas, com no fer caminar a algú que es queixa de mal de cort, o s´ofega, no fer vomitar als intoxicats per coses ingerides, no intentar treure pals o eines clavades al cos per accident, no posar potingues a les cremades i portar els cremats sempre al hospital.

Amb les convulsions, hem descobert que per encomptes de dur-los a l´hospital , els duen a un bruixot que els hi fica el suc d´una granota expremuda a la boca. Hem adaptat l´explicació, i els hi hem dit que facin el que vulguin amb la granota pero que sobretot posin el malalt de cantó i que el duguin a l´hospital.

Suposo que quan anem als poblats, haurem de fer mès adaptacions d´aquestes.

Estem bastant contents del resultat de les clases, els queda molt clar que ells, els nens i les nenas, poden fer coses quan es trovan devant d´un ferit.

Els hi insistim molt que primer han d´anar al cap, i després a les cames trencades, que si els ferits están inconcients els han de posar de cantó, i que s´han de movilitzar en bloc.

Nosaltres hi posem moltes ganes i ells també.

Amb la clase 7, hem triomfat, son els més desinhibits, hi posen molt de morro, es barallan per participar, i ens han esperat amb molta il.lusió. Tenim la gran aventatge de que son molts i de molts poblats diferents, i creiem que quan arrivan a casa seva, ho explican als seus familiars. Aixo fará que no els vingui tan de nou quan hi anem.

Hem de planejar anar-hi quan els nens hi siguin, ja que així els podrem fer sortir de voluntaris i ells mateixos en ajudaran a trencar una mica el gel. Aquí la gent es molt tímida i costa una mica d´entrar-hi. Tan l´Albert com jo, estem molt animats. L´entrenament a l´escola ens ajuda a anar pulin el projecte, per que arrivi a tothom el millor posible. Atraure la seva curiositat cap a nosaltres es una de les nostres properas fites. Ens pasajarem per els diferents poblets amb bicicleta, els hi farem fotos, que els hi encanta veure´s, i així s´aniran acostuman a nosaltres. Tenim uns dibuixos que ens ha fet la Ivet, la filla de la Montse Rosell, que son una canya. Son tres historietas d´animació que expliquen que fer en cas d´accident, que les durem a sobre, per que si fitxin i ens relacionin amb l´hospital, els nens i les coses que ells els hi han explicat.

AlbertiMarta@ estrategies-animades.com